Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Poca neu i molt futbol

Retalls dels logotips dels programes Temps de Neu, Central de Neu i A toda Nieve
Retalls dels logotips dels programes Temps de Neu, Central de Neu i A toda Nieve Autor/a: Diari de la neu
L’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM) va presentar el 26 de novembre les novetats i inversions que han fet les estacions catalanes per a la temporada de neu 2015-2016. Els 16 dominis catalans (d’alpí i nòrdic) han invertit per a aquesta temporada 13 milions d’euros, repartits en remuntadors, producció de neu i condicionament i millora de pistes.

No vol dir que siguin inversions destinades a nous equipaments, ginys mecànics o pistes. Majoritàriament són dotacions econòmiques destinades a garantir l’obertura de remuntadors amb les pertinents revisions de seguretat. Les xifres són elevades però cal comptar que, per exemple, la revisió d’un telecadira pot oscil·lar entre 150.000 i 350.000 euros, en funció de si és desembragable o de pinça fixa, o de si és de 2, 3, 4 o 6 places. I les revisions s’han de fer cada 15.000 hores d’ús, i una d’especial cada 15 anys. Si això és el que val una revisió, imagineu-vos el que val la compra i instal·lació.  Més exemples; les màquines trepitjaneu, necessàries per condicionar les pistes, tenen un cost superior als 350.000 euros, arribant als 400.000 si porten equipament de cable per a grans pendents. O sigui, que 13 milions d’euros aviat estan repartits en revisions i manteniments.

En qualsevol cas les inversions que pugui fer alguna de les 16 estacions d’esquí del Pirineu català, encara que només siguin per garantir l’obertura d’instal·lacions, són vitals per a l’economia de les comarques de muntanya. Recordar que l’any passat es va posar sobre la taula que en comarques com el Pallars Sobirà l’esquí ja suposa el 10% del PIB.

En els darrers cinc anys l’esquí (alpí o nòrdic) ha generat un impacte econòmic de 2.342 milions d’euros en el territori, segons un estudi elaborat per Esade i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). En aquest estudi d’impacte econòmic s’ha destacat que per cada euro de despesa en forfet es genera una despesa de 6 euros i per cada lloc de treball de les estacions es generen 5 llocs de treballs més a la resta del sector. Amb aquestes xifres sobre la taula 1/3 de Catalunya, la de les comarques de muntanya, ja poden/podem donar les gràcies a una administració pública com la Generalitat de Catalunya per mantenir obertes les estacions d’esquí, gestionades pel Grup FGC, i resar a la “mare de déu de les neus” perquè les privades, Baqueira, Masella i Port del Comte, continuïn guanyant diners i obrint portes cada any.

Doncs bé, el cas és que totes aquestes dades m’han portat a plantejar, i ja fa temps que aquesta reflexió es comenta en molts sectors vinculats a la neu, com és possible que un país com Catalunya no es reflecteixi prou bé aquesta realitat en els seus mitjans de comunicació, ja siguin públics o privats. En els mitjans de comunicació generalistes gairebé no es parla dels esports de neu ni com a esports ni com a generador de riquesa als territoris on s’hi practica. Només ho fan quan hi ha l’inici de temporada o quan hi ha algun succés prou important.

En canvi, de futbol, de futbolistes, d’equips, d’àrbitres, de dones de futbolistes o dels àrbitres i estratègies de partits trobareu programes a totes les cadenes de televisió, de ràdio, articles en premsa paper, en digitals... tants com vulgueu i més, ja sigui en temporada alta, baixa o fora de temporada. A mi em fan avorrir. Però, quants programes de neu veiem en temporada alta a la televisió? Doncs només un, un dia a la setmana pel canal d’esports de la CCMA, sumant no pas més de 30 minuts i dos més en les xarxes de televisió locals.

Així que la reflexió que em faig és aquesta: quina incidència té el futbol en els territoris de muntanya? Per cada euro invertit en un estadi, en una entrada d’un partit o en la fitxa d’un jugador, quina és la repercussió directa en una comarca de muntanya? Sí, ja sé que les comparacions són sempre odioses i que són dos contexts i realitats (esportives i geogràfiques), que res tenen a veure l’una amb l’altra, però què volen què els digui. Mentre això continuï així ja ens podem anar acomiadant de veure mai uns jocs d’hivern al Pirineu i, pitjor encara, aconseguir rejovenir la franja d’edat dels 700.000 esquiadors que té Catalunya, perquè les generacions joves majoritàriament només veuen, escolten o llegeixen futbol i més futbol ens les mitjans de comunicació, i això passa a Barcelona, Berga, Puigcerdà o Vielha. Si des del sector no ens hi posem a treballar a fons, això de la neu té un futur molt difícil i, en part, la culpa és nostra per no saber fer-nos valer.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial