Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Espot: fins aviat família!

Skipallars,Espot
Imatge de la baixada de torxes del 50 Aniversari d'Espot, un acte que sempre genera màgia i bellesa Autor/a: Skipallars
Cap de setmana fantàstic i emotiu el que he viscut a Espot, i és que aquest dissabte i diumenge, 11 i 12 de febrer, l'estació d'esquí celebrava els seus 50 anys d'existència. Preparar un esdeveniment que pretenia recordar, i a la vegada ser un motiu de retrobament de persones, institucions i empreses que d'alguna forma hi estan, o han estat, vinculades, no era tasca fàcil. Si a més tot això s'ha d'organitzar en un cap de setmana, en una estació d'esquí i en ple mes de febrer, pots donar per fet que la meteorologia té tots els números de la loteria per ser la darrera en condicionar tot el que pugui passar.

Dissabte matí els més de 2.000 esquiadors que vam pujar a Espot (per cert, una dada rècord) vam gaudir d'un bon dia, de bona neu, amb tota l'estació oberta i d'un paisatge preciós. Espot presentava la seva millor cara en el seu 50 aniversari i si als seus responsables els hagués tocat fer el comunicat del dia, com els que es feien als anys 80 al Temps de neu, per descomptat que hi haurien posat "neu pols, tot obert".

A la vesprada, la baixada de Torxes per l'emblemàtica pista de La Rampa va esdevenir màgica. L'activitat va anar acompanyada d'una nevada persistent però en la justa intensitat perquè les torxes brillessin i es veiessin perfectament des del peu de pistes. Potser va anar així perquè la meteorologia volia recordar-nos que per esquiar, de dia o de nit, sigui amb uns bastons o una torxa, fa falta neu. I la neu, o la posen els canons o la posa la mare natura quan ella ho veu pertinent. Però sabeu què? Al meu entendre va ser una decisió de la deessa de les neus que sabia de la importància d'una festa per celebrar 50 anys i no va voler perdre's el fet de ser-hi present. Ho va fer amb molta elegància, i això és d'agrair.

I la nit? Doncs ja us podeu imaginar com d'exitosa i apassionant pot arribar a ser una nit de temàtica revival si la música i l'ambient giren entorn dels 50 anys d'après-ski. Res millor que després d'un bon dia d'esquí gaudir de l'après-skí, i en això  Espot hi té molt per explicar. I tant que sí. I diumenge, si els pubs d'Espot haguessin d'emetre un comunicat oficial emulant la situació d'estat de pistes, haurien posat: Sapastre: "pista i barra al 100%" i La Coveta: "fets pols però tots contents".

I va arribar diumenge. Llevar-se amb la corresponent ressaca que sempre deixa una gran nit i que quan baixis a esmorzar et diguin que "fa vent, molt de vent", i que l'estació "no podrà obrir" per aquest motiu, també pot esdevenir, segons com es miri, una notícia contradictòria en interessos. Així que l'acte institucional de l'aniversari que estava previst fer al restaurant situat a 2.000 metres es va haver de traslladar al poble. Tocava improvisar.

És en situacions com aquesta quan la capacitat d'improvisació i resolució acaba sent vital perquè una festa, programada des de feia molt de temps, no perdi la seva essència, els seus objectius i finalitats. Els parlaments, la presentació del vídeo, l'exposició gràfica dels 50 anys i el pica-pica previst servir als assistents i convidats es van traslladar a l'Ajuntament d'Espot. Un vídeo que, per cert, va aconseguir transportar-nos durant 11 minuts a l'ambient que es vivia a Espot als anys 70 i 80. A alguns, com era de preveure, els va costar contenir les emocions.

Només va quedar pendent la descoberta del monòlit commemoratiu dels 50 anys, situat davant la terrassa de la cafeteria, a 2.000 metres. Tranquils, veure el monòlit descobert serà  l'excusa per tornar a pistes.

Bé, toca enllestir l'article (que llarg m'ha sortit altre cop) i ho vull fer aprofitant aquestes darreres línies per fer un reconeixement públic als actuals responsables d'aquesta estació i els seus treballadors i col·laboradors, al personal i direcció del Grup FGC i a la seva divisió de turisme i muntanya. Ho faig pel seu compromís en garantir el present i el futur de l'estació d'esquí, malgrat el canvi climàtic , malgrat que la viabilitat (si només ens entossudim en fixar-nos en una part del negoci i no en el tot d'un territori) sigui compromesa i, sobretot, per la sensibilitat demostrada en organitzar aquest esdeveniment, un fet que em consta que a Espot i al territori han agraït.

I aquí és a on volia arribar. Vull felicitar Espot i la seva gent, els seus veïns, els quals, per cert, m'han tractat com si fos un més de la seva família. Perquè en el fons, en aquests 50 anys, Espot ha estat, ho continua sent i és evident que ho continuarà sent, una gran família. Així doncs, fins aviat, perquè com a tothom, de tant en tant, i encara que visquem lluny, ens agrada visitar la família.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Editorial


giny

Edició en paper


giny

giny
giny
giny