Ivan Sanz Tusell
Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell
Opinió
Què se n'ha fet de la Setmana blanca?
Va ser l'any 2009, quan manava el tripartit format pel PSC, ERC i ICV, que va aparèixer de forma molt periòdica el terme Setmana Blanca. El llavors Conseller d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, va informar i confirmar que per al curs 2010-2011 començaria la segona setmana de setembre i tindria una setmana de vacances al mes de febrer. Els alumnes tindrien cinc dies sense classe al febrer que s'anomenarien Setmana Blanca i que seria la que els escolars farien servir com a setmana d'esquí al Pirineu. El Conseller també es va comprometre a mantenir obertes totes les escoles on s'hi celebrarien activitats alternatives per als qui no anessin a esquiar, però va puntualitzar que, de fet, la Setmana Blanca igualment ja s'estava fent des de feia anys en un 5% de la població escolar i que, en tot cas, la institucionalització d'aquesta setmana era per aconseguir arribar a un 40 o 50% dels estudiants.
Els motius
Però quins objectius tenia la "Setmana"? Oficialment es deia que era per a la promoció i difusió dels esports d'hivern al Pirineu. Però també hi havia un altre petició, o suggeriment, que quedava resolt: molts pares i docents sempre havien manifestat que les vacances d'estiu eren massa llargues. Així que començant abans el curs i finalitzant-lo més tard, i incorporant una setmana de vacances a mig curs, aquesta petició quedava força ben resolta.
I així va ser: la Setmana Blanca es va poder organitzar de forma oficial a la majoria d'escoles i instituts de secundària de Catalunya, per primera i darrera vegada, el febrer de 2011. No sense polèmica, per motius que ara seria llarg d'explicar però que podríem sintetitzar en dos motius: el primer, l'oposició d'un bon nombre de pares per motius econòmics i d'organització del calendari de les famílies. Segona raó: per motius de calendari escolar i laboral per part del professorat. En qualsevol cas la setmana blanca es va tirar endavant i les estacions del Pirineu es van omplir durant dues setmanes amb estudiants fent els clàssics cursets de dilluns a divendres. En funció del territori es feia la darrera setmana de febrer o la primera de març.
Però aquell mateix any arribarien unes eleccions i també un canvi de govern. La nova consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va eliminar la Setmana Blanca de cara al curs 2011-12. La decisió de la consellera es basava, en part, en un argument força raonable i era que no tenia cap sentit programar una setmana de vacances en ple hivern sense tenir en compte que les famílies estaven subjectes a un règim laboral diferent de l'escolar. Finalment, les vacances escolars que s'haurien d'haver repetit el febrer de 2012 ja no es van arribar a fer de forma generalitzada a les escoles catalanes. Altra cosa són els centres educatius que, des de feia molts anys, sí que tenien per costum organitzar una setmana destinada als esports d'hivern en alguna estació d'esquí. O sigui, aquell 5% que admetia l'exconseller Ernest Maragall esmentat a l'inici de l'article.
Cinc anys més tard, pocs canvis
El cert, però, és que a dia d'avui la setmana de la neu s'organitza, sobretot, en escoles o centres privats. En el cas dels centres públics sovint es canvia el concepte de Setmana blanca pel terme de viatge de final de curs o com a activitat extraescolar i encara en format reduït de dies. Segons dades extraoficials d'algunes estacions d'esquí cada vegada és més difícil que es facin setmanes senceres i la tendència és a fer uns 3 dies de curset, i amb tendència a una lleugera baixa.
Des d'aleshores de la Setmana Blanca "oficial" ja no se n'ha tornat a parlar. Només el 2013 es va tornar a reivindicar, tímidament tot sigui dit, des de la Diputació de Lleida per mitjà del seu president Joan Reñé. A part de les estacions d'esquí també hi donaven suport, en general, les comarques de muntanya que també veien la Setmana Blanca com a fórmula prou vàlida per dinamitzar l’economia del territori. També hi estaven d'acord, com és lògic, esportistes, tècnics i directius vinculats a clubs d'esquí o la mateixa Federació Catalana d'Esports d'hivern, entre altres, com a eina vàlida per crear afició i base davant d’una hipotètica nova candidatura olímpica d'uns Jocs d'hivern a Barcelona i el Pirineu.
