En una temporada en què l'afició pel ciclisme està marcant rècords històrics, la proliferació de les bicicletes elèctriques ha posat sobre la taula el debat sobre el seu ús. O més que sobre el seu ús, sobre quin hauria de ser aquest ús. La percepció més planera és que són l'alternativa ideal per a aquells que volen gaudir de l'esport sense desgastar-se tant físicament. I malgrat que no és un punt de vista erroni, cal anar més enllà, perquè els usos de les e-bikes poden ser tant variats com versàtils són aquests vehicles emergents. Però anem a passos.

La pandèmia de la covid-19 i totes les restriccions que va comportar, sobretot durant l'any passat, han disparat la venda de bicicletes. Després d'un mes i mig de confinament domiciliari total, a principis de maig (del 2020) la població va poder tornar a sortir al carrer, al principi, només per fer esport i per passejar. I la necessitat congènita de respirar aire fresc va fomentar l'afició per les pràctiques esportives més "senzilles" i generalitzades, com ho poden ser el running i el ciclisme.

La seva estabilitat permet rodar més còmodament sobre tot tipus de terrenys

A partir d'aleshores, van ser molts els que es van apostar, o reapostar, per l'esport sobre dues rodes. Alguns ja el practicaven abans del coronavirus. D'altres s'hi van aficionar de nou. Però tothom ho volia fer en les millors condicions. Això va disparar la venda de bicicletes (a data d'avui, quan ja ha passat més d'un any, encara és difícil trobar-ne de noves), i també va coincidir amb l'apogeu de les elèctriques, popularment conegudes com a 'e-bikes'. Realment, però, qui són els usuaris d'aquests nous vehicles?

Com dèiem d'entrada, el punt de vista més popular és que les piloten aquells que estan en menys forma. No més lluny de la realitat. Com tot a la vida, també això és molt relatiu; i depèn de qui pedali i, sobretot, de l'ús que en faci. Però per acotar una mica el que podria ser un debat inacabable, avui ens centrarem només en l'àmbit més esportiu, i no parlarem d'aquells usuaris que les utilitzen com a mitjà de transport, ni de les persones amb algun problema físic que també volen gaudir del ciclisme, per exemple.

Un gaudi adaptat a les possibilitats de cadascú
Personalment, fa anys que en el meu temps lliure practico el ciclisme i, concretament, la BTT, de manera totalment amateur. Però la meva primera experiència en bicicleta elèctrica va ser fa uns mesos, en una sortida popular que l'Ajuntament de la Jonquera va organitzar amb l'empresa Empordà Lovers. Era una excursió en grup guiada des de la Jonquera fins a Requesens, apta per a nivells molt variats.

La meva primera experiència: una sortida organitzada a Requesens

Arran de les restriccions provocades per la covid, els grups havien de ser reduïts, i finalment en el nostre vam ser quatre (tres de les quals ens hi havíem apuntat juntes), més el guia. Així, el meu primer contacte amb una e-bike va poder ser molt personalitzat, i adaptat a les meves necessitats (o voluntats).

Vaig poder probar totes les seves funcionalitats sense cap mena de pressió, i l'experiència va ser realment gratificant. He d'admetre que, d'entrada, no sabia ben bé què esperar-ne... Tenia clar que podria pujar al castell més mític de la Jonquera amb menys esforç del que em requeria fer-ho amb la bici "normal", però a part d'això no tenia cap més expectativa. I si he de ser sincera, el que més em va sorprendre no va ser la versatilitat d'aquella bicicleta, i que em permetés "apretar" més o menys en funció del que em convingués (que també), sinó el fet que tant jo -més avesada a la BTT-, com una de les meves acompanyants -de perfil una mica més sedentari-, poguéssim gaudir de la mateixa manera, cada una en funció de les seves possibilitats. És a dir, que totes dues (de fet, totes tres) ens ho vam passar d'allò més bé, utitlitzant les bicicletes d'una manera completament diferent.

Ciclistes amb experiències variades poden gaudir de la matiexa manera de les bicicletes elèctriques

Perquè aquells que no han probat mai una e-bike ho puguin entendre, cal tenir en compte les seves principals característiques o prestacions. Evidentment, la principal és l'ajuda que el motoret elèctric proporciona a les cames del qui pedala, però cal anar molt més enllà. D'entrada, el que més nota el ciclista és que aquestes bicicletes pesen molt més que les "normals". També són, però, molt més estables, ja que a part d'aquest pes, solen tenir unes rodes més grans i gruixudes, i això dona un punt de seguretat afegit, sobretot en els descensos.

Pel que fa a l'ajuda elèctrica, pot ser diversa. En algunes marques es calibra per números (de l'1 al 5, sent l'1 el que costa més pedalar i el 5 el més lleuger, i també el que consumeix més bateria), mentre que en d'altres (la majoria) es classifica en Eco, Tour, Sport o Turbo (també en graduació de menys a més). A part d'això, però, com la resta de bicicletes, també tenen marxes (tot i que solen tenir un sol plat). I totes tenen un panell electrònic que, en funció de la marca i de la gamma, dona més o menys informació de la ruta.

Els panells electrònics proporcionen diverses informacions sobre les rutes

L'experiència no s'acaba aquí

En el moment de fer aquella primera sortida a Requesens jo encara no ho sabia, però pocs dies després va entrar una bicicleta elèctrica a casa meva i, malgrat que la meva personalitat competitiva i el meu gust per l'esforç em provoquessin una mica de reticència a utilitzar-la per regla general, un aparell d'aquestes característiques sempre és una temptació per a qualsevol esportista.

En aquelles primeres setmanes, em va acabar resultant molt útil perquè em va permetre continuar gaudint de la BTT en companyia del meu cercle més íntim tot i patir una lesió al genoll. I després, l'entrada d'una altra e-bike en aquest mateix cercle ens va impulsar a substituir les nostres bicicletes habituals per les elèctriques en algunes ocasions. Els nostres motius podien ser varis: des del cansament provocat per problemes físics o la pràctica d'altres activitats esportives, fins a les ganes de fer rutes molt més llargues i dures o, simplement, voler gaudir d'una experiència diferent.

I és que a diferència del que es pugui pensar, el "no cansar-se" no és, ni molt menys, l'únic al·licient d'aquestes bicicletes. De fet, fa uns dies un amic amb qui encara no he compartit cap sortida (i amb qui, sorprenentment, no havia parlat mai de ciclisme) em va fer una reprensió molt significativa: davant les meves burles (carinyoses) pel fet que ara només sortís en e-bike, em va assegurar que, quan vol, es cansa més ara que va amb l'elèctrica que quan sortia amb la bici "normal". I més tard ho he comprovat, veient com ciclistes que han competit a l'elit mundial també les utilitzen per agafar forma. Només es tracta de saber-la regular.

La clau és saber adaptar l'ús de l'aparell a les necessitats de cada persona i de cada moment

Així doncs, tenint en compte tot això, personalment arribo a la conclusió que les bicicletes elèctriques són una alternativa molt versàtil, apta per a cobrir necessitats d'allò més variades, de perfils ciclistes igualment variats. I una mateixa persona, en funció del dia que tingui o dels objectius que s'hagi fixat, sempre hi podrà trobar els profits ideals. Només cal trobar la manera de treure'n rèdit i, sobretot, de gaudir-ne en cada ocasió. És la versatilitat sobre (e-)rodes.