Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

A la reunió del 25, amb la convicció de la feina ben feta

081213,La Molina,WC2008
Una de les imatges que va deixar la Copa del Món d'esquí alpí femení celebrada a La Molina el desembre de 2008 Autor/a: O Molas

Ja fa dies, setmanes, que la candidatura olímpica del Pirineu i Barcelona per als JJOO d'hivern de 2030 és motiu d'actualitat a la premsa generalista. I per descomptat en aquest diari digital, un tema que sempre hem seguit amb entusiasme.

Val a dir que en les darreres setmanes bona part dels titulars i fotografies sobre aquesta candidatura se'ls està emportant Francisco JavierLambán(Ejea de losCaballeros, 19 d'agost de 1957), que no és altra que el president del Govern d'Aragó des de 2015. Per cert, és un govern del PSOE, el mateix partit que Pedro Sánchez, però amb el suport de quatre partits més: CHA, Podemos-Equo i el PAR.

Els motius de la seva presència constant als mitjans de comunicació, sobretot catalans i aragonesos, són pel fet que el polític aragonès no accepta el repartiment de proves proposat pel COE. Un repartiment que en el seu dia, fa tot just dues setmanes, ja van avalar els tècnics de la part catalana i els de l'aragonesa.

Les raons de l'Aragó

És cert que si algú escolta els arguments del president de l'Aragó per no acceptar la proposta del COE, i s'abstreu de tota la història que arrossega la candidatura Barcelona-Pirineus, pot pensar que fa una reclamació justa. I així es veu des de tota la societat civil i política aragonesa. 

Des del meu humil punt de vista, em fa l'efecte que si bé la seva reclamació pot ser legítima, a la vegada penso que de justa no n'és gaire. Per això m'he suggerit que faria bé de tornar a repassar l'hemeroteca de la candidatura i veure quina ha estat la relació o implicació dels governs aragonès i català en els darrers anys amb la candidatura.

Els orígens de la candidatura impulsada des de Barcelona

Així que anem als orígens. La candidatura actual, que té per objectiu organitzar els jocs de 2030, és hereva de la que l'any 2010 va anunciar l'aleshores alcalde de Barcelona Jordi Hereu. Una candidatura que, recordem-ho, s'havia batejat amb el nom de Barcelona-Pirineus 2022. Estava previst desenvolupar totes les proves a Catalunya, en concret les de neu a la Cerdanya i les de gel a Barcelona.

Hereu va fer l'anunci en un moment força propici, a mitjans de gener de 2010, quan ja es tenia coneixement des de feia mesos de la derrota de la candidatura de Madrid per acollir els Jocs Olímpics d'estiu del 2016 (que van anar a Rio de Janeiro). L'anunci es feia a només trenta dies d'iniciar els jocs d'hivern de Vancouver, amb inicia a mitjans de febrer de 2010.

Val a dir que la proposta dels JJOO d'hivern de Jordi Hereu, en cas d'haver resultat triomfant, hauria fet coincidir la seva organització amb el 30 aniversari de Barcelona 92, que tan bons records i llegat havia deixat. Un moment propici, sí, perquè a més només feia dos anys que a La Molina s'havien celebrat amb èxit dues proves de la Copa del món d'esquí alpí femení. La seva organització, concedida per la FIS amb motiu del centenari de l'arribada de l'esquí a Catalunya (1908 als Rasos de Peguera), va deixar un molt bon llegat organitzatiu i d'imatge.



També és important recordar que en aquell 2010, l'olímpica Vancouver ho era perquè havia resultat la candidatura guanyadora entre diverses, entre les quals la ciutat de l'aragonesa Jaca. Molt abans també s'havia presentat per als anys 1998, 2002 i 2006. En total, cinc intents fallits. Més tard, l'altra proposta aragonesa que portava per nom de Zaragoza-Pirineos, inicialment prevista per als anys 2014, 2018 i 2022, es va acabar descartant i ja no es va presentar formalment.

De fet, la proposta de Jordi Hereu no va acabar de prosperar perquè en els anys següents a l'Ajuntament de Barcelona hi hauria canvis polítics que van fer trontollar la candidatura, quan no tirar-la enrere directament per raons diverses que ara seria llarg d'explicar (us convido a llegir l'hemeroteca del Diaridelaneu en la qüestió dels JJOO). Faig referència als alcaldes Xavier Trias (2011 a 2015,) i Ada Colau (2015 a 2019 i encara avui alcaldessa de la legislatura 2019 a 2023).