Han passat cinc anys des d'aquell primer intent de Setmana Blanca institucionalitzada de la temporada 2010-11 i des d'aleshores, exceptuant alguna declaració d'algun càrrec polític vinculat a ensenyament o al sector dels esports, aquestes dues paraules semblen haver-se convertit en un tabú. Desconec si és el context econòmic actual, el de la crisi que va començar el 2008 i que encara avui continua vigent, el que impedeix que algú amb responsabilitats i possibilitats de plantejar el debat i tancar-lo amb èxit, s'atreveixi a posar-lo sobre la taula i recuperar la "Setmana".
Pla pilot: esport blanc escolar
Cinc anys després els calendaris laborals a Catalunya i Espanya continuen sent els mateixos de sempre i, el model francès de setmana de vacances a cada trimestre, territorialitzada en 4 grans zones diferents de França, sistema per no col·lapsar les estacions d'esquí i dosificar l'afluència a pistes al llarg de 4 setmanes -sistema en el qual s'hi emmirallava la Setmana Blanca catalana--continua exactament igual. Ni s'ha avançat ni em consta que s'hi estigui treballant seriosament. Això sí, alternativament s'estan fent passos, ben encertats tot sigui dit, a les 9 comarques de muntanya de Catalunya per tal de fer créixer els esports d'hivern als territoris on es practiquen aquests esports. Em refereixo al programa "Esport Blanc Escolar", instaurat a la temporada 2014-15. En qualsevol cas, el gruix d'escolars que estan aprenent a lliscar en totes les modalitats possibles, (esquí alpí, nòrdic i surf de neu), intueixo que no garanteixen, per volum, el manteniment actual de practicants d'esports d'hivern al nostre país.
Els esports d'hivern decreixen?
En aquest context penso que el futur dels esports d'hivern a casa nostra, només potser lent però en continu decreixement i només ens hem de fixar en la clientela que predomina avui dia a pistes: les generacions nascudes als anys 60 i 70 majoritàriament. No descobreixo res, aquesta informació ja la va avançar Laurent Vanat en el seu estudi sobre el futur de l'esquí per als propers deu anys. Si a això hi afegim que l'esquí no està de moda, que als mitjans de comunicació de masses tot és futbol i que el que podia salvar una mica la situació era la "Setmana Blanca" com a fórmula per formar els esquiadors del futur, no creieu que caldria sacsejar el sector per revertir la situació? O això, o en el futur aniran tancant més i més estacions, i hotels, i restaurants, i escoles d'esquí, i lloguers d'esquí, i botigues i tantes altres activitats vinculades a la neu. Això sí que em sabria greu, així que, ens hi posem a treballar i entre tots reivindiquem la recuperació de la "Setmana blanca"?
Els motius
Però quins objectius tenia la "Setmana"? Oficialment es deia que era per a la promoció i difusió dels esports d'hivern al Pirineu. Però també hi havia un altre petició, o suggeriment, que quedava resolt: molts pares i docents sempre havien manifestat que les vacances d'estiu eren massa llargues. Així que començant abans el curs i finalitzant-lo més tard, i incorporant una setmana de vacances a mig curs, aquesta petició quedava força ben resolta.
I així va ser: la Setmana Blanca es va poder organitzar de forma oficial a la majoria d'escoles i instituts de secundària de Catalunya, per primera i darrera vegada, el febrer de 2011. No sense polèmica, per motius que ara seria llarg d'explicar però que podríem sintetitzar en dos motius: el primer, l'oposició d'un bon nombre de pares per motius econòmics i d'organització del calendari de les famílies. Segona raó: per motius de calendari escolar i laboral per part del professorat. En qualsevol cas la setmana blanca es va tirar endavant i les estacions del Pirineu es van omplir durant dues setmanes amb estudiants fent els clàssics cursets de dilluns a divendres. En funció del territori es feia la darrera setmana de febrer o la primera de març.
Però aquell mateix any arribarien unes eleccions i també un canvi de govern. La nova consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va eliminar la Setmana Blanca de cara al curs 2011-12. La decisió de la consellera es basava, en part, en un argument força raonable i era que no tenia cap sentit programar una setmana de vacances en ple hivern sense tenir en compte que les famílies estaven subjectes a un règim laboral diferent de l'escolar. Finalment, les vacances escolars que s'haurien d'haver repetit el febrer de 2012 ja no es van arribar a fer de forma generalitzada a les escoles catalanes. Altra cosa són els centres educatius que, des de feia molts anys, sí que tenien per costum organitzar una setmana destinada als esports d'hivern en alguna estació d'esquí. O sigui, aquell 5% que admetia l'exconseller Ernest Maragall esmentat a l'inici de l'article.
