Més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant l'exposició intensa al sol i amb una protecció correcta. Així ho destaca el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) amb motiu del Dia Europeu de la prevenció de càncer de pell, que se celebra cada 13 de juny. L'efecte negatiu del sol és el principal factor de risc del càncer de pell. La intensitat d'aquest efecte nociu varia en funció de diferents factors, però el perill existeix durant totes les èpoques de l'any.

L'exposició inadequada intermitent i intensa i les cremades pel sol són la principal causa del melanoma, responsable del 90% de les morts per càncer de pell, i que representa un 5% de tots els càncers diagnosticats. Cada any a Catalunya es diagnostiquen quasi 800 casos de melanoma, indiquen des de CODITA en un comunicat. En el cas dels carcinomes, els tumors malignes més comuns, la causa és l'exposició continuada.

En dies de cel tapat, també

Des de CODITA adverteixen que, si bé és cert que l'estiu és l'època de l'any en què el sol és més nociu, la protecció solar no és una qüestió estacional. "Hem de protegir-nos durant tot l'any del sol, en el dia a dia i quan realitzem activitats de lleure a l'aire lliure, encara que estigui ennuvolat, i no només a la platja, a la piscina o quan prenem el sol de manera intencionada", remarquen.

En el cas dels infants, protegir-los del sol quan estan al pati de l'escola, al parc o jugant a instal·lacions obertes també és important. El Col·legi d'Infermeres de Tarragona destaca que cal ensenyar els infants a protegir-se, ja que "el 80% de la dosi de radiació solar es rep durant la infantesa i la joventut". Els infants menors de 12 mesos no han d'estar exposats al sol.



Consells per prendre el sol sense perjudicar la salut

El Col·legi d'Infermeres i Infermers de Tarragona assenyala que cal fer un ús correcte de les cremes protectores, posar-les abans de sortir de casa i de forma generosa, amb aplicació freqüent cada dues hores o si s'ha suat molt o s'ha sortit de l'aigua. S'han d'aplicar fins i tot en dies amb núvols, si es fa esport a l'aire lliure, a la neu, a la platja o a la muntanya.

També s'ha d'evitar prendre el sol entre les 12 h i les 17 h entre els mesos de maig i setembre i buscar les ombres. Una bona fotoprotecció inclou barret, ulleres de sol i camisa. Segons l'índex de radiació ultra violada (RUV) de la zona on s'està, aquestes mesures han de ser molt més intenses.

CODITA també recorda que és important conèixer el risc individual de patir càncer de pell. En aquest sentit, tenen més risc els majors de 50 anys, haver estat exposat al sol de forma perllongada, haver patit cremades freqüents sobretot a la infància, tenir més de 50 pigues, seguir tractaments immunosupressors i tenir antecedents familiars o personals de càncer de pell.

També han de vigilar les persones de pell clara, rosses o pèl-roges o d'ulls clars, que s'han de protegir més que la resta, amb crema de factor 50 o superior, així com les dones embarassades per evitar que apareguin taques fosques a la cara, i les dones que prenen tractaments hormonals. També hi ha fàrmacs que poden sensibilitzar la pell davant del sol.



El que cal saber de les cremes protectores

Els raigs ultraviolats (UV), es divideixen en UVA, UVB i UVC. Sovint, però, quan escollim un protector solar ens fixem en el SPF (factor de protecció solar), el qual ens informa de la protecció contra els raigs UVB i no estem tan atents a la protecció UVA, però és del tot necessari que la crema protectora també ens protegeixi d'aquests darrers raigs.

Per tot això hem de tenir ben present que la crema que fem servir tingui present i inclogui aquest tipus de característiques per protegir-nos bé del sol.

Per tant, lo ideal és que la crema indiqui clarament que ens protegeix dels UVB, que són els que provoquen les cremades solars, dels raigs UVA (ultraviolats), també cancerígens, i dels infrarojos.

Els UVB són els que bronzegen. Constitueixen el 5% de radiació ultraviolada que ens arriba de el sol.

Els UVA són els que arriben a tot arreu, 12 mesos de l’any, fins i tot en els dies més freds i encapotats. Constitueixen el 95% de la radiació ultraviolada i també travessen vidres.

Els UVC es queden bloquejats per la capa d'ozó.

El factor de protecció (SPF o FPS)

La crema ha d'indicar clarament quin és el grau de protecció, a través de les inicials SPF o FPS. El nombre que acompanya aquestes sigles ens diu per quant de temps es multiplica la nostra resistència natural a el sol. Per exemple, si ens cremem habitualment als 20 minuts d'estar exposats als rajos solars, amb un SPF 15 multipliquem per 15 la nostra resistència.

Sovint pensem que els SPF 15, SPF 30 i SPF 50 es corresponen amb un diferent nivell de protecció contra els raigs UVB, però en realitat les variacions en aquest sentit són mínimes. Un SPF 50 ens protegeix contra el 98% de la radiació, mentre que un SPF 15 arriba al 93% de protecció.

Altres indicadors

Protecció infraroja: indicat com IR, conté antioxidants i reflectors de la llum. Són els que ens protegeixen d'aquests raigs.

L'indicador que és Water-resistant, resistent a l'aigua, també ha de quedar especificat ben visible a la crema solar. Si l'incorpora voldrà dir que després d'una immersió de 40 minuts encara ens queda el 70% de la valor de l'SPF.

En algunes cremes també s'inclou el terme Sweatproof i Rubproof. El primer ens informa que és resistent a la suor, per tant serà l'apropiat per als esportistes, i el segon a la fricció, més aviat pensat per als qui treballen en condicions una mica especials.

Algunes cremes també incorporen substàncies antioxidants (vitamina E) i nutritives (olis). Poden ser una bona solució per pal·liar l'envelliment de la pell que inevitablement provoca l'exposició solar.

I finalment recordeu que si portem cremes solars protectores hem d'evitar el bany en rius i llacs, ja que en alguns casos poden incloure components químics nocius per al medi ambient. Seria el cas de components com ara l'oxibenzona. Recordeu també que no existeix cap crema protectora "pantalla total", ja que cap crema ha demostrat, fins ara, protegir-nos al 100% dels raigs.

Les cremes i les seves característiques foto protectores no acostumen a durar més de dotze mesos després de la seva data de fabricació.



Com saber a quina radiació UVA ens exposem?

La manera més ràpida i senzilla és fer-ho per mitjà del Meteocat, on podrem consultar el que es coneix com a Índex Ultraviolat (UVI). Aquest índex va de 0 a 16. Per sobre el 10 les radiacions són extremes.

Posar-nos la crema

I finalment cal tenir present que les cremes protectores, en funció de les seves característiques i components, tenen un efecte immediat quan ens les posem sobre la pell o poden passar uns minuts perquè tinguin afecte. Caldrà estar atents, doncs, a saber amb quina antelació en forma de minuts haurem de posar-nos la crema. El tub o pot ho ha d'informar de forma clara en les seves "instruccions d'ús".

I ja per acabar recordar que quan anem a la muntanya, sigui estiu o hivern, és molt convenient que protegim els nostres ulls amb unes bones ulleres de sol. Una gorra a l'estiu o un casc integral o amb màscara si anem a esquiar.