Però no anem tan ràpids. Malgrat els primers entrebancs a la candidatura, Barcelona i el Pirineu català anaven fent uns deures que, en certa manera, estaven emparentats amb la candidatura. I amb aquests deures, ben aplicats com ja veurem unes línies més avall,  aconseguien sumar reconeixements.

Experiència en competicions

D'aquells anys, es fa necessari rememorar quan el gener de 2011 La Molina acollia els Campionats del Món de snowboard, mentre Espot ho feia amb la Copa del Món de telemark un mes després. Van ser un èxit organitzatiu reconegut per la FIS, malgrat que la meteorologia no va acompanyar.

Curiosament en aquell febrer de 2011 també es posava en marxa la Setmana Blanca a les escoles, una proposta que hauria anat molt bé per fer créixer la comunitat esquiadora per la seva base, però que, dissortadament, no va tenir continuïtat.

El 2012 neix el Pla Estratègic d’Esports d’Hivern a Catalunya per potenciar la pràctica dels esports de neu i de gel al nostre país. Naixia el programa EBE, l'esport blanc escolar, el qual, encara funciona i sembla que amb resultats força satisfactoris.

baqueira-beret-acull-el-trofeu-desigual-amb-la-participacio-de-65-riders-3
Beret acollirà les proves de freestyle en cas que la candidatura Pirineus-Barcelona sigui la guanyadora (Foto. DDLN).

L'estocada de la Colau

Dos anys més tard, el 2015, el projecte Barcelona-Pirineus semblava rebre una estocada contundent a les aspiracions. L'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, finalment i després de mesos d'especulacions diverses que ja apuntaven al no a la candidatura, deia un no rotund a la candidatura i així ho oficialitzava el 15 de març de 2017.

Però Ajuntament de Barcelona al marge, sobre el terreny, al Pirineu, les estacions d'esquí del Pirineu català havien continuat acumulant experiència i autoritat en l'organització de proves. En són exemple l'organització de la Copa del món Snowboard Cross FIS el 2014 i 2015 a La Molina, la del 2016 a Baqueira Beret, així com les Finals de la Copa d'Europa esquí alpí del 2016. A més, estaven programades de nou per al 2018, així com una Copa del Món para-snowboard per al 2019. I no oblidem el Pallars: Espot Esquí havia acollit les finals de la Copa del món de telemark en aquell 2016. Ja ho havia fet el 2011, el 2013...

2018, canvi de nom i el 2030 en l'horitzó

Per sort la candidatura renaixia pocs dies més tard, i aquesta vegada ho faria de la mà del Govern català. La Direcció General de l'Esport seria qui se'n faria càrrec de la direcció i tutela i així ho oficialitzava i feia públic en aquell fatídic mes de març de 2017. I només uns pocs mesos després ja apareixen resultats positius.

nina-ortlieb-la-molina-oriol-molas-1L’austríaca Nina Ortlieb en el gegant de la Copa d\'Europa FIS d\'esquí alpí femení celebrada a La Molina el 9 de març de 2018 (Foto: O. Molas).

El 24 d'abril de 2018 es reuneix la Taula de Treball Permanent per una Candidatura Olímpica d'Hivern Pirineus-Barcelona, presidida pel secretari general de l’Esport, Gerard Figueras. La taula conclou que cal continuar treballant i fer-ho amb la vista posada en el 2030. Tot i així no es descarta del tot una candidatura per al 2026. Per primera vegada Barcelona i Pirineus s'intercanvien l'ordre en el nom de la candidatura.

La feina de picar pedra a l'ombra, en l'argot laboral, el no tirar mai la tovallola o penjar les botes en l'argot esportiu, feta fins aleshores semblava que començava a donar els seus fruits. El setembre de 2018 era el mateix COI qui sorprenia i proposava una candidatura low-costper als Jocs d'hivern al Pirineu. Gilbert Felli, antic director executiu dels Jocs Olímpics, va fer aquest suggeriment després de visitar el Pirineu per conèixer les estacions d'esquí catalanes. En resum, en donava el vistiplau i avançava que el Pirineu català ja podria preparar-se per acollir una cita olímpica amb no massa inversions.

En paral·lel, el novembre de 2018 els treballs entorn de la candidatura s'adaptaven als nous criteris i es continuava treballant en contacte estret amb el COI. S'avançava en el projecte i de costat amb la institució olímpica es va arribar al punt que, en un moment donat, fins i tot es plantejava portar directament els Jocs d'hivern del 2026 a Barcelona si, arribada l'hora de presentar candidatures, no ho feien altres candidates. Finalment els jocs del 2026 se celebraran a Milan-Cortina.

