Notícia

Saint Lary, esquí i après-ski en majúscules

La nostra experiència després de visitar una de les grans estacions d'esquí del vessant nord de Pirineu

Saint Lary,nheuvhieille
Saint Lary, esquí i après-ski en majúscules Autor/a: Diaridelaneu.cat
Vam visitar l'estació de SaintLarySoulan just després de la finalització de les vacances escolars i quan, només tres dies després de la nostra visita, l'estació ja es veia obligada a tancar portes pels efectes de l'expansió del coronavirus. Allà vam estar un petit grup de periodistes en representació de 3 mitjans de comunicació. Aquesta va ser la nostra experiència.


mapa-saint-lary-soulanPlànol de pistes de Saint Lary Soulan (Foto: Saint Lary Soulan).

Gran Lary, perdó, Saint Lary, era un d'aquests viatges que tens programat des dels inicis de la temporada i que, per motius meteorològics i d'altre tipus, es va anar posposant setmana rere setmana. Fins que arriba el dia que es confirma la visita.

La vam visitar els dies 9, 10 i 11 de març de 2020 i la visita no només va respondre a les expectatives posades en aquest domini de 100 km esquiable del vessant nord de Pirineu, sinó que penso que seria just escriure amb majúscules que fins i tot va superar el que m'havien explicat sobre ella. Serà que m'estic acostumant en excés a posar en quarantena tota la informació que em fan arribar?

saint-lary-skitude
A l'entrada de la pista Soumaye (Foto: CR).

Arribada a Saint Lary per bonics paisatges

Una de les coses que més m'agrada de les visites al vessant nord dels Pirineus és el contrast que hi ha amb el "nostre" Pirineu. Un dels elements clarament diferenciadors entre una i altra vessant són els pobles, amb el seu estil arquitectònic tan muntanyós com, de vegades, elegantment decadent i, per descomptat, els extensos boscos que vas deixant enrere a mesura que fas quilòmetres superant valls profundes i ombrívoles.

Per aquests motius sempre procuro fer el viatge de dia i així gaudir d'aquests paisatges. Malauradament, no sé què em passa, que últimament ho calculo malament i en lloc d'arribar amb les últimes llums del dia a la destinació, ho acabo fent amb les primeres "foscors" de la nit que s'atança.

El meu primer consell, doncs, és aquest: si aneu a visitar una estació de Pirineu occità, feu el viatge sempre de dia. L'espectacle que ofereix la natura en aquesta part de la serralada mereix veure-la a plena llum solar i circular sense presses. Per cert, ull als "abundants" radars a les carreteres franceses.

saint-lary-lugaresdenieve-ist
Esquiant per Saint Lary (Foto: IST).

Un hotel a peu de telecabina

Arribem el diumenge en plena nit a l'hotel Mercure Sensoria i només baixar del cotxe ja vam detectar que la temperatura era suau. No feia fred. En realitat, això no ens hauria d'estranyar massa si tenim present la tònica general d'aquesta càlida temporada de neu. Però tan poc fred era normal? Doncs sí, perquè, tot i que estem al Pirineu i en un peu de pista d'una estació d'esquí, i tot i veure uns pics nevats que reflectien la llum d'una nit blavosa, també és igual de cert que ens trobem a una alçada de només 830 m. Aquí l'explicació, aquesta cota tan baixa per ser un peu de pistes.

A l'endemà pujarem a esquiar, ja amb les botes posades des de l'hotel, amb un telecabina que es troba a poc més de 150 metres de la recepció de l'hotel. Aquest remuntador ens permetrà pujar en poc més de 7 minuts fins a la cota 1.700 del Pla d'Adet. Sona bé oi? Per cert, també hi ha un telefèric que uneix el peu de pista amb el Pla d'Adet.

telecabina-village-saint-lary
Telecabina Le Village, al peu de pistes de Saint Lary (Foto: CR).

No cal que us digui que l'Hotel Mercure no és l'única opció com allotjament a Saint Lary, n'hi ha moltes més, però si podem dir, sense por d'equivocar-nos, que per a qui busca comoditat és amb tota probabilitat la millor opció al poble de Saint Lary.

Entre l'hotel i la terminal de sortida del telecabina hi ha un aparcament. A més, disposa d'un accés directe a l'Spa Sensoria, ofereix bona gastronomia i és a prop de la zona comercial de poble. Crec important recordar que hi ha forces estacions d'esquí franceses que connecten els pobles de el fons de la vall, sovint en cotes inferiors als 1.000 metres, amb els camps de neu situats per sobre de cotes properes als 1500 o 1600 metres.

Això permet un accés còmode als seus visitants, ofereix molts avantatges en cas de meteorologia adversa i sens dubte és la millor solució per reduir la nostra petjada de CO2.

hotel-mercure-saint-lary
Hotel Mercure de Saint Lary (Foto: IST).

