Ja fa unes quantes setmanes que la temporada 22-23 ha finalitzat i he de dir que ha estat l'única que desitjava que s'acabés. I és curiós que en les darreres últimes dues setmanes, amb el canvi de temperatura, les pluges i les nevades que estem rebent al Pirineu, dia si i dia també, m'ha fet maleir aquell desig que tenia fa dos mesos.

No recordo res semblant. Fa uns disset anys que em puc considerar un esquiador freqüent, i d'aquests en fa 4 que estic vivint a la Cerdanya. Per tant, la meva reflexió de dir "no recordo res semblant" farà riure als més savis. Però, preguntant i preguntant entre els qui porten tota la vida a la zona, m'he trobat amb un 50/50 d'opinió respecte al que hem viscut aquesta temporada d'hivern.

Alguns recorden no començar la temporada fins a finals de febrer o principis de març. O fins i tot, no arribar a obrir les estacions. Altres recorden que hi havia hiverns dolents i bons, però que no tan dolents com aquest. O no tants hiverns continuats fluixos de neu i temperatures altes.

Esquiant en família per Porté Puymorens a principis del mes de febrer de 2023 (Foto: M. Soto).

Amb el que sí que hi són gairebé tots d'acord és que, des que les estacions disposen d'una tecnologia tan bona en producció de neu, no s'havia patit tant com en aquesta temporada.

De cara al negoci sembla que les estacions han pogut treballar, les botigues han llogat esquís, les escoles han venut força classes d'esquí, i els restaurants i els hotels han estat gairebé al complet els mesos més forts. Per contra, em diuen que les botigues de venda de material han "punxat". Potser hi té molt a veure començar la temporada tard i malament i que la campanya de Nadal coincidís amb una precarietat de neu important.

Però els que som esquiadors, en part fora d'aquest negoci, els que no passem la jornada a la zona de debutants, els qui ens agrada gaudir de les pistes amb més dificultat, els qui obrim l'armari de casa abans de sortir per fer una discussió interna de quin esquí agafar aquell dia, els que ens agraden aquells dies de cel blau després d'una nevadeta de 20 cm o amb un cel encapotat sota una forta nevada buscant la millor traçada entre arbres... Ha sigut una temporada per oblidar.

Però, tot i ser una temporada de les que diem "millor no recordar", i que com deia al principi que desitjava que finalitzés, ara ja en fred i amb mes d'un mes i mig sense tornar a esquiar, estic enfadat amb mi mateix per aquell desig i per aquell desànim. Perquè ara me n'adono que, tot i l'absència de nevades, i que va començar tard i va acabar abans... hem esquiat!

La feina de les estacions va ser brutal. Van aprofitar cada finestra de fred per fer neu com si s'hagués d'acabar el món, van treballar la neu com mai i van aconseguir obrir la meitat dels dominis esquiables. Algunes fins i tot, ho van obrir tot durant unes setmanes.

Des d'aquí donar les mil gràcies als treballadors i a les estacions per l'esforç. Queda clar que si no fos per la neu produïda, aquest any hagués sigut una d'aquelles temporades de les quals els savis parlen, que no hauríem esquiat.

No estem ni al mes de juny i aquella sensació a l'estómac m'ha tornat. Imagino que el fet de tornar a ficar-se anorac i tornar a engegar la llar de foc per la baixada de les temperatures siguin els culpables, i espero que amb l'entrada de l'estiu marxi, si no se'm farà un estiu mooooolt llarg.

Si us ha agradat llegir Les sensacions estranyes d'aquest maig de 2023 també us pot interessar llegir Reflexions sobre les dues Copes del Món acabades de disputar al Pirineu.