L'any 2019, un abans i després

A inicis de 2019 els treballs per a la candidatura des de Catalunya, aleshores amb Gerard Figueres, secretari general de l'esport al capdavant, entren en una fase de treball més oberta i flexible i intensa. S'especula sobre la possibilitat a la candidatura catalana s'hi incloguin les estacions d'esquí andorranes, nord-catalanes i, atenció, per primera vegada s'esmenta obertament la possibilitat de comptar amb les aragoneses, que en aquells moments encara formaven part d'un possible projecte de candidatura Zaragoza-Pirineos per al 2026, com he esmentat més amunt. Fins i tot la premsa aragonesa se'n fa ressò. (Veureaquest article d'El Periódicode Aragon. I un detall: l'ambaixador espanyol a Andorra, Angel Ros, defensa que es veu amb bons ulls la participació d'Andorra a la candidatura. És clar que quan Ros havia estat alcalde de Lleida, fins a 2015,  també apostava per incloure la capital lleidatana i ja havia avançat el nom de l'Aragó en la seva proposta. 

tuixent-guerrers-nordic-esqui-fons-nordic-4Campionats d'esquí nòrdic a Tuixent. En la candidatura avalada fa 15 dies pel COE es preveu que les proves es facin a Candanchú (Foto: arxiu).

L'Agenda olímpica 20 20

El mes de juny de 2019 la carta olímpica es modifica i es confirma una nova fórmula per escollir seus olímpiques. Es dona prioritat als espais amb instal·lacions i infraestructures ja construïdes. El nou criteri recollit en l'Agenda Olímpica recull l'Agenda Olímpica20+20 (llistat de recomanacions per a possibles candidatures) i ja permet, obertament, que una candidatura la integrin diversos països, regions i ciutats.

La sort somriu a la candidatura catalana i el COI anuncia, el juliol de 2019, que donarà prioritat a les candidatures que ja disposin d'instal·lacions esportives i infraestructures construïdes, mentre que les que prometen futures obres "només es tindran en compte sobre la base de plans de llegat sostenible".

Es tracta d'un punt que afavoreix clarament la candidatura pirinenca, ja que tindrà més flexibilitat i serà més viable econòmicament a l'hora de la seva configuració de seu i subseus. La possibilitat a organitzar proves no només al Pirineu i a l'Estat espanyol obre un nou ventall de possibilitats, entre les quals Andorra, França o Bòsnia.

Quedava clar que el circuit de bobsleight o salts de trampolí, dos esports força minoritaris en practicants, però que requereixen instal·lacions cares de construir i sobretot de mantenir, es podien traslladar aquestes proves a destinacions que ja en disposessin. Per tant, prenia sentit que en la candidatura per als Pirineus aquestes proves es poguessin celebrar als Alps francesos o bé recuperar les instal·lacions de Sarajevo, ciutat agermanada oficialment amb Barcelona des del 4 de novembre de 2000.

Fent els deures, ara fora del Pirineu


En paral·lel, el Govern català continuava fent els deures, però aquest cop força lluny del Pirineu però amb la vista posada en la candidatura. S'anuncia que el CAR de Sant Cugat serà un centre de tecnificació d'esports d'hivern. Es contempla la construcció d'un pavelló de gel i una pista d'arrencada per 'bobsleigh' i 'skeleton'.

La candidatura guanya presència mediàtica


El 2020 el suport a la candidatura olímpica als jocs d'hivern van rebent adhesions del món polític, econòmic i civil. També canvia el nom de la candidatura, que passa a batejar-se ja oficialment amb el nom de Pirineus-Barcelona 2030. Paral·lelament, creix l'oposició a la candidatura, i la plataforma Stop als JJOO, impulsada per la CUP i altres col·lectiu a mitjans de 2019, incrementa la seva activitat.

helena-guillen-bernat-lavaquiol-plataforma-stop-jjoo-jocs-hivern

La pandèmia i les actituts de l'Aragó i Catalunya al Pirineu

Però tant el 2020 com el 2021 acaben esdevenint anys difícils per al projecte olímpic. La pandèmia fa una mala jugada als esports d'hivern. Si la temporada 19-20 havia acabat precipitadament en aquell fatídic 14 de març de 2020, la campanya 2020-21 encara deixaria un pitjor record.

Tot i els confinaments, les estacions d'esquí catalanes, tant les públiques com les privades, fan una aposta pel territori, per l'economia del Pirineu i decideixen obrir portes. Totes deixen clar, però, que els confinaments locals i comarcals fan que la seva obertura sigui del tot inviable. Tot i així, obren Port del Comte, Masella, Baqueira, les públiques de FGC i també algunes d'esquí nòrdic.

