Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Athabasca, una glacera per conscienciar turistes

entrada,glacera,athabasca
Visita a la glacera d'Athabasca el juny de 2019 Autor/a: Diaridelaneu.cat
Dissabte passat hi va haver un accident a la glacera d'Athabasca, al Parc Nacional de Jasper, al Canadà. Aquesta glacera, de les Muntanyes Rocalloses de nordamèrica, forma part del camp de gel de Colúmbia. Aquest és un dels camps de gel més grans que hi ha per sota del cercle polar àrtic i de tota Amèrica de Nord. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El braç de gel d'Athabasca forma part del camp de gel de Colúmbia i es troba a tocar d'una magnífica carretera. Això la fa fàcilment visitable i en conseqüència molt concorreguda. De fet, la visita a Athabasca és un dels grans atractius turístics que ofereix el Canadà i per aquest motiu hi ha tota una infraestructura dedicada a aquesta finalitat al peu de la glacera.

/athabasca-bus-4x4-glacera-turistesFent el turista a Athabasca (Foto: IST).

Glacera per conscienciar el turisme dels efectes del canvi climàtic

En l'accés principal hi trobem un punt d'informació, centre audiovisual i una mena de museu que ens permet conèixer i saber més sobre les glaceres. Tot plegat serveix per "fer temps" mentre et toca el torn per poder pujar en un autobús que et trasllada fins al peu de la glacera, on també cal fer un segon transbord. El transbord serveix per connectar el bus convencional amb el "megabus" 4x4. Aquest darrer és el que ens pujarà fins a la glacera. Un bus com el que es va accidentar dissabte passat.

Com totes les glaceres del món, Athabasca també està en retrocés accelerat. Segons alguns estudis, perd uns 5 metres de gruix cada any i això impacta a qualsevol turista que la visiti. Ara bé, una de les coses que com a turista més em va impactar de la visita va ser, precisament, la turistització de tot plegat. I no ho dic en sentit negatiu. Tot està perfectament organitzat i sincronitzat per rebre centenars, o potser milers, de turistes que cada dia la trepitgen entre els mesos de maig i setembre.

Quan dissabte es va produir l'accident, em van venir al cap els records de la nostra estada, realitzada a finals de juny de 2019. De la visita a la glacera em van sorprendre, sobretot, tres qüestions.

La primera, la conversió en reclam-turístic d'una glacera que, ben mirat, no és bonica de veure. És més aviat planera i el gel és ben gris i brut. No té la imatge bucòlica que un s'espera. Però la seva visita és un èxit i s'hi apropa gent de tot el món. Xinesos, mexicans, francesos, anglesos...

La segona, em va agradar el missatge de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic a les glaceres. Tot està ben pensat i portat a terme sobre el terreny. El resultat és satisfactori i per tant la visita val la pena, malgrat que en algun moment et puguis veure a tu mateix com un turista japonés fent fotos a la Sagrada Família.

I tercera: en recordo precisament l'amabilitat dels joves conductors dels busos i la seva facilitat per explicar històries als passatgers que ens enfilàvem al bus i la lleugeresa amb què els conduïen. Tant els megabusos 4x4 que es fan servir per circular sobre la terra i gel, com els convencionals sobre la pista de terra i fang que connecta el centre d'informació amb el peu de la glacera.
En recordo especialment el maniobratge amb el que circulaven entre la morrena de pedres amb aigua i fang i la gran massa de gel. I recordo perfectament el fort pendent de la carretera i el trànsit constant dels busos amunt i avall.

En definitiva, un any després, la notícia de l'accident m'ha fet recordar i reflexionar com les glaceres del Canadà, en regressió com totes les del món, continuen sent un reclam per ser visitades o esquiades (Horstman - Whistler-Blackcomb).

Que descansin en pau les tres víctimes de l'accident. Ens podia haver passat a nosaltres.



Entrevista



Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


44%


9%


47%

32 vots