Màrius Mansilla

Màrius Mansilla

Màrius Mansilla, Director Tècnic de 360skiers, Tècnic Superior d'Esquí Alpí (Nivell 3), practicant d'esports de muntanya i aventura i professional de la neu des de fa més de 10 anys

Opinió

Anar a la muntanya (II): la senyalització dels camins

Autor/a: Marius Mansilla
Avui us ensenyarem a diferenciar els tipus de camins que trobarem al caminar per la muntanya, que, així com les carreteres, ens indiquen l’abast de cada camí. En carreteres, trobem la divisió entre autopistes, nacionals, comarcals i locals (entre d’altres), depenent normalment del recorregut que fan. Amb els camins de muntanya les categories són similars, i els identificarem per les senyals que trobem al llarg de cada sender: dues ratlles d’un pam de llarg pintades en forma d’igual (=), amb un color cada una, pintades generalment sobre pedres, troncs d’arbres o suports específics.

Aquests senyals es troben situats a una distancia que permeti localitzar-los quan s’està al costat de l’immediatament anterior, tot i que a vegades es dificulta la seva visualització per condicions ambientals, crescuda de branques…

Si bé existeixen varies classificacions, la més comuna i més fàcil de trobar per Catalunya (i la resta d’Espanya), és la que ha establert la FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada)

GR: Camí o sender de gran recorregut
Es senyalitzen amb una ratlla blanca i una vermella
Tenen més de 50km de recorregut

PR: Camí o sender de petit recorregut
Es amb una ratlla blanca i una groga
Tenen entre 10 i 50km de recorregut

SL: Camí o sender local
Es senyalitzen amb una ratlla blanca i una verda
Tenen menys de 10km de recorregut

SU: Camí o sender urbà36-35-senyalitzacio-senders300
Es senyalitzen amb una ratlla vermella i una groga (a Andorra un rectangle sol de color groc)
Transcorren per àmbits urbans

A més, s’utilitzen les següents variants dels anteriors senyals, per a indicar algun canvi en el recorregut:
Direcció errònia
Canvi de direcció
Canvi de camí o variant

Hi ha altres tipus de marques com poden ser cercles de color taronja, que es fan servir per a marcar recorreguts singulars, com ara la ruta Cavalls del Vent, al voltant del Parc Natural de Cadí-Moixeró. També podem trobar com a marques de senyalització del sender, les fites, una petita agrupació de pedres en forma de con. A Europa, existeixen també el GRE (gran recorregut europeu).

Consells a l’hora de seguir els senders
Caminar sempre pel recorregut marcat, ja que cada camí nou pel que transitem, és un espai per on baixarà l’aigua de la pluja, erosionant el terreny i creant un impacte ambiental innecessari
Reconstruir les fites: de tant en tant, ja sigui pel vent o l’aigua, les pedres de les fites cauen i aquestes es van fent menys visibles. No costa res ajudar a mantenir el bon estat de les fites que ens trobem.
Avisar a les entitats locals en cas de mal estat de les senyalitzacions. Són pintures, tot i que resistents, que amb el pas del temps i les accions climàtiques, es van esborrant.

Senders més destacables

GR1: Sender històric que travessa la Península Ibèrica pel nord, des del Mediterrani (Empúries) fins a l’Atlàntic (Finisterre), amb 1074,5 km
GR7: sender que recorre tot l’est de la Península Ibèrica, des d’Andorra fins a Gibraltar, amb 2699 km
GR11: Sender dels Pirineus, camí que recorre el tot el Pirineu, des de Cap de Creus (Catalunya) fins al Cabo
Higuer (Euskal Herria), amb 820 km
GR65: Camí de Santiago, des de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela, amb 790 km
GR99: Camí de l’Ebre, des de Fontibre (Cantabria), fins al Delta de l’Ebre (Catalunya), amb 1287 km
GR107: Camí dels Bons Homes (o Càtars), des de Montsegur (França), fins al Santuari de Queralt (Catalunya), passant per 3 països amb 201 km de recorregut
GR223: Camí de Cavalls; recorregut circular al perímetre de la Illa de Mallorca, amb 185 km

Ara toca sortir a la muntanya a seguir-los!

Enllaç al meu blog clicant aquí




Entrevista



Edició en paper


Editorial