Òscar Cruz, en una imatge d'arxiu, com a delegat de la FIS (Foto: Photoset).

Com es porta el dia a dia de la FCEH en l'actual situació de confinament?
Tal com diu l'ordre de confinament, ja fa un parell de setmanes que estem realitzant teletreball, cadascú des de casa seva i resolent les qüestions del dia a dia per telèfon, correu electrònic, missatges, whatsapp o, més recentment, amb videoconferències. Així ho fem empleats i junta directiva.

Com han rebut els esportistes en competició la resolució dels resultats finals de les competicions adoptats per la RFEDI i les FFAA, en referència NdP enviada per la RFEDI?
Totes les competicions i accions programades per la Federació s'han suspès i això vol dir perdre un mes sencer de diferents curses. A més, aquests darrers dies de la temporada sempre són molt actius en campionats, alguns d'ells especialment prestigiosos i d'alt nivell competitiu com Campionats Estatals, de Catalunya, etc. Ha estat una pena perquè els esportistes, com no podia ser d'una altra manera, són els primers perjudicats i als qui més greu sap haver acabat la temporada d'aquesta manera. Davant la situació que afronta el país, crec que ho hem de relativitzar i preocupar-nos únicament per la nostra salut i la dels altres.

L'aturada sobtada de l'activitat competitiva i l'administrativa, creieu que tindrà algun altre tipus de repercussió un cop superat el període de confinament? O entenem que tot continuarà més o menys igual, sense cap altra conseqüència?
És difícil de preveure. No sé què passarà i poca gent crec que ho deu saber amb certesa. Tenim l'esperança que a poc a poc tots reprendrem la normalitat. De fet, a l'estiu, cada vegada més, la preparació tècnica i física va a més i hem de creure que les coses, un cop acabi aquest període de confinament, tornaran a la normalitat i es reprendrà l'activitat prevista.

En quin punt es troba el projecte de la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona? Sovint es retreu que hi ha un excés de discreció...
No hem deixat de treballar en cap moment i és cert que ho hem estat fent amb certa discreció pel que fa a les feines més tècniques. Ara bé, tal com va dir el vicepresident del CIO, Joan Antoni Samaranch, aquest 2020 ha de ser un any clau per a la projecció de la candidatura. Cert que això ho va dir quinze dies abans d'iniciar-se aquest confinament per la Covid-19. Potser la projecció també s'endarrereixi una miqueta però tan bon punt puguem tornar a posar l'accelerador a la candidatura no en tinc cap dubte que tornarem a ser notícia.

Fa uns dies Mònica Bosch deixava de la direcció general de la FCEH, segons va dir per assumir nous reptes professionals. S'ha pensat en algun altre perfil?
Aprofito per fer públic una qüestió que els clubs de la federació ja saben des de fa uns pocs dies, Mònica Bosch tornarà a liderar la direcció general. En el seu moment va presentar la dimissió perquè volia preparar i liderar una candidatura a la presidència de la FCEH. Tenia tota la lògica perquè el meu mandat finalitza el 20 de juny d'enguany i ja no em puc tornar a presentar, de fet, ja s'havien convocat l'Assemblea Extraordinària per iniciar el procés electoral. Però seguint les recomanacions del Consell Català de l'Esport hem aturat el procés electoral i, fins que la situació es normalitzi, la Mònica exercirà de nou la direcció de la FCEH.

Més personal

La presidència de la FCEH requereix dedicació absoluta o ho podeu compaginar amb algun altre perfil laboral professional?
No, no hi ha dedicació exclusiva. Quan vam entrar l'actual junta, l'any 2011, un dels condicionats que vam assumir les 21 persones que vam fer la candidatura, era que la tasca de la junta directiva no fos remunerada. En aquell moment, com a mínim, la situació econòmica ho impedia. Per sort les coses han canviat, s'ha capgirat la situació econòmica i ara sí que això seria possible. Actualment, però, preferim que els recursos econòmics vagin destinats als executius de la Federació. Aquests tipus de persones executen d'una manera professional les directrius que els enviem des de la Junta Directiva.

Heu esquiat gaire aquesta temporada?
Home, menys del que voldria, també per la finalització brusca de la temporada. Diguem que m'he pogut posar els esquís força dies però per ser a les competicions, no des del vessant lúdic. Gairebé cada cap de setmana i molts dies laborables en els quals s'hi hagi pogut fer alguna competició, hi he estat present calçant uns esquís.

Et fa por el canvi climàtic de cara al futur per al sector de la neu?
No podem negar que el canvi climàtic hi és. Ara bé, també voldria dir que la meteorologia funciona com unes dents de serra, i això ho diuen els mateixos meteoròlegs. Podem enllaçar una temporada de sequera i temperatures càlides amb una temporada amb molta precipitació i molt fred o com va passar fa dues temporades. La natura i la meteorologia sempre acaben sorprenent en la seva reacció i força i amb l'ajuda de la tecnologia no en tinc cap dubte que sabrem conviure i esquiar molts més anys malgrat el canvi climàtic que, repeteixo, existeix.

Quantes estacions creus que has visitat al llarg de la teva vida com a esquiador?
No t'ho sabria dir amb exactitud. Catalanes i de l'Estat Espanyol totes, així com les Andorranes, la majoria del Pirineu Francès i unes quantes Europees a França, Itàlia, Suïssa i Àustria. També és veritat que fora del continent europeu no he esquiat en cap.

Quines no has visitat i t'agradaria fer-ho en el futur?
Bufa, moltes. Per exemple, m'agradaria visitar algunes estacions de les Rocalloses Americanes, estacions com Salt Lake City o Vail, però també algunes Alpines o del Tirol com Wengen o St. Anton.

Explica'ns un record màgic sobre els esquís, aquell moment que no pots oblidar i que sempre més recordaràs.
Recordo la Copa del Món d'esquí femení celebrada a La Molina el desembre de 2008. Aquell dissabte de temps esplèndid seguit de la nevada, amb més de 400 persones retirant els 50 cm de la neu tova de la pista a les 03:00 h de la matinada perquè l'endemà es pogués celebrar el SL. Però també l'any 2003 amb la primera Copa d'Europa d'esquí alpí celebrada a La Molina. Aleshores jo era el director de cursa, les condicions climàtiques van ser molt complicades i ens en vam sortir amb una nota molt alta o la Copa del Món de Val d'Isère el 2011, on vaig estar present com a delegat tècnic FIS a la cursa. No ho oblidaré mai.

Un missatge final o consell per als lectors/esquiadors en l'actual situació de confinament?
Confiança perquè ens en sortirem, reitero, ens en sortirem. Tothom a casa i paciència i màxim suport per a les famílies amb algun afectat o víctima propera. I dir-los a tots que quan tot això acabi ens veiem a la muntanya!