David Rodríguez, de Malalts de neu, de visita a la glacera de Tignes a l'estiu de 2003 (Foto: arxiu D.R.).

Malaltsdeneu és, ara com ara, un blog que es troba inactiu. En el seu moment va tenir una gran repercussió dins els aficionats a l'esquí i el surf de neu. A Twitter va fregar la xifra de 3.000 seguidors. A Facebook més de 2.000. Dins els "foros" de Nevasport encara avui hi acumula més de 2.000 missatges. El nom va fer tanta fortuna que des d'aleshores tots els aficionats que sobrepassen la línia del que es pot considerar una afició "normal" a l'esquí, se'ls coneix amb el sobrenom o adjectiu de "malalts de neu". El seu creador és en David Rodríguez i avui l'entrevistem per saber-ne una mica més.

David, quan i on vas començar a esquiar?
La veritat és que la primera vegada que vaig esquiar va ser amb uns amics a la Molina. Aquella va ser la primera experiència, amb poc més de 18 anys, a casa ningú no esquiava. Si bé vaig començar a esquiar seguit amb vint-i-pocs anys quan m'ho vaig poder pagar jo mateix. La primera d'aquelles esquiades va ser al Pas de la Casa, la meva primera esquiada de setmana a la històrica Candanchú, amb una setmana de gossos amb molta pluja i molta neu.

Ara com ara, on esquies habitualment?
Ara mateix vaig aquí i allà, habitualment pel Pirineu català, una mica per França i poc per Andorra.

Quants dies acostumes a esquiar per temporada?
Després de tres temporades complicades, pel que fa a lesions i temes laborals, la veritat és que he afluixat bastant el ritme, si abans estava ben per sobre dels quaranta dies, ara per la feina i circumstàncies personals, difícilment arribo als 15 o 20 dies. Encara menys aquesta temporada amb la qual estem embolicats.

Creus que aniràs més aviat a més, o més aviat menys, en els pròxims anys?
La veritat és que clarament vaig a la baixa, abans buscava qualsevol excusa per gaudir de la neu, ara busco menys moments però més intensos, ara qualsevol bona esquiada és més gratificant que les moltes anteriors.

Et fa por el canvi climàtic de cara al futur per al sector de la neu?
Crec que el sector de la neu ha de pensar seriosament en altres coses, sense deixar de banda aquest problema. Després d'haver treballat en el sector de la publicitat en línia de neu i també en el sector dels viatges de neu, hi ha problemes molt més preocupants que no pas el canvi climàtic. El relleu generacional és un greu problema, s'ha de treballar molt i molt més en facilitar l'esquí familiar. Hi ha coses que no tenen cap sentit com el fet que l'entrada a aquest esport per a una família de pare, mare i una criatura costi més de 150 € al dia, i això sense comptar l'allotjament ni el desplaçament. Això és un fre molt important per a l'apropament de nous adeptes als esports de neu. Aquest no és un pressupost abastable per a massa butxaques i caldria repensar si les estacions tenen capacitat de sobreviure amb baixades d'afluència.

I encara més problemes lligats al relleu generacional que esmentes. Segons Laurent Vannat necessitem més esquiadors de cara al futur. A quants amics, familiars, companys de feina, etc., els has transmès amb èxit la teva afició per la neu?
Com anava dient estic molt alineat amb aquesta teoria. Vaig tenir la sort de conèixer al Laurant fa molts anys a Andorra de la mà d'un mestre del sector com és en Martí Rafel i és quelcom que sempre m'ha preocupat. Per la meva banda la veritat és que ho he intentat, amb alguna exparella, algun company de feina i amics... sense massa èxit haig de dir. Aquest és un esport que si no t'entra el cuquet de petit, és complica't enganxar-se a partir d'una certa edat.

Quantes estacions creus que has visitat al llarg de la teva vida com a esquiador?
Bufa, no les he arribat a comptar, jo crec que aniria vora les 125 o així, no arribo ni de lluny al miler del gran Xavier Nolla. Encara amb les de l'hemisferi sud com a assumpte pendent. Potser un any d'aquests cauran, ja ho veurem.

Explica'ns un record màgic sobre els esquís, aquell moment que no pots oblidar i que sempre més recordaràs.
No sé si en podria dir un, n'hi ha molts, molts, com ara compartir cadira amb Tina Maze i el seu pare a Cortina d'Ampezzo, un dia de Catski a Powder Mountain, compartir sopar i taula amb el gran Gustav Thoeni a la Locanda de Tarvisio, conèixer als germans Kostelic a Sölden, al ja esmentat Martí Rafel o el meu estimadíssim FastFat allà on sigui, una baixada sota la lluna plena del Niu de l'Àliga, trepitjar una pista de Copa del Món com l'Avet abans d'una cursa, un sopar a Megève amb la pionera Conxita Puig, sobrevolar el Mont Blanc i La Mer de Glace amb avioneta, gaudir de més d'una trentena de curses de la Copa del Món des de la pista i amb la càmera a la mà... I la gran quantitat d'amics que he pogut fer al sector, tant de gent coneguda com d'amics amb qui compartim passió.

Algun dia tornarem a veure el Malaltsdeneu de nou actiu?
És un tema complicat, el temps ara mateix és limitat, no és un projecte acabat però tampoc és ara mateix una prioritat. M'agradaria tornar a donar-li una oportunitat i dedicar-me més a escriure reflexions que no pas escriure el dia a dia com feia en el passat.

Com portes el confinament?
Amb resignació i molta calma, no queda cap més opció. I molt agraït a tots els que treballen per nosaltres, òbviament tots els que formen el sistema sanitari però també per a tots aquells menys visibles com els transportistes o els que treballen als supermercats perquè no ens falti de res. A tots ells moltíssimes gràcies.

Treballes des de casa?
Ara ja fa una setmana que treballo des de casa, el món de la logística, al que ara em dedico, que també està afectat però de moment anem fent.

Algun consell per als lectors?
Sigueu prudents i solidaris, aquesta és una acció comuna. Cal pensar que els nostres actes poden tenir conseqüències molt greus sobre un sistema sanitari tensat a l'extrem. Voldria remarcar que aquesta gent que ara es dedica a fer esquí de muntanya han de pensar que si tenen un accident i se'ls ha de rescatar s'han de posar en marxa tota una sèrie de recursos que són molt necessaris ara mateix per a la crisi que ens ocupa. I, per cert, penseu que les assegurances en temps d'estat d'alarma poden rentar-se les mans!

Un missatge final per als lectors?
Avui el missatge és clar, ens queden moltes temporades, ens queden moltes coses a fer... cuideu-vos, feu bondat i quedeu-vos a casa. Tot anirà bé i la temporada vinent ja està en compte enrere.