Miguel Soto
Miguel Soto és un dels Ambaixadors que Diaridelaneu i la app Skitude tenen al domini Alp 2500.
Opinió
Reflexions sobre les dues Copes del Món acabades de disputar al Pirineu
Només fa uns dies que vam acomiadar a La Molina el Campionat del Món Para Snowboard, celebrat del 8 al 17 de març. I paral·lelament a Grandvalira (Soldeu i El Tarter) s'han celebrat les Finals de la copa del Món d’esquí alpí, que tot just avui hem tancat.
La mala sort, parlant climatològicament, sembla ser la gran protagonista els últims anys cada cop que es porta una gran prova a la nostra part del Pirineu. Si és cert que aquesta temporada ha sigut la pitjor dels últims 15 anys, amb un inici de temporada nefast, però que a finals de febrer semblava que s’havia mig solucionat amb alguna nevadeta, no gaire generosa, però que semblava suficient amb l'ajut del fred i la feina de la neu produïda, convidava a pensar que tindríem unes condicions molt bones de cara a aquestes proves. I la imatge és important en un moment en el qual totes les mirades del món del sector de la neu estarien a sobre nostre.
Doncs bé, pocs dies abans de començar, la temperatura va començar a pujar de forma accentuada. I va aparèixer la humitat, en forma de boires i aigua, el que feia pensar que la feina que es portava fent durant tota la temporada de cara als campionats poder no serviria de res.
Finalment, però, les proves s’han fet i de quina manera! L’hospitalitat, que sempre és la millor, no ho és tot, però sempre que rebem una competició de nivell internacional s’intenta donar el millor. I els treballadors de pistes, l'organització, voluntaris, i un llarg etcètera de persones que han estat necessaris per organitzar els dos esdeveniments, han donat el millor de si mateixos. I això ho he pogut comprovar personalment i durant diversos dies, tant a La Molina com a Grandvalira.
Hi ha hagut un esforç descomunal (i econòmic) per dur a terme aquestes dues competicions. Per tot plegat, apassionat com soc als esports d'hivern, vull donar-vos les gràcies i reconèixer la feina que heu fet a tots els que ho heu fet possible.
Per què si en aquestes condicions tan excepcionals, i durant tants dies s’han pogut fer aquestes proves perfectament, la reflexió que ens hem de fer tots plegats és: que no podem fer al Pirineu? Estem preparats per rebre qualsevol prova, qualsevol final o, perquè no, unes olimpíades.
Si t'ha agradat llegir Reflexions sobre les dues Copes del Món acabades de disputar al Pirineu també et pot interessar Espot i La Molina, gràcies per l'aposta.
La mala sort, parlant climatològicament, sembla ser la gran protagonista els últims anys cada cop que es porta una gran prova a la nostra part del Pirineu. Si és cert que aquesta temporada ha sigut la pitjor dels últims 15 anys, amb un inici de temporada nefast, però que a finals de febrer semblava que s’havia mig solucionat amb alguna nevadeta, no gaire generosa, però que semblava suficient amb l'ajut del fred i la feina de la neu produïda, convidava a pensar que tindríem unes condicions molt bones de cara a aquestes proves. I la imatge és important en un moment en el qual totes les mirades del món del sector de la neu estarien a sobre nostre.
Doncs bé, pocs dies abans de començar, la temperatura va començar a pujar de forma accentuada. I va aparèixer la humitat, en forma de boires i aigua, el que feia pensar que la feina que es portava fent durant tota la temporada de cara als campionats poder no serviria de res.
Finalment, però, les proves s’han fet i de quina manera! L’hospitalitat, que sempre és la millor, no ho és tot, però sempre que rebem una competició de nivell internacional s’intenta donar el millor. I els treballadors de pistes, l'organització, voluntaris, i un llarg etcètera de persones que han estat necessaris per organitzar els dos esdeveniments, han donat el millor de si mateixos. I això ho he pogut comprovar personalment i durant diversos dies, tant a La Molina com a Grandvalira.
Hi ha hagut un esforç descomunal (i econòmic) per dur a terme aquestes dues competicions. Per tot plegat, apassionat com soc als esports d'hivern, vull donar-vos les gràcies i reconèixer la feina que heu fet a tots els que ho heu fet possible.
Per què si en aquestes condicions tan excepcionals, i durant tants dies s’han pogut fer aquestes proves perfectament, la reflexió que ens hem de fer tots plegats és: que no podem fer al Pirineu? Estem preparats per rebre qualsevol prova, qualsevol final o, perquè no, unes olimpíades.
Si t'ha agradat llegir Reflexions sobre les dues Copes del Món acabades de disputar al Pirineu també et pot interessar Espot i La Molina, gràcies per l'aposta.
