Oriol Cornet

Oriol Cornet

Monitor a l'Escola d'Esquí Alta Vall del ter

Opinió

Un primer dia qualsevol

Una monitora ensenyant a esquiar una nena en un dia de sol i bona neu
Una monitora ensenyant a esquiar una nena en un dia de sol i bona neu Autor/a: Banc d'imatges www.laneu.cat
El primer dia és un seguit de sensacions contradictòries, els pares: por, il·lusió, incertesa, felicitat etc... I els petits de la casa amb moltes ganes d'esquiar i aprendre aquell esport nou, passar fred, patir altres inclemències meteorològiques pròpies de la zona on ens trobem i l’època de l’any en la que estem. No oblidem que els més petits porten esperant aquest dia des del dia que se li va prometre anar esquiar. Ells no obliden!

És el moment d'agafar un monitor, no havien vingut mai, no hi han preferències. Els pares els hi toca deixar-li el seu fill a un desconegut, que a la presentació ja se'l posa a la butxaca. El monitor, per ofici haurà de jugar tots els papers de l'auca: amic, professor, exigir, protegir.

És hora d’anar per feina, pares amics i familiars, fora, no molt lluny però si el suficient per fer les fotografies per la posteritat i no interrompre o alterar el ritme de la primera classe. La primera classe que molts cops no li donem la importància que té, ens ho prenem més com una sola presa de contacte, i és molt més que tot això, tot el que s’aprengui avui, cada dia que aquest alumne vulgui tornar, posarà en practica gran part del que ha après. És l'hora de cordar-se bé les botes, entendre el mecanisme de posar i treure els esquis, de conviure amb un pes que no estan acostumats i que un moviment en fals els podria fer lliscar enrere. El professor l'estira amb els bastons, ell nota les primeres sensacions, al seu rostre una rialla dibuixada deixa entreveure que ha valgut la pena haver sortit de casa quan encara era negre nit, però al mínim moviment brusc.... cau, és l'hora d'aixecar-se.... Té el cul a terra i potser comença a mullar-se la roba. Pares, no us mogueu! És molt important, aquell minut o minut i mig que s’arrebossa entre la neu, l'instructor aprofita per donar-li les eines necessàries per vèncer qualsevol contratemps. S'aixequen, es miren i riuen, potser a vegades ploren, no és per dolor però ja tenen qui els consoli i els empenyi a no cometre els mateixos errors la pròxima vegada. Toca agafar un remuntador, la primera vegada el professor li explicarà com fer-ho, l’alumne caurà, però a la tercera o tal vegada a la quarta amb l’ajuda dels treballadors de l’estació i del seu monitor pujarà fins a dalt. És l’hora del descens, toca posar en pràctica tot el treball fet al pla, el monitor surt del seu davant, amb una cunya molt digne, el petit aixeca el cap sabent perfectament que és l’objectiu d’un book fotogràfic, que no caldrà que revisi al llarg dels anys perquè la primera vegada mai s’oblida.

Pares, mares, avis i tiets, deixeu de patir, calceu-vos uns esquis (que mai és tard) perquè com li agradi, feines tindreu per seguir-lo. S'acaba la classe, el nen feliç com poques vegades, irradiant felicitat diu que en vol més. El monitor no té temps per més perquè l’espera una nena a la cua del telecadira que fa un any també va començar caient i arrebossant-se amb neu. Que el petit hagi après a fer cunya és importantíssim pel monitor, però el més important de tot és que el benjamí de la casa la setmana que ve, malgrat el fred, la neu humida i el pes del material, torni a repetir l’experiència iniciant la classe des del punt on la vàrem deixar.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial