Notícia

El cost de salvar la glacera de Presena

Els costos econòmics necessaris per salvar aquesta glacera de la seva desaparició són elevats

glacera,presena
Imatge d'avui a la glacera de Presena, on s'hi veu com treballen operaris i màquines Autor/a: Captura webcam
Hi va haver uns anys en els quals, a la glacera de italiana de Presena, s'hi podia esquiar en ple estiu. Però això ja és història conseqüència del canvi climàtic. D'uns anys cap aquí, de mitjans juny a octubre, la glacera de Passo Tonale es tanca i es cobreix amb lones per disminuir-ne la seva regressió. I això té uns costos importants. Ho expliquen al portal Neveitalia.


presena-adamello-ski-webcamLa glacera de Presena en una imatge webcam del setembre de 2012

La glacera de Presena, encarada a nord i amb un pendent del 40%, té la seva cota baixa en els 2.710 m i la seva cota alta se situa en els 3.000. Té una llargada de gairebé un quilòmetre. També és coneguda com a PassoTonale perquè està en aquest port de muntanya a la frontera entre la Llombardia i Trentino.

En aquests dies de mitjans de juny una vintena d'operaris, tècnics i investigadors universitaris, a més de maquinària trepitjaneus, hi treballen per cobrir la glacera amb lones protectores. Objectiu: evitar, o com a mínim pal·liar, la regressió de la glacera per la fusió de neu que comporta l'augment de temperatures.

El portal italià Neveitalia explica en un reportatge, publicat aquesta setmana, que en les dues últimes dècades han desaparegut més de 200 glaceres als Alps. Res de nou i que no s'hagi explicat ja en altres ocasions. Per evitar la desaparició de la glacera de Presena des de fa dotze anys s'hi treballa cada mes de juny per cobrir-la amb lones. Expliquen que és una feina feixuga i costosa, però té la recompensa que els resultats són positius.

Aquest any, una mica més tard del normal a causa del confinament pel qual han passat tècnics i operaris a causa de la Covid-19, les lones geotèxtils s'han començat a distribuir ordenadament sobre la glacera. Només cal donar una ullada a la webcam en directe per veure'n aquests treballs. Són uns treballs que també es fan, o s'han fet, en altres glaceres, com podria ser el cas de la Marmolada, i dels quals ja en vam informar al Diaridelaneu.cat l'estiu de 2015.

Treballs amb resultats positius

El projecte va néixer el 2008 gràcies a la col·laboració amb la província autònoma de Trento, que va finançar les lones experimentals.

Els treballs per salvar la glacera es fan al llarg dels 12 mesos de l'any. A l'hivern, l'estació hi aporta una xarxa de 10 canons de neu que ajuden a incrementar el gruix de neu sobre la glacera. La neu produïda pels 10 innivadors utilitza aigua d'un petit llac natural situat a prop de la mateixa glacera. La producció de neu es comença a finals d'octubre i finalitza al març.

I els treballs continuen a l'estiu amb el cobriment de la glacera amb lones. La funció d'aquestes és evitar la insolació directa dels raigs solars sobre una neu que cada vegada és menys blanca i, d'aquesta manera, reduir-ne la fusió i disminució del gruix de la glacera. Que els resultats del cobriment són positius ho corroboren amb dades. Per exemple, l'albedo de la glacera actualment és de 0,43, mentre que amb les lones aconsegueixen assolir una albedo del 0,64. El reflex dels raigs solars és, doncs, major amb les lones. D'aquesta manera el sector cobert de mitjana té una absorció d'energia solar del 36% mentre que la superfície descoberta de la glacera n'ha absorbit, de mitjana, el 57% de l'energia solar.

Un cop es va comprovar, estiu rere estiu, que els resultats eren positius per a la conservació del glaç, es va començar a ampliar la superfície protegida. Així, si l'any 2014 les lones cobrien prop de 40.000 m², a l'estiu de 2019 ja es va arribar als 100.000 m².

Ara bé, el cost de mantenir viva aquesta glacera i evitar-ne la desaparició no és gens econòmic. En el reportatge expliquen que cada any, entre gestió i manteniment, els costos superen els 400.000 euros. Un cost alt, però expliquen que des de 2008 fins a aquest 2020, han evitat que la glacera reduís el seu gruix en prop de 50 metres.
 




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial