Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Converses de telecadira

Autor/a: Diari de la neu
Que esquiar és una activitat social hi devem estar tots d'acord. No hi ha gaires esports que es puguin practicar sense necessitat de competir, vull dir haver de guanyar amb un resultat, o supeditant-se a un cronòmetre o qualsevol altra requisit que t'obligui a superar un contrincant. També estareu d'acord que són pocs els esports que es puden practicar sols, en parella, amb amics, en família i a gairebé totes les edats. Encara hi ha un altre element que reforça aquesta faceta especialment social: és el fet compartir relaxats el trajecte d'un telecadira amb altres persones.

Segur que tots vosaltres aprofiteu el trajecte per xerrar amb la persona, o persones, que s'asseuen a banda i banda. Que ho feu amb els companys d'esquiada és normal, i que ho feu amb els desconeguts que coincideixen a la vostra cadira també és, o hauria de ser, un fet gens estrany. Però, de què xerreu a la pujada?

En el trajecte és habitual parlar del temps: que si fa fred, que si la neu està bona, que si van bé els esquís que porteu, i tantes altres coses més o menys "normals" que no necessàriament tenen a veure amb l'esquí. Però us hi heu fixat mai que sobretot si pugeu sols i us poseu en un extrem de la cadira, i queda una plaça buida amb els companys de trajecte, hi pot haver gent que parli de temes força curiosos? Sense voler haureu estat testimonis de converses ben variades i interessants.

Si encerteu un parell de dones que els agrada la cuina està clar que el tema serà la recepta del sopar del vespre. Resolen dubtes entre elles, tenint present que el sopar ha de quedar bé perquè la "petita" (que ja té 22 o 23 anys) ha portat per primera vegada un "amic" a esquiar. O aquella conversa entre dos homes fanàtics de les tecnologies, que basen la seva conversa en les prestacions de tal o qual telèfon mòbil i acaben recordant "aquella vegada que em va caure el telèfon en un tou de neu pols i després no el trobàvem". Si coincidiu amb un grupet d'estudiants la conversa acostuma a ser molt divertida. Si són noies parlaran del viatge de fi de curs i d'on aniran a la tarda per veure nois guapos, i si són nois comentaran extraordinàriament contents que "la Carla (nom fictici, esclar) ja s'ho ha deixat amb en Marc (també fictici)". Molt habitual coincidir amb algú que aprofita el trajecte per xerrar amb el mòbil amb algú altre o el que no separa la vista de la pantalla per tuitejar, wapejar o... i que evidentment no està per gaires converses amb desconeguts.

En definitiva, si esteu atents de converses en sentireu moltes i algunes no sempre són agradables, a vegades s'aprofiten aquests trajectes per fer confessions gairebè secretes: empreses a punt de tancar que deixaran sense feina uns quants pares de família, amics amb malalties incurables, o altres temes poc agradables. A cada trajecte els companys de cadira són diferents, per tant hi ha tantes temàtiques per escoltar com persones van pujant.

Ja ho veieu, l'esquí és una activitat tremendament social que ens regala moments molts divertits per exercir de xafarders involuntaris o que ens obliguen a riure d'amagat perquè no descobreixin que els estem escoltant sense poder evitar-ho.
Per cert, i vosaltres, quines converses heu escoltat en el trajecte d'un telecadira?




 




Entrevista



Edició en paper


Editorial