Esquí d'estiu a la glacera de Péclet - Imatge d'arxiu - Photo D.R. - Collection Guillaume Bodovillé via Skipass

En aquests darrers dies de juny el portal francès del món de la neu Skipass, explica la història de l'esquí d'estiu als Alps francesos. Tot i que, com és lògic, està redactat en francès i per tant pot impedir-ne a molts la lectura i comprensió, el cert és que val la pena donar-hi una ullada. Ni que sigui per poder observar-ne les fotografies dels inicis de l'esquí d'estiu. O potser encara més interessants, la publicitat que es feia de l'esquí d'estiu en postals i fulletons.

Gràcies a aquests reportatges es pot entreveure com l'esquí d'estiu era un dels reclams que s'oferia en algunes valls dels Alps. Això era possible en algunes poblacions amb estació d'esquí amb glacera a la capçalera de la vall, és clar. Aviat hi arribarien les urbanitzacions que es van crear en els peus de pista i que, com no podria ser d'altra manera, buscaven la manera d'apropar i garantir la clientela als remuntadors. I possiblement la forma de finançar-ne la instal·lació, cosa que encara ara passa a la majoria d'estacions d'esquí de tot el món. I com a curiositat, el fet que la presència de les glaceres significava comptar amb un bon reclam per força raons.

A finals dels anys 60 van proliferar els projectes per construir estacions d'esquí que, aprofitant la possibilitat de practicar l'esquí durant 365 dies a l'any -gràcies a la presència de nombroses glaceres en moltes valls-, aquesta presència havia de ser un bon negoci per als seus promotors. No hi va faltar l'oposició dels col·lectius ecologistes, que consideraven que les inversions eren impròpies per a unes valls de gran bellesa i un alt valor ecològic. Aleshores encara no es posava sobre la taula el fet climàtic que ho faria inviable, i això que ja en aquells anys les glaceres ja començaven a estar en regressió.


Fulletó turístic amb promoció de l'esquí d'estiu a val Thorens -  Collection Maxime Petre via Skipass

Tot i que va costar, en algunes valls amb glaceres importants a la seva capçalera, es van salvar de la febre constructora d'estacions d'esquí. Unes estacions d'esquí que s'havien de vendre amb la marca 365 dies d'esquí per any. Sí, com el famós eslògan de Tignes que tan es va popularitzar a casa nostra als anys 80.

En serien exemple la vall d'Aosta i la seva glacera de Ruitor, al vessant italià dels Alps. També hi va haver intents fallits en estacions com SerreChevalier, Les Arcs o la mai inaugurada, però sembla que preprojectada als anys setanta, estació d'esquí a Col du Gabilier.

Per exemple, en el cas de Val-Thorens-Val-Chavière detalla que va ser l'any 1974 quan es van instal·lar els dos primers remuntadors a la glacera de Chavière. Però l'esquí d'estiu en aquesta glacera va deixar de practicar-se l'any 1987. El projecte de mantenir l'esquí d'estiu a l'esmentada glacera es va abandonar definitivament l'any 1989.

Dins el domini de Val Thorens encara hi havia una altra glacera adaptada a l'esquí d'estiu. Es tractava de Péclet. En aquesta glacera es va començar a practicar amb l'esquí d'estiu el juny de 1973, quan ja presentava senyals de regressió importants. Però l'accés més fàcil, el fet que tingués 500 metres de desnivell i 4 pistes (2 vermelles i 2 negres), va ajudar en la seva posada en marxa. Sembla ser que s'hi va esquiar fins a l'estiu de 2001.



Però no us expliquem més coses. Us convidem a una lectura reposada d'aquests reportatges dels companys de Skipass, als quals podeu accedir des d'aquests enllaços que us facilitem aquí mateix.

Recordar-vos que actualment l'esquí d'estiu als Alps francesos només és possible posar-lo en pràctica, amb calendari acotat i en determinades condicions, a Tignes, les DeuxAlpes, Val d'Isère i la Grave.

Articles originals d'Skipass a:
Pour qui sonne le glas(cier)? : anthologie du ski d'été en France
La grande histoire du ski d'été en France : Années 70, la course aux neiges éternelles
La grande histoire du ski d'été en France : la vallée de l'Oisans
La grandehistoire du ski d'été en France : utopies et perspectives