Pep Pont

Pep Pont

Pensant en blanc 24h/365d . Co-founder LaNeu.cat . M'agrada tot el que envolta la neu, amics, esport, natura i gastronomia.

Twitter: @pep_pont

Opinió

Parlem a la cadira

Un dels meus dies preferits, molta neu+ molt fred+sol!
Un dels meus dies preferits, molta neu+ molt fred+sol!

Provaré d'analitzar un fet que succeeix de tant en tant a les pistes d’esquí. Imagineu-vos una jornada de neu espectacular, d’aquelles que recordaràs, és a dir: neu pols, si pot ser caiguda la nit anterior, fred moderat, que permet mantenir la qualitat de la neu moltes hores i per rematar un sol espaterrant.

Catalunya som un país petit, i per extensió els practicants d’esports de neu som poquets i si afegim que com la majoria dels humans som de costums, el resultat és que quasi sempre esquiem o fem surf de neu a les mateixes estacions.

Aquest fet provoca que amb el pas del temps hagis pogut eixamplar el teu grup d’amics, coneguts i saludats com diria el mestre Pla, en cada estació.
Això fa que molt sovint et trobis a pistes amb gent que coneixes i us pareu a saludar-vos.

Alto! Aquí entra en escena el fet cabdal: quan de temps és necessari o estrictament en els paràmetres estàndards de bona educació, per estar aturats, sense esquiar, mentre xerrem?
El problema creix quan s’hi afegeixen variables molt perilloses: fa molt temps que no us heu vist, la neu aquell dia està impressionant…
Perquè el que demano simplement és que quan fa més de 10 minuts que estem fent la xerrada, suggereixo al grup: I si parlem a la cadira?

M’agraden les meravelloses converses de neu, conèixer com va el negoci de l'amic, els noviets de la neboda, el cotxe que s’han comprat, aquell nou restaurant que és menja bé i a bon preu… tot aquest espectacle comunicatiu es pot fer perfectament a la cadira.

Tinguem present la diferència que hi ha entre una salutació cordial i un petit brífing de bon rotllet. Es tracta de trobar l’equilibri, el punt just que no depassi la salutació esquerpa i forçada i el fet de entaular-nos al bell mig de la pista i acabar fent un piscolabis amb cigaló inclòs.

Crec fermament en el fet que cal promocionar a pistes el diàleg, la socialització dels trajectes en telecadira, hi sortirem guanyant totes les parts. Els remuntadors ofereixen la possibilitat de descansar, gaudir del paisatge, posar-nos al dia de les tafaneries i compte, és una font d’informació espectacular per l’usuari desconegut que va sol en la teva cadira i escolta totes les converses dels veïns xerraires.

Tot plegat demana que siguem conscients que quan tenim un espectacle brutal de neu siguem prou llestos per a gaudir-ne intensament i que per comunicar-nos tenim a disposició, la nostra estimada cadira i que evidentment si volem seguir xerrant més estona, podem quedar per fer una birra més tard, exactament quan hagin tancat les pistes, què és el millor moment, per això es va inventar l’après-ski.
Així doncs, si algun dia d’aquells que us comentava abans tan bonics, no dubteu a saludar-me però sobretot: parlem a la cadira.




Entrevista



Edició en paper


Editorial