Cinc anys més tard, pocs canvis
El cert, però, és que a dia d'avui la setmana de la neu s'organitza, sobretot, en escoles o centres privats. En el cas dels centres públics sovint es canvia el concepte de Setmana blanca pel terme de viatge de final de curs o com a activitat extraescolar i encara en format reduït de dies. Segons dades extraoficials d'algunes estacions d'esquí cada vegada és més difícil que es facin setmanes senceres i la tendència és a fer uns 3 dies de curset, i amb tendència a una lleugera baixa.
Des d'aleshores de la Setmana Blanca "oficial" ja no se n'ha tornat a parlar. Només el 2013 es va tornar a reivindicar, tímidament tot sigui dit, des de la Diputació de Lleida per mitjà del seu president Joan Reñé. A part de les estacions d'esquí també hi donaven suport, en general, les comarques de muntanya que també veien la Setmana Blanca com a fórmula prou vàlida per dinamitzar l’economia del territori. També hi estaven d'acord, com és lògic, esportistes, tècnics i directius vinculats a clubs d'esquí o la mateixa Federació Catalana d'Esports d'hivern, entre altres, com a eina vàlida per crear afició i base davant d’una hipotètica nova candidatura olímpica d'uns Jocs d'hivern a Barcelona i el Pirineu.
Han passat cinc anys des d'aquell primer intent de Setmana Blanca institucionalitzada de la temporada 2010-11 i des d'aleshores, exceptuant alguna declaració d'algun càrrec polític vinculat a ensenyament o al sector dels esports, aquestes dues paraules semblen haver-se convertit en un tabú. Desconec si és el context econòmic actual, el de la crisi que va començar el 2008 i que encara avui continua vigent, el que impedeix que algú amb responsabilitats i possibilitats de plantejar el debat i tancar-lo amb èxit, s'atreveixi a posar-lo sobre la taula i recuperar la "Setmana".
Pla pilot: esport blanc escolar
Cinc anys després els calendaris laborals a Catalunya i Espanya continuen sent els mateixos de sempre i, el model francès de setmana de vacances a cada trimestre, territorialitzada en 4 grans zones diferents de França, sistema per no col·lapsar les estacions d'esquí i dosificar l'afluència a pistes al llarg de 4 setmanes -sistema en el qual s'hi emmirallava la Setmana Blanca catalana--continua exactament igual. Ni s'ha avançat ni em consta que s'hi estigui treballant seriosament. Això sí, alternativament s'estan fent passos, ben encertats tot sigui dit, a les 9 comarques de muntanya de Catalunya per tal de fer créixer els esports d'hivern als territoris on es practiquen aquests esports. Em refereixo al programa "Esport Blanc Escolar", instaurat a la temporada 2014-15. En qualsevol cas, el gruix d'escolars que estan aprenent a lliscar en totes les modalitats possibles, (esquí alpí, nòrdic i surf de neu), intueixo que no garanteixen, per volum, el manteniment actual de practicants d'esports d'hivern al nostre país.
Els esports d'hivern decreixen?
En aquest context penso que el futur dels esports d'hivern a casa nostra, només potser lent però en continu decreixement i només ens hem de fixar en la clientela que predomina avui dia a pistes: les generacions nascudes als anys 60 i 70 majoritàriament. No descobreixo res, aquesta informació ja la va avançar Laurent Vanat en el seu estudi sobre el futur de l'esquí per als propers deu anys. Si a això hi afegim que l'esquí no està de moda, que als mitjans de comunicació de masses tot és futbol i que el que podia salvar una mica la situació era la "Setmana Blanca" com a fórmula per formar els esquiadors del futur, no creieu que caldria sacsejar el sector per revertir la situació? O això, o en el futur aniran tancant més i més estacions, i hotels, i restaurants, i escoles d'esquí, i lloguers d'esquí, i botigues i tantes altres activitats vinculades a la neu. Això sí que em sabria greu, així que, ens hi posem a treballar i entre tots reivindiquem la recuperació de la "Setmana blanca"?
