Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Molina! Masella! No sereu capaços, oi?

Esquiant per la pista Dues Estacions, pista comuna entre La Molina i Masella
Esquiant per la pista Dues Estacions, pista comuna entre La Molina i Masella Autor/a: Diaridelaneu.cat
Ens trobem a les portes de l’inici d’una nova temporada i tots estem vivint cada instant, cada hora, cada dia, pendents de la “meteo”. O sigui, de l’evolució dels anticiclons, les pertorbacions de nord, les llevantades o de si baixen les temperatures.

En aquesta conjuntura, durant els darrers dies o setmanes, s’han organitzat a Barcelona diverses presentacions de la temporada dels diferents centres d’esquí del Pirineu: que si el Grup FGC, que si Boí Taüll, que si Baqueira, que si Andorra, que si Les Neus Catalanes, que si ACEM, les Federacions... i benvingudes siguin.

Que ho siguin per molts anys, perquè són un punt de trobada perfecte, no per captar l’actualitat del sector, que això ja ho sabem gràcies al volum d’informació i les filtracions benintencionades que circulen per les xarxes socials i els mitjans o el boca-orella, sinó perquè els qui tenim la sort de poder assistir-hi ens permet l'al·licient de descobrir alguna novetat de darrera hora, i tot això mentre ens veiem cara a cara, potser per darrera vegada, abans no comencin a obrir les pistes. Un cop obertes, amb una mica de sort, potser coincidirem una o dues vegades mentre esquiem.

Ara bé, una cosa són els actors més directes dins el sector, s’entengui el personal vinculat a les estacions d’esquí, directius de les Federacions, periodistes, informadors, editors, tour-operadors, proveïdors del sector i els mitjans de comunicació, i l’altra els clients finals, o sigui, els esquiadors que compren/comprem el forfet de dia o el passi de temporada, veritables motors econòmics i nucli central del món de la neu.

Aquests dies es comenta en veu baixa dins el sector, i en veu alta entre els clients, quin dia es començarà a comercialitzar el forfet de temporada conjunt de La Molina i Masella, o sigui, el del domini Alp2500. És possible que aviat, potser mentre redacto aquestes ratlles, es faci públic un acord segons el qual ja hi ha comercialització en marxa i es poden començar a tramitar els forfets de temporada de l’esmentat domini. Mentrestant els rumors i especulacions sobre el perquè no s’ha posat a la venda van creixent igual que una bola de neu rodolant per un pendent avall. Tothom hi diu la seva.

Bé, tot això bé al cas perquè tant La Molina com Masella, igual que a la resta d’estacions, passen bona part de l’estiu fent números i més números per preparar tarifes, i no cal que digui que allò que quedi fixat a la tarifa serà fonamental per ajudar a quadrar comptes a final de temporada. Cadascuna de les estacions té les seves "raons" i "perquès" a l’hora de posar preu a un forfet. Tot això en plena crisi, amb el canvi climàtic pel mig i amb el canvi d’hàbits, modes i tants altres factors que posen a prova el consum del producte “neu i esquí”, sense entrar en els detalls de la fiscalitat francesa, espanyola i andorrana, que mereixerien un capítol a banda.

A pocs dies de l’inici de la temporada tot s’accelera i vivim intensament aquests moments. Arriba l’hora de començar a posar ordre, tancar temes i pensar, ara sí, en quina estació esquiarem, quan hi anirem, si ens surt  més a compte comprar forfets pels dies que hi anirem o comprar-ne un de temporada, i sobretot, mirar i revisar cadascuna de les tarifes que hi ha al mercat per encertar la que millor s’adapti a les nostres butxaques i expectatives.

Espero i desitjo que La Molina i Masella tanquin aviat l’acord, sabent que si no ho fan tampoc s’acabarà el món, però és evident que tots hi perdríem: clients, estacions, proveïdors, i fins i tot, la seva competència directa, la del Sud de França i Andorra, que estic segur que veurien el no-acord com una mala notícia en un sector que, precisament per l’amenaça del canvi climàtic, per la crisi econòmica general i pel canvi d’hàbits en el món de l’esquí, necessita més que mai la col·laboració i fins i tot unitat d’acció de tot el sector, malgrat les diferències, malgrat la situació fiscal que condiciona els resultats de diferent manera a les tres realitats administratives i malgrat que això en condicioni una competència justa.

Seria un llàstima que, just ara que fa només uns dies es va organitzar una fira sectorial (aprofito per felicitar els seus impulsors i organitzadors), en la qual hi va haver unitat entre institucions (Direcció General d’Educació Infantil , Esports de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Turisme), les federacions (espanyola i catalana) i l’associació gremial ACEM (on precisament hi ha La Molina i Masella), precisament ara, just quan les coses avancen pel bon camí, no fos possible un acord entre dos actors de gran importància en l'esquí català. No sereu capaços, oi?

Arribats a aquest punt, només em queda desitjar-vos a tots un bon inici de temporada, que comenci quan abans millor i saber que tots sereu a pistes, a la vostra estació de referència i amb la modalitat de forfet o passi de temporada que desitgeu, entre els quals l'Alp2500.

Salut i neu.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial