Sixte Abadia i Naudí

Professor del grau en ciències de l'esport de la FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull (sixtoan@blanquerna.url.edu) (@SixteAbadia) - Sixte Abadia i Naudí

Opinió

A propòsit de l'esquí nocturn

El pla estratègic dels esports d'hivern a Catalunya (2012-2022) esmenta com una de les amenaces actuals dels esports d'hivern del nostre territori la situació d'estancament del sector de l'esquí, tant en l'àmbit català com en l'europeu. En la mateixa línia, des de l'informe del sector del turisme corresponent a l'Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (Edscat), es destaca que “les perspectives de futur del sector de l'esquí a Catalunya indiquen un assoliment del sostre de creixement i que, en general, s'entrarà en una fase d'estancament o declivi per motiu climàtics”.

L'esmentat estancament ens remet en termes turístics al Tourism Area Life Cycle (TALC), model proposat per Richard Butler l'any 1980. Aquest model parteix de la idea que, com la majoria de productes, les destinacions tenen un cicle de vida que s'inicia quan el destí turístic és gens o poc concorregut –fases d'exploració i d'iniciació– per anar convertint-se en un destí cada cop més massificat i orientat al turisme –fases de desenvolupament, consolidació i estancament–. Aquesta darrera fase, a la qual fèiem referència anteriorment, suposa que el nombre de turistes no creix i que el destí comença a perdre el seu atractiu, derivant en funció de les mesures adoptades en la fase de rejoveniment o en la de declivi.

Amb tots els matisos i limitacions que pugui tenir aquest model, el cert és que permet obtenir una informació valuosa per a la direcció estratègica dels destins turístics. I és que per no arribar a la fase de declivi, qualsevol destí estancat hauria de cercar nous clients, nous canals de distribució i desenvolupar nous productes. Ni més ni menys que el que també s'indica des de l'Edscat en relació amb el turisme de neu: la diversificació del producte, un menor pes de l'esquí i l'aposta per a activitats ludicoesportives fora de temporada hivernal.

Aquest hivern encetem la temporada d'esquí amb la principal novetat dels 13 quilòmetres il·luminats que permeten practicar l'esquí nocturn a Masella, els divendres i dissabtes dels mesos d'hivern i alguns festius. Molt probablement l'esquí nocturn serà una tendència que seguiran altres estacions d'esquí del Pirineu i de la qual a l'Estat espanyol en va ser pionera Sierra Nevada la temporada 1994/95. A hores d'ara, Granvalira ja disposa d'un snowpark nocturn des de la temporada 2010/11 i Formigal d'una pista il·luminada des de la temporada 2006/07.

L'aposta per aquest tipus d'iniciatives se cenyeix en l'evolució de les tradicionals estacions d'esquí cap a estacions de muntanya, a partir d'una triple concepció: l'ús dels dominis esquiables durant tot l'any, la individualització de l'oferta esportiva en funció de les demandes de la població i la dotació d'un seguit de serveis complementaris que facin més atractiu el destí –el recurrent après-ski i l'incipient turisme de negocis.

Ningú posa en dubte la necessitat de desestacionalitzar els destins turístics del Pirineu, amb una concentració excessiva de turistes els mesos d'hivern i en els períodes de vacances i, en aquest sentit, la promoció de productes i serveis d'acord amb l'actual escenari experiencial, d'hedonisme i d'individualització de les pràctiques esportives és ja una necessitat per al nostre territori. És des d'aquesta perspectiva que tenen sentit propostes com la del nou mirador de vidre que trobem al capdamunt de l'Aiguille du Midi, als Alps, i que permet contemplar el Mont Blanc amb més de 1.000 m de caiguda sota els peus.

Ara bé, aquest canvi de model també ens ha d'alertar de certes amenaces de tipus territorial, ambiental i socioeconòmic, ben presents a comarques com ara la Cerdanya arran de l'esquí nocturn. I és que l'oferiment de nous serveis i productes depèn, molt sovint, de la dotació de noves infraestructures. La il·luminació que possibilita l'esquí nocturn a Masella genera un impacte paisatgístic visible des de bona part de la comarca i que no és del grat de tothom. Alhora, el consum energètic d'aquesta il·luminació nocturna qüestiona, just en els temps que corren, la idoneïtat i la sostenibilitat ambiental de la proposta.

Si acceptem que el paradigma actual en la gestió d'organitzacions depèn de la responsabilitat social corporativa, cal que aquestes actuïn tenint ben presents eixos com els principis ètics, el suport social, l'entorn de treball, la comunicació responsable i la protecció del medi ambient. És a dir, conscienciar-nos de la següent premissa: business is ethics. Que serveixin com a exemples el compromís de Sierra Nevada envers la sostenibilitat, la protecció i la conservació del seu entorn, o les certificacions ISO14001 (medi ambient) i Q (qualitat turística) de la Molina.

I des d'una perspectiva complementària, cal exigir un major esforç i lideratge a les administracions per vertebrar i desenvolupar el territori des d'un punt de vista estratègic i recollint les diverses sensibilitats dels stakeholders. Si no és així, en comptes de valorar a mitjà o a llarg termini les conseqüències d'una determinada inversió o projecte, en els propers anys patirem el risc de caure en els paranys de l'oportunisme i “del cop de talonari” que malauradament tan bé coneixem al Pirineu.

El Pirineu català se seguirà transformant en els propers anys, però de nosaltres depèn que aquests canvis no derivin en un exemple més de tematització i disneyficació del territori. Pecant de simplificació, ben segur que a cap de nosaltres ens atrau la idea d'un Pirineu erigit en la zona d'esbarjo de la “gent de ciutat”.

Article original publicat a El 9 Esportiu
Cedit a Diari de la neu




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial