Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Dies de Nevica, Samid i Koflach

La Molina
Dies d'alta afluència a pistes, en els quals podem veure equips esquiadors equipats amb roba Nevica, esquís Samid o botes Koflach Autor/a: Diaridelaneu.cat
La temporada va començar amb bon peu i sembla que els esquiadors hi estem responent amb ganes. La setmana dels 3 ponts de la Puríssima i aquest primer tram de les festes de Nadal estan resultant amb una excel·lent afluència d’esquiadors a pistes. I practicants de surf de neu, que no vull que em mal interpretin, perquè quan parlo d’esquiadors, al meu entendre, hi englobo a totes les modalitats.

Aquests dies de festes de Nadal tot és ple. Són dies en què trobem esquiadors a totes bandes i en quantitat: als restaurants per sopar (si no fas reserva, oblida-te’n de tenir taula), a les cues dels lloguers d’esquís, a les caixes expenedores de forfets, a l’hora de contractar una classe d’esquí, a l’accés als remuntadors, a les terrasses peu de pistes, a les terrases en mig de pistes, als sanitaris, a la botiga on hem d’anar urgentment a comprar uns bastons (perquè ahir els vam oblidar a l'aparcament), i, per postres, quan arriba a l’hora de tornar a casa el trànsit de vehicles és més que intens. Sembla que les dades d’ocupació i visitants a pistes estant sent més que positives. En algun cas de rècord.

Aquests dies, com us explicava més amunt, en els que et toca fer cua, t’agradi o no, és inevitable que et fixi’s amb la persona que tens davant teu. No amb mala intenció, que ningú pensi malament. Em refereixo a la roba que porta, o els esquís, o les botes, o fins i tot quin adhesiu porta el cotxe que fa cua davant el teu per recarregar combustible. A vosaltres no us passa?

Doncs bè, aquests són dies en els que esquia tothom: els que hi som cada setmana i els que ho fan de tant en tant, els que només ho fan un cop a l’any i, atenció, els que, imagino, feia molts anys que no esquiaven. Són dies de bona neu, molt bon temps, (massa), i la muntanya blanca i nevada, sota un cel blau radiant, ens crida perquè la visitem a cada moment que aixequem la vista.

Són dies en què tothom acaba temptat d’esquiar. I ho fa. Fins i tot els que feia anys i anys que no esquiaven, i d’aquests darrers, n’hi ha, i forces. I tant que sí. Els reconeixereu perquè porten roba o equips de finals dels anys 80 o principis dels 90. Aquests dies no és un fet extraordinari veure algun esquiador equipat amb alguna jaqueta Nevica de pedaços fluorescents. Els que teniu menys de 25 anys no deveu saber què van suposar, aquestes jaquetes. Això sí, les porten recremades pel sol o descolorides.

Demà tornaré a pujar a pistes, i sabeu què? Ho faré especialment content de veure aquesta multitud i l’alegria amb què els veig a pistes gaudint d’aquests dies a la neu. Encara que us pugui semblar contradictori, m'agradaria que aquesta alegria hi fos sempre, a pistes. M'agrada. I a vosaltres?

Doncs que sapigueu que demà, mentre faci cua al remuntador, discretament, m'entretrindré mirant a veure si veig alguns esquís Samid o uns Smash, i si els que els han tret de l'armari dels fons del garatge porten unes botes Koflach, i si vesteixen amb pantaló elàstic Anzi Bessoni. I sabeu què? Doncs que em sembla perfecte que no renunciïn a esquiar només perquè si ho fessin aquests dies no anirien a la moda.

Esquiadors, gaudiu d’aquest dies!




Entrevista



Edició en paper


Editorial