Llegeixo al diari Sport les xifres que arrossega l'esdeveniment estel·lar d'aquest cap de setmana als Alps: l'Ultra Mont Blanc. En aquest article hi ha una síntesi que ho resumeix molt bé i que permet fer-se'n una idea de la seva repercussió i incidència:"Si Juliol vol dir Tour de França, agost equival a Ultra Trail del Mont-Blanc".

La comparativa és atrevida, desconec si encertada o no, però un cop llegit l'article també arribo a la conclusió que les dades, que això sí que és objectiu, mereixen un toc d'atenció i un respecte.

Durant una setmana (del 22 al 28 d'agost) desfilaran 10.000 trailrunners repartits en 8 proves (una distància més que l'any passat). I compte al detall: ho faran, cita textual, "a través de 487 quilòmetres de senders d'alta muntanya en aquest gegantí esdeveniment de trailrunning. L'elit mundial del trail junts de nou en aquest macroesdeveniment que farà de la població de Chamonix el centre de l'univers dels amants de la muntanya i el trail."

Segueixo. Entre els noms propis de l'UTMB 2022 5.1 en destaquen noms de casa nostra, com ara la tornada a la competició de Kilian Jornet o Pau Capell. Formen part dels "10.000 acceptats" d'entre les 22.853 sol·licituds d'inscripció. El tercer millor registre de la història.

Doncs bé, d'uns anys ençà, a partir de la creixent organització de curses a l'alta muntanya, s'ha generat un debat sobre si aquestes són sostenibles en un entorn d'alta muntanya que, segons diversos organismes que lluiten per la preservació del medi ambient, són molt sensibles a la presència humana. Entre les afectacions, pertorbacions per soroll, abandonament de deixalles, marcatge permanent i/o oblit de senyals no recollits, enterboliment de l'aigua (en travessar torrents i rieres), desaparició o disminució d'espècies per freqüentació excessiva en sectors crítics, erosió dels corriols, o fins i tot la possible obertura de nous traçats en camp obert que acabaven esdevenint un camí pel pas de tantes persones en el dia de la cursa. Afegir-hi les persones que per curiositat, i dies després de la cursa, fan l'itinerari pel seu compte.

Davant aquesta realitat fins i tot es va redactar la Guia de bones pràctiques de curses de muntanya en espais naturals, elaborada per la Fundació del Món Rural i el Centre Tecnològic Forestal i publicada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Fets i mesures concretes per millorar la sostenibilitat de les curses. Bona feina.

Doncs bé. En aquesta cursa hi participarà Kilian Jornet, que fa uns mesos va posicionar-se davant la possible candidatura als JJOO d'hivern de 2030 a Barcelona i els Pirineus. Com molts lectors del diaridelaneu ja sabreu, l'atleta de la Cerdanya està en contra dels jocs al Pirineu, fent seus en bona part, o del tot, els arguments de la plataforma Stop JJOO.

Cal advertir als lectors que personalment admiro Kilian Jornet en la seva faceta esportiva i competitiva, i crec que també comparteixo en bona part el seu posicionament en favor del medi ambient i de la preservació del Pirineu. En aquest sentit, porto ben inculcat la cultura conservacionista i de respecte per la natura que em van inculcar en el centre excursionista del meu poble, del qual n'estic molt orgullós.

Ara bé, si tenim present les xifres de l'Ultra Mont Blanc, que en una setmana farà passar 10.000 corredors pels senders i corriols al voltant de la muntanya més alpina de totes, i en conseqüència comptant amb l'afectació en l'entorn, també em costa entendre que ara, després del posicionament en contra Pirineus-Barcelona, participi en aquest esdeveniment.

Perquè, entenc que per moltes mesures correctores que s'hi deuen adoptar per minimitzar l'afectació a la flora i la fauna per part de l'organització, per la mateixa "regla de tres" de les raons per les quals està en contra uns JJOO d'hivern al Pirineu (ens han assegurat que seran sostenibles i austers i me'ls vull creure), potser també hauria d'estar en contra de l'organització d'aquest esdeveniment i de participar-hi.

Quedi clar que he escrit "potser", perquè segur que té les seves raons de pes. Però també entenc que tinc dret, si més no, a qüestionar-ho.

I ara és el moment en el qual vull recordar que les xifres d'esportistes que mouran uns JJOO d'hivern al Pirineu són, segons organitzadors, de prop de 3.000. Una xifra a repartir entre les diverses seus esportives, i, per tant, de menor afectació o impacte directe sobre el nostre estimat Pirineu que no pas 10.000 al Mont-blanc. No? O què en penseu?.

Desitjo un molt bon resultat a Kilian Jornet i per descomptat a les noves generacions de runners que hi participen. Segur que la nova saba de corredors de muntanya tenen en l'atleta de la Cerdanya el seu referent. I penso que també han de poder gaudir de les mateixes oportunitats per guanyar medalles o per gaudir de la natura i els paisatges que en el seu dia en Kilian va tenir.

Això sí, siguem una mica coherents i admetem que la cursa del Mont Blanc potser no és tan sostenible com ens pensem. O en tot cas, potser no és una cursa menys sostenible que un esdeveniment com uns JJOO d'hivern al Pirineu. Sí, ja sé que les comparatives sempre són odioses, però en aquest cas les xifres són objectives i bé que dec tenir dret a posar-les sobre la taula, contrastar-les i comparar-les.

En qualsevol cas, i que quedi clar, llarga vida a unes curses de muntanya, que ben segur cada vegada són més sensibles i sostenibles amb el medi ambient. De la mateixa manera, també aspiro a tenir uns JJOO d'hivern al Pirineu sostenibles i austers i que, posats a fer, que s'emmirallin amb la "sostenible" cursa Ultra del Mont Blanc.

Molta sort a tots els que hi participeu.