Notícia

L'skimo amb gos. I ara què?

Les recomanacions impulsades per la FEEC desaconsellen portar animals, lligats o sense lligar, mentre es practica l'esquí de muntanya


La temporada d'esquí alpí ha començat enguany aviat, a mitjans novembre, però també ho ha fet la de l'esquí de muntanya dins els dominis tradicionals de l'alpí. Ambdues conviuen en el mateix espai gràcies al sentit comú, però un nombre de practicants de l'esquí de muntanya a l'alça, determinades actituds, i un espai relativament reduït a compartir poden generar nous conflictes. En les darreres setmanes ha fet aparició el que podria ser una nova tendència: practicar l'skimo acompanyats del nostre animal de companyia.


Cada vegada són més els esquiadors de muntanya que opten per foquejar i esquiar dins les estacions d'esquí alpí. Possiblement aquestes dues modalitats d'esquí havien compartit l'espai des de fa molts més anys i sense problemes. Ara bé, la tendència a practicar l'esquí de muntanya, l'skimo, en pistes d'alpí és cada vegada més creixent. I les dades com les vendes de material d'esquí de muntanya així ho certifiquen: l'esquí de muntanya és una modalitat a l'alça. Però, de fet, no calen xifres auditades per descobrir que la seva pràctica és creixent, any rere any i a tots els racons del Pirineu, d'est a oest del Pirineu i de nord a sud.

Fa quatre anys des de la FEEC i les estacions del Grup FGC van publicar una normativa conjunta per regular-ne la pràctica i per afavorir una convivència que, cada vegada més, comença a posar-se en entredit. Algunes estacions procuren reconduir els esquiadors de muntanya cap a itineraris ja establerts. Són itineraris que generen un conflicte mínim amb les pistes d'alpí, bé perquè es tracen en zones de poca afluència o bé perquè pràcticament no tenen cap interferència amb les pistes i els qui les llisquen.

Però no totes les estacions d'esquí alpí poden, o veuen recomanable, integrar la seva pràctica en el seu domini. I de fet, alguns esquiadors d'alpí, els clients de les estacions,  tampoc entenen ni creuen convenient compartir l'espai amb aquests "altres esquiadors". Els arguments poden ser diversos. Els més escoltats: perquè "no esquien en la mateixa direcció", perquè "no han pagat un forfet", perquè  "la possibilitat d'un accident és qüestió de temps", perquè "pugen en grup i no en fila índia" o perquè "travessen la pista sense tenir present els que baixem de pressa".

El cert és que totes les parts tenen els seus drets i obligacions, i sovint la normativa encara no és prou clara en algunes situacions concretes. El fet que la propietat dels terrenys on s'hi ubica una estació d'esquí siguin privats o municipals no és determinant.

La normativa creada per la FEEC tenia un objectiu força clar, que no era altra que intentar fer compatible dues modalitats germanes en un espai reduït, sobretot als inicis de la temporada d'esquí quan les muntanyes, en general, no tenen tanta neu com les estacions d'esquí, on la neu produïda reforça dins les pistes la neu natural. Però, quin és el resultat ara com ara?

La situació en aquest inici de temporada

Desenes d'esquiadors de muntanya practiquen aquests dies l'skimo en estacions com Masella, on la neu primerenca garanteix bons recorreguts, un bon desnivell, seguretat, i diferents itineraris per pujar fins al cim de la Tosa, un cim sempre atractiu per les panoràmiques que ofereix i per la presència del refugi del Niu de l'Àliga.

De fet, ja circulen alguns vídeos per les xarxes socials on es poden veure una vintena d'esquiadors remuntant per una pista blava en escassos 200 metres de distància de pista. I el que abans era un degoteig, ara ja és gairebé un petit fil d'aigua que acaba sent pràcticament continu.

A més, la normativa no és obligatòria, sinó més aviat un recull de recomanacions i bones conductes, o hàbits, que si bé a la pràctica els compleixen la majoria de practicants, sempre hi ha una minoria que no vol seguir ni vol complir. També és cert que majoritàriament s'imposa el sentit comú i tothom acaba practicant la seva modalitat d'esquí sense perjudici de l'altra modalitat. La convivència hi és, en general, ben present.

Ara bé, enguany, en començar la temporada, apareix un nou actor, que podria complicar la convivència. La pràctica de l'esquí de muntanya amb animal de companyia (gos) és un condicionant afegit que en aquests dies d'inici de temporada ja hem pogut veure a Masella. Com a mínim, i sense fer cap esforç, en un parell d'ocasions. 

La posició de l'ACEM

El vídeo que publiquem avui al diaridelaneu.cat ha estat valorat per Joaquim Alsina, director i gerent de l'ACEM (Associació Catalana d'Estacions de Muntanya). Per al responsable d'aquesta associació la situació és de resignació: "no sabem què fer-ne".

Per Alsina no hi ha dubte que la possibilitat de practicar l'esquí de muntanya amb gos és "negativa, és clar. Un animal sense lligar pot provocar un accident, ja que la seva reacció en segons quines circumstàncies pot ser imprevisible". El director de l'ACEM també admet que "les estacions d'esquí no tenen autoritat sancionadora, la llei no els ho permet i a la pràctica només poden avisar, advertir i dissuadir".

Per Alsina la incipient pràctica de l'esquí de muntanya amb gos és, sense cap mena de dubte "una actitud incomprensible i fora del sentit comú" i ha augurat que si aquesta pràctica va a més, caldrà una legislació sobre la qüestió que superi l'actual normativa que "intenta regular" però que no és de compliment obligat". Finalment també ha volgut deixar clar que "les estacions d'esquí tampoc els correspon, ni volen ni poden ser entitats sancionadores".




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial