Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Puigbalador, trencant esquemes i prejudicis

Telecadira del Bosc Negre de Puig Balador (Puyvalador) a primer terme i massís de Madres i Canigó al fons
Telecadira del Bosc Negre de Puig Balador (Puyvalador) a primer terme i massís de Madres i Canigó al fons Autor/a: Diaridelaneu.cat
Divendres passat (04/03/16) vaig ser a Puigbalador (Puyvalador en francès i com a nom comercial) convidat per l'escola d'esquí del RACC d'aquesta estació. En aquesta visita de treball vaig poder gaudir d'una esquiada guiada i un reconeixement directe dels forapistes. En síntesi, un divendres molt ben aprofitat en el qual vaig poder esquiar però, sobretot, fer-hi feina: sessió de fotografies per al banc d'imatges propi, captar l'ambient i la realitat de l'estació per fer-ne un reportatge i realitzar entrevistes a personal vinculat a l'estació, entre les quals, una veïna del meu poble. De tot plegat ja en tindreu notícia en els propers dies en aquest digital. Ara bé, si us escric aquestes línies és perquè, realment, de la visita a Puigbalador en vaig tornar amb els esquemes una mica trencats en tots els sentits. La darrera vegada que vaig visitar aquesta estació devia ser l'any 1987 o 1988 amb l'autocar del Club Esquí Figueres, quan el món de l'esquí vivia temps millors, sense entreveure's el canvi climàtic i quan, per descomptat, ni Facebook ni Twitter es podien arribar a intuir, tant importants com són ara en el món de la comunicació al sector neu.

Esquemes trencats us deia, sí, o potser és que hi vaig arribar amb uns prejudicis força errats?. En aquesta estació del Capcir, la més allunyada de les Neus Catalanes per als qui venim de Puigcerdà o Perpinyà, em van atendre uns "professionals de la implicació". Implicats potser ho han de ser per força perquè Puigbalador és l'estació més septentrional de la Cerdanya, i qui sap si això hi influeix i en posa a prova la seva estima per una estació amb problemes de viabilitat. Per a molts, Puigbalador és aquella estació que "sempre" queda "més lluny" que les altres i fa mandra visitar.

Però en qualsevol cas les persones que em van atendre em van trencar els esquemes per la seva manera d'entendre el món de la neu i l'esquí en concret. Darrere seu hi ha una història de passió i per això vull fer un petit reconeixement amb aquestes línies al director de l'estació, Didier Tissot, i al director de l'escola del RACC Descens Esquí Club, en Moisés Costa. Darrere seu hi ha voluntarisme, en el cas del director de l'estació, i passió per l'ensenyament de l'esquí i per mostrar els potencials de l'estació, en el cas del director de l'escola.

Desitjo que en les entrevistes o reportatges que publicaré en els propers dies entengueu una mica què volia expressar amb aquestes línies, però com que no sé quan les podré publicar no voldria que el pas de les hores em fes oblidar o perdre la intensitat de l'experiència viscuda a Puigbalador. Així que, de moment, aquí ho deixo per escrit. Fins aviat!




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial