Notícia

Àngel Joaniquet: ''Encara puc sentir la sortida i la frenada del salt al trampolí de Sapporo trenta-sis anys després''

Saltador de salts de trampolí i autor del llibre "En un salto"

angel joaniquet
Àngel Joaniquet Autor/a: Àngel Joaniquet
Àngel Joaniquet (Barcelona 1962) és un dels pocs saltadors de trampolí del nostre país. Ha participat en els jocs d'hivern i al torneig dels 4 trampolins. La seva carrera esportiva com a saltador es va iniciar l'any 1972 i va finalitzar el 1986. Des d'aleshores l'Angel és un esquiador habitual a La Molina, on és fàcil veure'l practicant amb telemark o esquí alpí.  És l'autor del llibre "En un salto", on explica les seves vivències quan formava part de l'equip de salts de la RFEDI.


ANGEL%20JOANIQUET-KANDERSTEG-SUMMER-1983Àngel Joaniquet, en un salt l'any 1983 (Foto: arxiu AJ).

Àngel, què et va portar a escriure el llibre En un salto?
Vaig prendre la decisió d'escriure'l fa uns dotze anys. Tenia clar que si algú no posava en paper un recull de les moltes coses que vam fer, tota aquesta història es perdria amb el pas del temps. Parafrasejant a JavierBaladia, un gran "molineru", en escriure la història de la seva família: abans que el temps ho esborri.
Calia posar en mapa, per escrit, que els salts d'esquí van existir i que tenim a tres olímpics en salts de trampolí. A Sarajevo 84 hi vam participar en José Ignacio de Rivera, en Bernat Solà, que va repetir a Calgary 88, i jo mateix.

Com han anat les vendes i les reaccions o crítiques?
Les vendes les desconec, ja que vaig arribar a un acord amb l'editorial per la qual ells m'ajudaven amb la publicació i jo els vaig cedir tots els drets de venda. Va ser un acord perfecte perquè el llibre veiés la llum. Sí que és veritat que vaig donar algunes voltes per diverses editorials fins que TB editors, editorial de Madrid especialitzada en cinema i esport, van apostar pel projecte i es van llançar a l'aventura.

Les crítiques han estat totes molt positives. És un llibre molt fàcil de llegir, amb moltes imatges i amb un esperit positiu i molt d'humor. A més crec que innovador, ja que al llarg dels capítols, a través de l'aplicació de codis QR, pots mirar a YouTube coses sobre les quals vaig explicant, el que complementa de forma molt amena l'escrit en el llibre. Hi ha hagut gent que ha contactat amb mi després de llegir-lo sense tenir res a veure amb el món de la neu i el llibre els va encantar. L'únic punt negatiu és que hi ha un parell o tres d'errors ortogràfics, però espero que se'ns perdonin.

On el podem comprar?
Crec que a TB Editors encara han de tenir exemplars, o et poden dirigir a les botigues que el tenen, a La casa del Llibre, i crec que algun ha de quedar al supermercat Gemma de La Molina i, finalment, a Amazon.

Creus que algun dia tornarem a veure salts de trampolí a La Molina o en alguna altra estació del Pirineu?
Si no hi ha olimpíades Barcelona dos mil no sé quan, ho veig molt difícil. Actualment els trampolins estan inservibles, i si bé no caldria enderrocar-los, sí que restaurar-los tindria un cost econòmic que poques institucions, o les estacions de la Molina i Astún, estarien disposades a assumir. Dit això, si hi ha Olimpíades, s'han de construir dos trampolins. El de 90 metres i el de 120 metres, ja que no hi ha trampolins adequats per a unes olimpíades a tot el Pirineu, ni tan sols en la part francesa. El com, on i quan és ara com ara un enigma.

Quan i on vas començar a esquiar?
Els meus inicis van ser amb tres anys al Pas de Casa, on ens portava el meu pare a tota la família, però va durar poc, ja que el viatge des de Barcelona fins allà era brutal a la fi dels seixanta. El 1970 ens situem a la Molina. Tindria vuit o nou anys, de manera que em sento "molinero" 100x100. He viscut allà a temps complet durant el meu període de saltador d'esquí i li tinc un afecte especial. No la canviaria per res tot i la mentida que fan córrer alguns dient que al Pirineu oriental no esquiem, sinó que esquivem. Bé, i si això fos veritat, també ho seria que ens fa millors esquiadors, Ha, Ha, ha!

Ara com ara, on esquies habitualment?
Esquio a La Molina i Masella a temps complet, ja que compro forfet de temporada de dues estacions. Faig un parell de sortides per temporada a l'estranger, però on realment gaudeixo és l'estació de casa. Conec cada racó, i si tenim una mica de neu, mai em decep.
Per exemple, aquesta temporada, amb les dues nevades que han caigut i que hem pogut gaudir de condicions boníssimes. En una d'aquestes nevades vaig començar a les nou del matí a La Molina i no vaig aconseguir arribar a Masella fins molt tard. A La Molina tenia encara tantes línies per obrir que no em va donar temps de pensar en res més. És una estació molt divertida.

Quants dies acostumes a esquiar per temporada?
Tots els que puc. El forfet de temporada ajuda molt i quan s'acaba la temporada "de pistes" acostumo a sortir una mica a la muntanya amb amics. Almenys fins a la primera setmana de maig. Si hi ha condicions, fins i tot més tard. Solem anar per la zona Pas de la casa o fins a Ordino Arcalís.