Una estació, tres sectors. Pla d'Adet per als que s'inicien o volen progressar

L'arribada en telecabina fins al Pla d'Adet, 1700 m, es fa per la que es pot considerar l'única zona de debutants de l'estació. Tot i ser un sector encarat a nord-est, al Pla d'Adet és una zona assolellada i oberta, amb bones vistes sobre l'entorn.

Al Pla d'Adet hi ha dos petits nuclis urbans, Adet i La Cabanne. En el primer trobarem diferents blocs d'apartaments, allotjaments diversos i serveis com ara escoles d'esquí, club Piou Piou, servei mèdic i tots els serveis habituals que trobem en un peu de pistes d'una estació de mida gran. A La Cabanne trobarem xalets i menys activitat ja que es tracta d'una zona residencial.

En el seu conjunt el sector està equipat amb remuntadors nous i de gran capacitat i una bona xarxa de neu produïda, el que permet dir que és una destinació amb garanties per als que vulguin iniciar-se a esquiar a Saint Lary. Totes les pistes d'aquesta zona estan lliures de bosc.

saint-lary-pla-adet-bouleaux
Panoràmica del Pla d'Adet i telecadira Bouleaux, a la cota 1700 de Saint Lary (Foto: CR).

Espiaube, per a esquiadors avançats

Des d'Adet i per accedir als altres dos sectors de l'estació prenem el telecadira Bouleaux, un desembragable de 6 places a prova de vent, malgrat la seva ubicació sobre una aresta molt exposada que separa la muntanya d'Adet del sector de Soulan o Espiaube.

La llarga pista blava Corniche, que actua com un eix clau per unir els dos sectors, ens permet arribar, travessant un bosc d'avets a l'obaga, al sector de Espiaube. Aquí trobarem una zona de llargues pistes vermelles i blaves unides per diversos remuntadors.

saint-lary-terrenere-espiaube
Entrant a la pista Terrenere (Foto: IST).

Dues mencions especials per a pistes d'aquesta zona. D'una banda, la pista negra que no pot faltar el currículum de cap bon esquiador que s'hi consideri: la Terrenere, un símbol d'identitat de Saint Lary. I ull amb aquesta pista, que, si bé sobre plànols sembla curta, sobre el terreny potser que sigui una de les negres més llargues dels Pirineus francesos. I l'altra pista que necessàriament s'ha de visitar és la Mirambelle. Si Terrenere és identitat, Mirambelle és el referent de la competició i la història.

Val a dir que la zona rebrà dues inversions importants en els propers dos o tres anys, ja que entre els projectes de futur hi ha la instal·lació d'un nou desembragable amb més capacitat i més desnivell que l'actual telecadira Lita, un remuntador clau per garantir les connexions entre els 3 sectors.

I per cert, si l'hora de dinar us atrapa en aquest sector, és una sort. El restaurant Les Trois Guides ofereix una carta de plats de cuina local i hamburgueses de vedella elaborades per productors també locals. Restaurant molt acollidor, detallista, i amb servei atent i amable.

saint-lary-restaurant-trois-guides-1
Al restaurant Les Trois Guides Beach Club (Foto: IST).

Le Vallon

Espiaube és pas obligat per arribar a Le Vallon, el sector més allunyat del peu de pistes o de serveis de Saint Lary. Le Vallon és, a la pràctica, una vall oberta de pendents suaus reservat als esquiadors que busquen pistes amples, amb màxim desnivell, ben assolellades, i amb bones panoràmiques.

Una altra de les característiques que fan que aquest sector pugui semblar fins i tot una estació d'esquí molt diferent dels altres dos sectors ja esmentats, és la seva configuració. Al centre de la vall se situen 3 telecadires que fan d'eix central per unir i remuntar tot el desnivell en un eix est-oest.

saint-lary-vallon-lugaresdenieve-ist
Entrant en el sector de Le Vallon de Saint Lary (Foto: IST).

A banda i banda d'aquests telecadires apareixen una sèrie de teleesquís que ens permeten remuntar per pales i pendents amb pistes blaves i vermelles que són ideals per carvejar, gràcies al pendent continu i una amplada que sembla feta a mida. Imprescindible doncs, pujar-se als teleesquís Isards (cara nord de la vall), i Corneblanque, Arrouyes i Glacier (cara sud de la vall). Cada un amb les seves panoràmiques. No tenim cap dubte que Le Vallon sedueix a qualsevol des de la primera ullada. Aquesta zona també rebrà una important inversió en remuntadors en els propers anys.

A el fons de Le Vallon s'hi troba el refugi-restaurant L'Oule i llac de el mateix nom (1.870 m). És un racó paradisíac. Molt recomanable reservar taula i menjar en aquest refugi de muntanya. Si ets un bon esquiador, cal anar-hi esquiant, però si no és així tranquils, un vell telecadira ens hi aproparà mentre gaudim d'un dels millors paisatges d'aquesta part de la serralada. En resum, a Le Vallon les hores ens passaran ràpides.

refugi-restaurant-oule-ist
Restaurant refugi L'Oule, al fons de la vall de Le Vallon de Saint Lary (Foto: IST).