I el gran contrast: al Pirineu aragonès les estacions d'esquí no obren: el govern de Lambán ho impedeix explícitament en el cas de les públiques (Grupo Aramon).

Amb els deures fets per part de la Taula de Treball Permanent per una Candidatura Olímpica d'Hivern Pirineus-Barcelona, finalment, el setembre de 2021, el Govern espanyol es fa seva la candidatura olímpica i anuncia que passa a ser un projecte d'estat. Malgrat que la iniciativa de Pedro Sánchez pretenia projectar la candidatura als Jocs d'Hivern com una eina de col·laboració entre institucions, el cert és que cada dia que s'avança en el calendari creix en desavinences i en posicions més enfrontades.

Així, el 16 de setembre de 2021, en una compareixença conjunta del president espanyol Pedro Sánchez i de l'Aragó JavierLambán, es fa un pas més enllà de col·laboració en la participació i s'anuncia que Aragó i Catalunya estaran "en peu d'igualtat" en una candidatura única als Jocs Olímpics d'Hivern. La premsa aragonesa explica que ha estat el Gobern d'Espanya el qui ha convidat formalment a l'Aragó a participar en la constutució de la candidatura.

pedro-sanchez-javier-lamban-moncloaEl president espanyol, Pedro Sánchez, i el president Aragonés, Javier Lambán, en roda de premsa a Saragossa ACN - Diaridelaneu

S'imposa que els tècnics de la part catalana i aragonesa, sempre amb l'aval i supervisió del COE que és la institució que finalment representarà i farà aval de la candidatura, treballin en una nova proposta de candidatura que ha d'incloure el Pirineu aragonès i el Pirineu català.

En resum: Sánchez i Lambán valoren ben poc la feina feta per la part catalana. Per sort, però, en el document aprovat, el Pirineu català conserva les proves d'esquí alpí i surf de neu, per a les quals ja es compta amb experiència de treball reconegut internacionalment. L'Aragó aporta les seves estacions, en concret Candanchú, per fer les proves d'esquí de fons i biatló, ja que es disposa d'un estadi homologat i experiència organitzativa.

I ara què?

Repassats els esdeveniments més antics, i tenint present que els que ho són més recents sembla que ja estan més o menys clars en la memòria de tots nosaltres, tot queda pendent del que decideixi a partir d'ara el president de l'Aragó. I de com reaccioni el COE a la reunió prevista per al 25 d'abril, és clar.

Darrerament, s'ha escrit molt a la premsa, s'ha debatut en programes de gran audiència, sigui en canals de televisió o ràdio públics o privats, però poques o cap vegada es fa memòria dels deures fets fins ara des d'aquell llunyà 2010. Uns deures que, insisteixo, de resultats 100% satisfactoris i que només si es fan amb convicció poden donar resultats positius quan la meteorologia no t'acompanya prou.

L'agenda ara s'accelera. Sabem que el president de l'Aragó, JavierLambán, perquè així ho ha dit públicament, no vol quedar fora de la candidatura, però que, independentment de la història que s'arrossega amb la candidatura impulsada des de Catalunya fins al dia d'avui, insisteix que les proves han d'anar repartides al 50% entre el Pirineu català i l'aragonès. Així, tal qual. I hi afegeix que des de la part catalana es manté una posició de menysteniment cap a l'Aragó.

Resultats del 25 d'abril a banda, hi ha prevista una consulta a finals de juliol de 2022 per dir sí o no al projecte. Hi votaran les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, a més de Ripollès, Solsonès i Berguedà, comarques amb tradició als esports d'hivern. Veurem quin és el resultat final de la candidatura, com ara el repartiment de proves, el nom definitiu o les infraestructures que es puguin projectar al Pirineu a partir del 25 d'abril i pensant en el 2030.

Només puc dir que, a la reunió del 25 d'abril, la part catalana hi podrà anar amb l'orgull dels deures fets. Així doncs demano que la feina feta durant dotze anys tingui el seu pes davant altres posicionaments que, repassada l'hemeroteca, tenen més d'oportunitat que de convicció.

Comentaris

  • Mora, a veure si això et pot ajudar. No hi ha una adreça física, però tots ells en formen part.
    https://www.diaridelaneu.cat/noticia/7959/la-taula-de-treball-permanent-per-una-candidatura-olimpica-dhivern-pirineus-barcelona-cont

  • Qui compossa i on es la Taula d treball permanent x una candidatura als JJOO d’hivern…?

5-10-20-tots
1
 


















Editorial

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny