Dimecres 16 de març. Segon dia de les Finals de la Copa d'Europa d'esquí alpí a Soldeu. Arribo a la sala de premsa ben d'hora i cares llargues. El descens femení que s'havia de celebrar a la pista Àliga queda cancel·lat: la neu no està en bones condicions per culpa de les altes temperatures dels darrers dos dies. La seguretat de les esquiadores quedaria compromesa. Després de setmanes i setmanes d'anticicló i neu en molt bones condicions, ja és mala sort arribar a aquest punt just quan s'han de celebrar les finals, però el missatge és clar: no hi pot haver espectacle sense seguretat.

Jove lluint la bandera andorrana al peu de pistes de l'Avet. El dia ens deixarà molts missatges... (Foto: IST).

Però hi haurà espectacle en una altra pista. A les 11, tal com estava previst, tindrem la prova masculina d'eslàlom gegant a l'Avet, on la pista està en condicions no excel·lents però si òptimes. Tenim temps fins aleshores.

Així doncs, amb un company del sector dels mitjans de comunicació del món de la neu, combinarem el seguiment in situ a peu de l'Avet amb la comoditat de la sala de premsa, però també busquem l'estona per fer una escapada per les pistes de Soldeu i el Tarter.

Sortim cap a pistes. Telecabina amunt. Força esquiadors de diferents nacionalitats: sentim a parlar en anglès, francès, castellà, català, alguna llengua inintel·ligible i, com sembla lògic per la conjuntura, no escoltem cap rus, un idioma que en els darrers anys, menys des de 2015, s'havia convertit en una de les tantes llengües habituals d'escoltar per Grandvalira.

Esquiador de l'equip nacional d'Argentina avui a Soldeu (Foto: IST).

En algun moment puntual de la nostra esquiada, sigui al telecadira o sigui en una parada puntual a pistes, es fa inevitable parlar de la guerra a l'extrem oriental del continent. "Com tenim el front de guerra avui Ivan?" "Quan i com acabarà?" "Això tindrà conseqüències a la pròxima temporada de neu?" "De quina manera?"

Mentre enllacem pistes i remuntadors ens trobem arribant ja al sector esquiable de Canillo. Que a gust que s'esquia sempre per la pista blava Rossinyol. M'encanta el seu traçat!

Però mirem el rellotge i veiem que ens hem empentat massa. Ja cal que posem l'accelerador per tornar cap a l'Avet de Soldeu o arribarem a "misses dites". Caldrà lliscar de pressa, cert, i mirar de posar atenció a la nostra esquiada de retorn per no patir algun contratemps. No equivocar-nos de pista, no patir alguna caiguda, mirar que no se’ns tiri a sobre algun esquiador que només té ulls per a la seva Go-pro…

I és quan arribem a la base del sector de Canillo i ens disposem a entrar al telecadira Portella, quan parem atenció en una lona blava situada a pocs metres del telecadira quan ens recorda que, efectivament, cal que esquiem amb Atenció. En dos idiomes: en francès, Attention, i en rus внимание.

La petjada russa a Grandvalira, finalment, s'havia de deixar veure d'una forma o l'altra. La curiositat, però, ha volgut que la lona de color blau de fons porti el senyal de perill retolat en groc. Blau i groc, sí, com la bandera ucraïnesa...

Text en francès i en rus sobre una lona de colors blau i groc (Foto. IST).

Una casualitat, cert. A vegades, però, en funció del context i la conjuntura del moment, allò que semblava una casualitat, podria ser que no ho fos. La meva consciència o imaginació l'acaba convertint en el missatge oportú del dia.

Mirem el rellotge i altre cop entenem que anem faltats de temps. Accelerem. Telecadires amunt i pistes avall. Arribem a pocs minuts per acabar la primera mànega.

Finalment, des de la tranquil·litat de ser al peu de pista de l'Avet, al so del sempre entusiasta i apassionat speaker de les curses d'esquí a Andorra, podem parlar més reposadament. De candidatures, de jocs d'hivern, de material, d'equips d'esquí nacionals, de federacions, de projectes o de missatges i senyals. Alguns ben reals i altres ben sublims, els que ens permeten entendre i reflexionar que a vegades, sigui al món real, sigui al nostre món de la neu, les coses van bé i d'altres no.