Creus que aniràs més aviat a més, o més aviat menys, en els pròxims anys?
Bufa, bona pregunta. Espero poder anar a més sempre. Mentre els genolls aguantin, per què no seguir esquiant? Jo ho explicaria d'una altra manera. Si quan més gran et fas, menys activitat acabes fent, voldrà dir que si segueixo esquiant com fins ara, i no ho vaig deixant, a la pràctica serà anar a més. Win-win!

Et fa por el canvi climàtic de cara al futur per al sector de la neu?
Sense menysprear les realitats que estem vivint avui en dia, però aplicant el que diuen els personatges d'aquí de tota la vida, "al final sempre acaba nevant". També és veritat que el sector de l'esquí i les estacions han de donar un servei acotat en el temps i ho han de fer amb uns recursos i condicions que de vegades queden qüestionats. Però hem de tenir en compte que les estacions d'esquí són una font de vida i ingressos per al territori. Fixeu-vos que passa a la tardor i primavera, sis llargs mesos de despoblació dels que tenen segona residència a la zona.

Tot el sector es va adaptant al que demanen els clients i la societat, i crec que cada vegada més, tant estacions com fabricants de material d'esquí, són més respectuosos amb el medi ambient. I ho fan amb uns estàndards impossibles de pensar vint anys enrere. Hem d'anar tots de la mà perquè fins i tot activitats impactants siguin sostenibles. Jo començaria per animar a tots els esquiadors a no llençar ni un sol paper o burilla durant la seva jornada d'esquí. O que els dies que fa vent posin  les restes en una bossa, ja que a les papereres tot surt volant. A poc a poc, amb consciència.

Segons LaurentVannat necessitem més esquiadors de cara al futur. A quants amics, familiars, companys de feina, etc., els has transmès amb èxit la teva afició per la neu?
Una mica relacionat amb l'anterior, perquè es mantingui l'esquí hem de sumar més esquiadors, perquè les estacions siguin rendibles. Estic d'acord amb ell, tot i que la tendència actual, al meu entendre, és un esquí familiar d'una setmana completa de dissabte a dissabte, més que cada cap de setmana. Molts esquiadors d'arreu del món estan optant per aquesta opció més intensa i més econòmica en el llarg termini.
Respecte a quanta gent he sumat a la neu, bufa, això és impossible de saber, però almenys sé que als meus fills els encanta esquiar, els tres són grans telemarkers i l'Axel, el petit, està donant-ho tot en els qualifiers del FreerideWorld Tour, pel que en relació amb la família, en alguna cosa hi he influït. Si he aconseguit transmetre a altres, fora d'aquest àmbit, mai ho sabré, però espero que almenys un, sigui qui sigui, és possible. Realment no ho sé.

Quantes estacions creus que has visitat al llarg de la teva vida com a esquiador?
Del cert no ho sé. He esquiat en moltíssimes estacions de gairebé tots els països d'Europa. Actualment amb el grup d'amics estem centrant-nos en la suïssa alemanya. Un dia les intentaré explicar. Però sí que et dire les que m'agradaria conèixer: una és Lech a Sant Anton. Sorprenentment, tot i viure un any sencer a Àustria, com a saltador tenia prohibit esquiar, pel que li tinc ganes. He esquiat en diverses austríaques després.
També Cortina d'Ampezzo, ja que he saltat aquí, però mai m'he posat els esquís a les Dolomites tot i haver esquiat en moltes estacions italianes. No em veuràs fent heliesquí al Canadà, però en aquest continent li tinc moltes ganes a dues estacions: Alyeska a Alaska, i m'agradaria anar algun dia a CrestedButte, meca del Telemark als USA, ja que esquio en Telemark des de fa uns trenta anys.

Explica'ns un record màgic sobre els esquís, aquell moment que no pots oblidar i que sempre més recordaràs.
Un de salts. Les sensacions del salt de 95 metres en copa de món de Sapporo que em van portar a un 18è lloc en el primer salt de competició. Encara ho puc sentir des de dalt de la sortida fins a la frenada trenta-sis anys després. La sensació de volar alt i sobretot, la pressió en els esquís a la part final del vol, notant com "planejava", és indescriptible. Cal viure-ho. Aquest salt és la introducció del llibre.
Hi ha milers de moments bons, cada corba ben feta, cada baixada completada, cada línia de powder, cada sortida de couloir, són tants. Centenars de moments molt bons. El menjar amb els amics després d'un matí espectant, posar-te les botes davant un dia nou d'esquí, les pujades en la primera cadira anticipant tot el que vas a fer aquest dia, les interminables converses en els remuntadors, les rialles, i treure't les botes després d'una bona jornada. Però sens dubte, els moments màgics que tinc gravats van ser els progressos dels meus fills en el dia a dia. Aquesta primera corba, la caiguda, la primera baixada forta, el primer gir Telemark, el primer salt, els plors, això sí que ho he gaudit al 1000x100.

Com portes el confinament?
Doncs amb resignació i amb esperança. Són dies difícils per a tots i sobretot, molt difícils per a aquestes persones que estan donant-ho tot perquè els altres puguem seguir amb salut i amb les nostres vides tot i el confinament. No puc afegir més, ja que tots sabem el que està passant, però si enviar a tots una forta abraçada, molta força i salut.

Treballes des de casa?
Si, estic tele treballant, tot i que en el nostre sector, cada dia que passa hi ha una mica menys de treball i això afecta una mica al coco.

Algun consell per als lectors?
Si us plau, #joemquedoacasa #yomequedoencasa #stayhome, per més que molesti. Paciència, valor i salut.

Un missatge final per als lectors?
Intentar aprendre de tot el que ha passat aquests dies i quan tornem a sortir, recordeu aquests dies per gaudir amb més intensitat cada cosa que feu, per petita que sigui.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial