Qüestionar les estacions d’esquí per la seva sostenibilitat fa temps que està de moda, però, són veritablement tan perjudicials per al medi ambient? Quines mesures es poden prendre perquè siguin més ecològiques?

Les pujades de temperatura, la falta de precipitacions o els incendis dels darrers anys evidencien que l’emergència climàtica és en un punt crític. És per això que cada cop es qüestiona més el turisme d’hivern i les estacions d’esquí estan en el punt de mira.

És cert que quan es van construir van suposar una expansió de l’urbanisme i el territori natural va ser envaït, però, un cop ja creades, poden ser sostenibles? Segons l’associació francesa Mountain Riders, que vetlla per a l'educació en sostenibilitat a la muntanya, la gestió de les pistes no és ni de bon tros el més perjudicial per al medi ambient. El 57% de la contaminació és produïda pels cotxes individuals que es fan servir per arribar-hi. Per tant, existeix la possibilitat de fomentar el transport públic, i si la cosa empitjora, fer que esdevingui l’única opció per accedir a les estacions. Una altra mesura plausible que es podria aplicar per evitar la contaminació dels cotxes seria premiar a la gent que fa servir vehicles elèctrics, per exemple, amb descomptes en els forfets.

Els residus dels turistes i els destins turístics d’hivern també contribueixen a fer malbé el territori. Sorprenentment, continua havent-hi gent amb molt poques llums que es dedica a llençar plàstics, burilles i tota mena de residus a la muntanya. Quan la neu es fon aquests residus arriben a terra i poden tardar anys a degradar-se. L’única solució davant aquestes actituds és la vigilància i sanció cap a aquests individus. Els restaurants i hotels situats a alta muntanya també haurien de fer un esforç per reduir la quantitat de residus que generen, i consumir i promocionar el comerç local ajudaria a evitar més camions a les carreteres.

En comptes de ser catastrofistes amb el turisme d’hivern cal trobar solucions. A França, per exemple, existeix el “Flocon Vert”, una etiqueta de qualitat que garanteix el compromís sostenible dels destins turístics de muntanya. Per obtenir-la, les estacions d’esquí han de seguir els 20 criteris establerts per l’associació Mountain Riders, que és qui l’ha impulsada. Entre d’altres, es troben; la gestió exemplar dels residus, l’impuls de l’economia local, la valoració del patrimoni cultural i la sensibilització sobre el medi ambient. Pot sonar molt repetitiu, però l’educació és la porta d’entrada per evitar molts mals de la nostra societat.

Arribats a aquest punt, cal perseguir objectius realistes com ja comencen a fer algunes estacions d’esquí. El Pirineu viu principalment gràcies a elles, per tant, és imprescindible buscar i negociar solucions i no simplement criticar. També hem de ser conscients que com a individus tenim un gran poder per exercir un turisme responsable, perquè la major part de la contaminació es pot evitar modelant el nostre comportament a la muntanya. Una gestió sostenible del territori pot ser perfectament compatible amb no abandonar la principal activitat econòmica del Pirineu i cap a aquesta direcció cal mirar entre tots.

Aerogenerador per a la producció d'energia eòlica a Serre Chevalier.

Si t'ha interessat llegir Són les estacions d’esquí poc sostenibles? també et pot interessar llegir Què fan les estacions de muntanya per pal·liar els efectes del canvi climàtic.