Notícia

Cristina Fuertes, Community Manager de Port del Comte, ens explica com viu el confinament

Quan acabi el confinamnet "El primer que faré serà agafar un avió i plantar-me a les Canàries: allà hi viuen mons pares!"

cristina fuertes,CM,port del comte
Cristina Fuertes Autor/a: Particular
Esquiadors aficionats o professionals, tots ens trobem confinats a casa. L'ordre de confinament es va posar en marxa la nit del 14 de març, quan encara faltaven prop de trenta dies per a l'acabament de la temporada. Com ho vivim uns i altres? Un seguit d'entrevistes en les quals diferents perfils del món de la neu (treballadors estacions, directius, empresaris, periodistes, bloggers o personatges representatius del sector), ens expliquen com viuen el confinament. Entrevistem Cristina Fuertes, Community Manager de Port del Comte, ens explica com viu el confinament.


On i en quin moment em va agafar el confinament?
A Sant Llorenç de Morunys, on visc des de fa dos anys i mig. Vaja, perquè ho entengueu: al paradís! Tinc un bosc davant de casa, i el pastor passa amb les seves cabretes i els gossos gairebé cada dia per davant de casa. Molt bucòlic tot.

Molt breument, ens expliques breument les teves dues feines a Port del Comte com a professora d'esquí i com a CommunityManager de l'estació?
Faig de professora d'esquí a Port del Comte des de fa quatre anys. Dono classes sobretot a nens, tot i que també a adults. I totes les classes en anglès (o gairebé totes) em cauen a mi, i m'encanta. Així ensenyo a esquiar i practico anglès, tot alhora.
Soc communitymanager de Port del Comte des de setembre de 2019. Des que em vaig formar en xarxes socials i en copywriting (redacció persuasiva) que el meu somni era poder dur les xarxes del Port. I quan treballes fort, els somnis es compleixen. Com a communitymanager, creo l'estratègia de continguts per Facebook, Instagram, Twitter i Google MyBusiness. Fotografies, vídeos, idees boges, i atenció al client a Instagram i Facebook.

Perdre trenta dies de temporada com a professora d'esquí haurà estat un cop en la teva economia?
Doncs sí. El març és un mes molt bo per l'esquí, fa bon temps, normalment la neu ens aguanta... La meva facturació aquest març ha caigut una mica més del 75%, imagineu-vos. Però tinc salut, i tota la meva família també, i això és el més important.

I com a Community manager, pots continuar fent la teva feina via telemàtica?
Sí, tinc la sort que és una feina molt lliure quant a localització. L'única cosa que no pots fer és sortir a fer fotografies, però pots tirar de fotografies, amb els clients pots reunir-t'hi via telemàtica, pots llegir encara més sobre el tema que t'agrada... Hi ha mil opcions per fer de community manager i de copywriter des de casa.

En general, com estava anant la temporada a Port del Comte?
Vols la veritat, o una mentida pietosa? He he... Estava anant força malament. Vam tenir una nevada molt matinera al novembre, però una ploguda al desembre en què ens van caure més de 200 litres d'aigua FINS I TOT A ESTIVELLA! Després vam tenir un gener i un febrer molt càlids que van complicar moltíssim les coses. De totes maneres, una de les meves obsessions com a communitymanager ha estat la de ser sincers encara que ens fes perdre uns quants visitants: els dies que la neu era un desastre, ho dèiem així. Potser aquell dia venia menys gent, però els que venien, estaven contents perquè sabien el que trobarien. Els que no venien, agraïen que els haguéssim advertit, i es guardaven un dia a l'agenda per tornar quan tot millorés. I la gent ens ho ha agraït molt, tant a xarxes com personalment.

Per algú que mai hagi estat a Port del Comte: ens defineixes amb 4 adjectius com és?
Només 4 paraules? Ai, que m'ho poseu difícil.
1-Familiar (aquesta no pot faltar).
2-Màgica.
3-Propera.
4-Verge.

Quina és la teva pista preferida?
Ostres! Seguiu complicant-me la vida! M'agrada molt la Dreta, però crec que la que més m'agrada és un dels grans tresors amagats: la Sant Grau. Per altra banda, la Pelada és una pista fantàstica per millorar l'esquí. Amb els meus alumnes sempre faig la broma que entres a la Pelada fent cunya, i en surts fent paral·lel!

Explica'ns un record màgic sobre els esquís, aquell moment que no pots oblidar i que sempre més recordaràs.
Doncs per portar la contrària, he he..., n'explicaré dos.
Hivern del 2003. Surto del telecabina, i una glopada d'aire fred em bufeteja la cara. El sol però, brilla. Sembla més proper que mai. Camino uns metres, i sota meu s'obren tots els pics dels Alps que sempre somiaré d'aprendre'm. I digueu-me romàntica, sonada, o totes dues coses, però pensar que sóc al cim del món... o com a mínim, al cim del meu món, m'emociona i em cau alguna llagrimeta. Recuperada del moment emocionant, m'impulso amb els bastons, i em disposo a baixar per la pista Glacier i la Double M des de dalt de tot de la Grande Motte, fins a Tignes.
El segon record és dels que mereixen que els qui no són esquiadors et mirin malament. L'hivern que estava embarassada de la meva filla (que es diu Neus) vaig arribar a un acord amb el meu marit per fer una esquiadeta a principi de temporada i després acomiadar la temporada per seguir coent el pastisset sense el gran "perill" d'esquiar. El dia que van obrir Port del Comte, un 3 de desembre de 2016, jo i una mini panxolina ens vam calçar els esquís i vam anar fins a Estivella. Va ser una de les esquiades més especials que recordo, per la màgia que sempre desprèn Estivella, i perquè estic convençuda que ella ho va gaudir des de la panxa. Des de llavors, ha esquiat amb 6 mesos penjada d'un fular sobre meu, amb 18 mesos, a una motxilla, a la meva esquena, i ara amb dos anys i mig, ja soleta.

Ens recomanes alguna pel·lícula, llibre o documental del món de la neu o relacionat amb la teva feina per aquests dies?
Llibre, sense cap mena de dubte, Esquiar conlos pies, de Carlos Guerrero. Pel·lícula: IntotheWild(Hacia el ladosalvaje). I una altra pel·lícula (no és cap obra d'art, però... hi ha neu, Milagro en la montaña.

I ja per acabar, el primer que faràs quan acabi el confinament...
M'encantaria dir que a esquiar, però em temo que ja no ens quedarà neu ni per fer esquí de muntanya, tant de bo m'equivoqui. El primer que faré serà agafar un avió i plantar-me a les illes Canàries: allà hi viuen mons pares, amb els que hauria d'haver anat a esquiar als Alps per setmana santa. El segon: pujar al Pedró dels Quatre Batlles i asseure'm una estona a veure les vistes.

Més sobre Cristina FuertesCopywriter
www.cristinafuertes.com/
instagram.com/cristinafuertescm/
www.youtube.com/channel/UCZuy_0oZZsXtpx9JJrmBM_w




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial