Màrius Mansilla

Màrius Mansilla

Màrius Mansilla, Director Tècnic de 360skiers, Tècnic Superior d'Esquí Alpí (Nivell 3), practicant d'esports de muntanya i aventura i professional de la neu des de fa més de 10 anys

Opinió

Consciència ambiental a la muntanya

És un tema molt tractat, però sembla que no acaba de quallar en les nostres ments… Tots tenim molt clar el que s’ha de fer i el que no, però tot i així, en alguns moments les nostres necessitats acaben passant per davant de les del medi. És una llàstima veure conductes de menyspreu cap a la natura, cap a la resta d’individus, cap a l’entorn en general.

Actituds com les de llençar cigarrets al terra (o per la finestra del cotxe), deixar papers per la muntanya, llaunes, vidres, plàstics, etc, fan que l’entorn on vivim, i que hauríem de cuidar entre tots, es vagi fent malbé lentament… I és que no ens n’adonem que tots nosaltres n’acabem sent els perjudicats, a part evidentment de tots els altres sers vius. Pensem que no fem cap mal llençant porqueria al terra, però tot està connectat, i aquell riu que avui embrutem, serà d’on haurem de veure demà.

La cultura del “aquí ho puc tirar a terra que estic en una ciutat/poble, i ja vindrà algú darrera a recollir-ho”, només ens porta a “des-educar” , i a agafar un hàbit que difícilment controlarem en altres situacions. Pot ser que tot això sigui degut a una falta de coneixements de les conseqüències de deixar residus escampats per tot arreu i del temps, sobretot del temps, que triga la natura en descompondre’ls abans no deixen de ser tòxics en molts aspectes.

És per això que us llistem aquí els residus que més sovint solem deixar tirats per la muntanya, i el temps que triguen a descompondre’s, mentre van contaminant l’entorn.

Plàstics

Ampolles de plàstic: de 100 a 1.000 anys en descompondre’s, depenent de si queden enterrades o a l’aire lliure. Els microorganismes no tenen mecanismes per atacar-les. Alguns plàstics alliberen substàncies nocives en el procés de descomposició
Bosses de plàstic: 100 a 400 anys en descompondre’s, tot i que és el mateix material que les ampolles, al ser més fines es descomponen abans. El plàstic en general, en descompondre’s, origina partícules microscòpiques anomenades “contaminació blanca”, que s’acaben introduint a la cadena alimentaria
Xiclets: 5 anys en descompondre’s. Un cop sec, s’endureix i lentament es va partint i descomponent.

Metalls

Piles: no es comencen a descompondre fins passats 50 anys i tant al terra com a l’aigua, i contaminen indefinidament, ja que el mercuri no desapareix mai i és altament cancerigen
Llaunes: 10 anys per convertir-se en un tros de ferro oxidat. L’alumini és difícil d’oxidar, però un cop aconseguit, va lentament partint-se en petites partícules
Tetra-briks: 30 anys en descompondre’s, sent l’alumini la part que triga més en degradar-se
Burilles de cigarret: 2 anys en descompondre’s. Dins l’aigua es degrada abans, però també contamina més, alliberant substàncies nocives
Altres residus: Tot i no ser contaminants com a tal, provoquen diversos efectes no desitjats
Ampolles de vidre: 4.000 anys en descompondre’s. Tot i que és el material que més triga en descompondre’s, el seu principal risc és el de provocar incendis i l’impacte visual, ja que no allibera substàncies nocives durant la seva degradació
Paper de vàter: 2 setmanes en descompondre’s. El principal problema és l’impacte visual
Restes de menjar: de 2 a 10 dies les peles de plàtan i uns 6 mesos les de taronja/mandarina. Impacte visual, ja que les restes orgàniques es degraden amb facilitat
Veient el que triga en descompondre’s cada resta que llencem a la natura, plategem-nos si el que volem és trobar-nos aquestes deixalles quan caminem per la muntanya o ens banyem al mar (perquè molts d’aquests residus acaben compartint bany amb nosaltres), contribuint a la contaminació ambiental i visual, i dificultant la vida a moltes espècies.

El petit gest de guardar les nostres deixalles, o inclús recollir les que anem trobant pel camí, fa la vida més saludable (i inclús possible en alguns casos). Penseu-hi el proper cop que us trobeu una ampolla o papers quan aneu d’excursió!

Fem servir les papereres, reciclem els residus i eduquem als qui ens envolten! Tots en sortim beneficiats.
 
Màrius Mansilla
@360skiers / 360skiers.com




Entrevista



Edició en paper


Editorial