Estació fotogènica

Un dels al·licients que ofereix Saint Lary als seus visitants són els molts racons panoràmics que ofereix el domini. Es pot dir, en aquest sentit, que és una estació fotogènica. Les panoràmiques sobre els cims i valls del veí Parc Nacional dels Alts Pirineus i de la Reserva Natural de Néouvielle, apareixen sempre com a teló de fons de les nostres fotografies. A destacar el pic de Neouvielle (Nhèuvièlha en occità) (3.091 m) i el Pic Long (3.192 m), d'aparença inaccessible.

saint-lary-lugaresdenieve-ist
Esquiant per Le Vallon de Saint Lary (Foto: IST).

Algunes dades històriques de Saint Lary

Saint Lary, com a estació d'esquí, va néixer el 1958 impulsada per l'alcalde de moment, Vincent Mir. Ho va fer gràcies a la inauguració, un any abans, del telefèric del Pic Lumiere, que unia el poble amb el Pla de Audet. Cinc anys després es fusionaven les estacions de Saint Lary i Espiaubet Soulan.

Un apunt històric important és l'any 1967, quan l'equip olímpic francès es prepara aquí de cara als Jocs d'hivern de Grenoble 68. En aquells jocs l'esquiadora local Isabelle Mir, filla de l'alcalde abans esmentat més amunt, va obtenir una medalla de plata en les proves de descens. La pista Mirambell, al sector de Espiaube, és un homenatge a aquesta esquiadora i al seu pare.

saint-lary-teleesqui-glacier
Vista parcial del sector Le Vallon de Saint Lary. Al fons el teleesquí Glacier (Foto: CR).

Saint Lary, après-ski en un poble típic dels Pirineus

Saint Lary és un poble amb una identitat una mica especial. Si bé arquitectònicament és un poble típicament pirinenc, amb edificis adaptats al clima de muntanya, el caràcter dels seus habitants és "poc" muntanyós. Té a veure la seva història, condicionada primer pel despoblament sofert al llarg de segle XIX i, més tard, per l'arribada de treballadors i famílies de les valls veïns, fins i tot de les valls pirinenques de l'Aragó, que van arribar com a treballadors per a la construcció de les hidroelèctriques en la dècada dels anys 50.

Pel que fa a l'après-ski al poble trobarem un cuidat centre comercial amb un parell de carrers on s'hi concentren botigues de tot tipus, bars, restaurants, espai lúdic de patinatge sobre gel i també una oferta termal amb balneoteràpia. Dos restaurants molt recomanables en el centre de Saint Lary són l'ICC i La Pèrgola. En tots dos és imprescindible reservar taula. Cuina 100% local i productes del territori, sempre amb vins de DO properes.

saint-lary-pub-kinito-istjpg
Pub restaurant al centre de Saint Lary (Foto: IST).

Algunes curiositats sobre Saint Lary

Ja per acabar l'article esmentaré algunes coses que em van sorprendre gratament de Saint Lary. Per als que sou aficionats o practicants del forapista cal tenir ben present que aquestes són les muntanyes d'entrenament d'un vell conegut de l'snowboard extrem: Xavier de le Rue.

Per deformació professional, suposo que és inevitable demanar el perquè en l'anagrama de Saint Lary hi ha un gos. Per als qui tinguin sensibilitat per la identitat del que pirinenc us agradarà de saber que es tracta de la reproducció d'un gos mastí.

I finalment, esmentar la gastronomia dels restaurants de Saint Lary. Sobre aquest aspecte s'agraeix que en els restaurants es faci una aposta decidida pel producte i cuina local i, com no podia ser d'altra manera, la tendència és acompanyar de vins produïts en regions properes o amb cervesa de fabricació local.

En resum, dir-vos que Saint Lary és una de les grans estacions de Pirineu. La seva fama, en aquest sentit, és ben merescuda i guanyada. Potser per això a l'inici d'aquest article se m'ha colat el Gran Lary en lloc de Saint Lary. Coses del meu subconscient.

saint-lary-restaurant-poble
Practicant l'après-ski a Saint Lary (Foto: IST).

El nostre agraïment a l'Oficina de Turisme de Saint Lary Soulan per totes les facilitats i especialment a Manu Bèrnia. Com va el refredat Manu?. A Saint Lary hi vam estar preparant aquest reportatge Rosa Maria Carcassona, Joan Solé, Carles Rusiñol i Ivan Sanz. Mitjans de comunicació representats: Diaridelaneu, L'Esportiu i Lugaresdenieve.

Podeu ampliar aquesta informació visitant la galeria d'imatges completa de la vista a Saint Lary en aquest enllaç.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial