Els efectes de la llevantada Glòria a La Molina en una imatge del 28 de gener de 2020 (Foto: IST).

Pot el canvi climàtic acabar afavorint el Pirineu oriental pel que fa als episodis de precipitacions en forma de llevantada? Doncs la resposta és que possiblement així sigui. Àlex Van der Laan, esquiador habitual de La Molina i apassionat per la meteorologia al Pirineu, ens explica en un vídeo-reportatge publicat per l'estació d'esquí cerdana el perquè, amb l'escalfament global i l'augment de temperatura del Mar Mediterrani, el Pirineu oriental pot acabar beneficiant-se d'episodis amb més precipitacions a causa del canvi climàtic.

Van der Laan explica que la configuració orogràfica de l'estació de La Molina, a cavall dels massissos de la Tosa (2.537 m) i Puig Llançada (2.409 m), i les masses humides del Mediterrani que entren per les valls del Teri i Freser per la banda del Puig Llançada, i l'aire més fred i sec tipus continental propi de la zona de la Cerdanya, conflueixen en els vessants d'aquestes dues grans muntanyes que actuen com una  frontera climàtica.

Així doncs, un mar Mediterrani cada vegada més calent, explica Van der Laan, fa que s'incrementi la possibilitat que en determinades circumstàncies les pertorbacions que es recaragolen sobre el mar es carreguin amb més evaporació i humitat que no en anys precedents. Si aquestes llevantades acaben entrant territori endins, i arribant al Pirineu, la possibilitat que les precipitacions siguin cada vegada més generoses és proporcionalment alta a l'escalfament del mar.

Si a més la llevantada entra acompanyada d'aire suficientment fred i en la justa intensitat fins als cims de La Tosa i Puig Llançada, ja sigui per aportació de masses fredes d'origen nord o gregal, aleshores la cota de neu se situarà en cotes suficientment altes per a les estacions d'esquí del Pirineu oriental. En conclusió: el Pirineu oriental pot acabar resultant beneficiat per la situació originada per aquest canvi climàtic en forma de més precipitacions. L'únic inconvenient és que amb l'escalfament global la temperatura puja i, per tant, el dubte és saber on se situarà la cota de neu. A la pràctica s'acaba generant una conjuntura meteorològica tan complexa i delicada com també interessant i expectant.


Els efectes de la llevantada Glòria al teleesquí Set Fonts en una imatge del 28 de gener de 2020 (Foto: IST).

La combinació perfecta: llevantades d'entrada i aire sec de sortida

En la vigent temporada 2019-20 les precipitacions en forma de neu a tot el Pirineu han estat molt baixes. Un cas similar al de la temporada passada. Ara bé, malgrat les escasses precipitacions rebudes a la serralada, el cert és que les estacions d'esquí estan vivint, fins ara, una temporada bona des de diferents punts de vista.

Que la temporada estigui resultant bona pel que fa a la neu es deu al paper d'un segon actor meteorològic que també estaria resultant clau. Si a la neu precipitada per la llevantada en cims i valls del Pirineu oriental, tot seguit l'acompanya l'aire sec propi que general l'anticicló, el resultat és que malgrat les comptades nevades que arriben a aquesta part de la serralada, sobre el terreny les estacions d'esquí mantenen les pistes en condicions prou bones de conservació. L'aire sec, malgrat que no sigui fred com molts voldríem, és suficient per a la conservació de la neu.

Tal com explicava fa uns dies Albert de Gràcia en un vídeo-reportatge sobre Les Neus de La Molina, la baixa humitat ambiental està sent clau per al manteniment del mantell nival. Tot plegat està tenint el beneplàcit d'uns esquiadors que, sembla, acaben valorant positivament el fet d'esquiar amb neu justa i suficient a pistes però sobretot amb bon temps, és a dir, amb sol i temperatures més aviat suaus.

En resum, Alex Van der Laan, creu que les llevantades poden anar a més i que cada vegada poden ser més generoses. El dubte? On se situarà la cota de neu i si la tendència serà que aquestes llevantades es donin en mesos poc habituals, com sembla que està succeint. El cert és que en els darrers cinc anys al Pirineu Oriental les coses no li han estat anant malament del tot si ho comparem amb altres parts del Pirineu que, inversament a l'oriental, estan veient com els fronts d'origen atlàntic, com a mínim en les dues darreres temporades, hi arriben amb menys freqüència. I pot ser amb menys força que en temporades anteriors. O només és una percepció?

No us perdeu aquest vídeo molt recomanable si sou esquiadors habituals del Pirineu oriental.


Els efectes de la llevantada Glòria en un paravents dels Alabaus en una imatge del 28 de gener de 2020 (Foto: IST).