Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Deborah Peperonni: la història de la nova directora populista de Barcelonette (I)

Autor/a: Oficina de Turisme - Mairie de Barcelonette
La Deborah Peperonni és una esquiadora habitual d'una estació d'esquí municipal dels Alps marítims de França: Barcelonette Les Bains, a tocar de la frontera italiana. La Deborah forma part de la generació d'esquiadors nascuda en els anys de l'Skiboom, o sigui, entre 1965 i 1975. A Barcelonette és molt popular i coneguda perquè va ser la cofundadora del Club Esquí del poble, una entitat que ha fet anar de bòlit fins fa poc al director de l'estació, i és portaveu de la Plataforma d'afectats pel preu del forfet, però sobretot és coneguda perquè des de fa cinc dies és la directora de l'estació d'esquí.

Vagi per endavant que els seus principis i intencions sempre han estat legítims, el problema és que les formes ja no ho són tant i el pitjor és que segurament no mesura bé les seves actuacions. Acostuma a precipitar-se i a no escoltar els que no pensen com ella. Perquè se'n facin una idea de com és: la Deborah és aquella esquiadora que de seguida que veu una cua de cotxes per accedir a l'aparcament de l'estació, o una cua de 7 o 8 persones per comprar el forfet, ja fa una fotografia i la tuiteja per denunciar la situació. Si detecta que en una pista hi ha clapes de glaç no es talla en absolut i ella mateixa truca als pisters perquè ho senyalitzin. Si a les 3 de la tarda baixa pel centre d'una pista escombrada pel pas del esquiadors i rasca amb una pedra, no tarda ni deu minuts en fer una foto i la publica en el seu Facebook. Tot seguit denuncia que s'està enganyant als clients i que és fals que l'estació ofereixi gruixos de 40 a 80 cms de neu.

Ara bè, la Deborah és molt coneguda en els mitjans de comunicació de la regió, alguns dels quals li donen suport i per això l'han projectat i l'han fet més popular del que potser realment és.

La Deborah, nova directora de l'estació

Fa poques setmanes li van dir que el director de l'estació es jubilava i que l'Ajuntament, propietari de l'estació, anunciava el corresponent concurs públic per accedir al càrrec vacant. La Deborah complia amb els requisits tècnics i de formació i s'hi va presentar. Popular com és, ha guanyat, no de llarg, ni molt menys, però en qualsevol cas ha guanyat per a sorpresa de molts.

Com a directora de Barcelonette encara no porta 5 dies al capdavant de l'estació que ja ha adoptat les primeres mesures: de moment ja ha acomiadat alguns col·laboradors que assessoraven l'estació en funcionament i promoció, i diu que contractarà més persones per al servei d'aparcament i més venedors de forfets de cara a l'hivern. També ha avisat que si s'enxampa algun esquiador fent ús dels remuntadors sense forfets es farà la vista grossa, amb l'argument que els que no el compren és perquè no poden, no pas perquè no vulguin. Solidària ho és, això sí que s'ha de reconéixer, malgrat que els que compren forfet religiosament cada diumenge s'han enfadat.

No a l'aplec de pescadors de truita de riu

El pitjor de tot, però, és que en només cinc dies també acaba d'anunciar al Club de Pescadors de Truita de Riu de la vall del costat -que volia organitzar un gran Aplec a Barcelonette per més endavant- que no pensa col·laborar amb ells i molt menys coorganitzar un esdeveniment com el proposat perquè es col·lapsaria l'aparcament del domini esquiable. Diu també que això, en tot cas, és un esdeveniment insostenible mediambientalment, més propi d'altres llocs, i que a la seva estació s'hi ve a esquiar i no a fer Aplecs.

De fet la Deborah no ha enganyat a ningú, ella ja havia deixat clar en el seu programa que Barcelonnette Les Bains havia de ser una estació d'esquí a preus populars pels clients de sempre, els de tota la vida i prou, sense interès en projectar el domini a la resta del món ni país. Una decisió que per cert no ha agradat massa als hotels, restaurants i establiments comercials del poble, i tampoc els de la vall del costat, que hi veuen una manera de fer poc generosa.

No al parc aquàtic sota cobert

Ara mateix la por és pel que pugui passar amb el projecte d'un petit parc aquàtic sota cobert, energèticament sostenible que es vol construir dins l'àrea d'influència de Barcelonette. La Deborah, en el seu programa per ser directora, ja va dir que era una instal·lació gens prioritària, que no tenia res a veure amb el caràcter alpí del seu poble-estació d'esquí. Així doncs de res servirà que a l'estació no els costi un sol euro i que només se'ls demani que ho posin fàcil per tirar endavant.

A dia d'avui l'ambient a la Vall de Barcelonette, i fins i tot a la vall del costat, comença a ser de malestar general i preocupació. Alguns esquiadors creuen que si la cosa continua així l'estació d'esquí, que fins ara era rentable i sostenible, ho deixarà de ser aviat i podria entrar en fallida.

En fi, ningú sap a hores d'ara com acabarà aquesta història però tot apunta que la tensió va creixent per moments. Per això han començat a sortir veus del poble i de la vall del costat que suggereixen que potser caldrà començar a fer alguna cosa més que resignar-se a veure el que fa la nova directora de l'estació.

Suport a les mobilitzacions

Segurament en els propers mesos tindrem més notícies i esdeveniments que faran parlar molt sobre el futur d'aquesta fantàstica estació d'esquí municipal i la seva nova directora populista. La meva recomanació és que caldrà que estiguem atents i que entre tots animem i donem suport a aquests esquiadors afectats que aviat es mobilitzaran per l'esquí a Barcelonette, per l'Aplec dels seus veïns i pel seu petit parc aquàtic projectat.

Tinc molt clar que agrairan el nostre suport. La Deborah Pepperoni és una amenaça per al sector si la seva manera de fer es va extenent.

22 de juny de 2015

(Deborah Peperonni és un personatge fictici, igual que tota la història aquí explicada).




Entrevista



Edició en paper


Editorial