Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

No és una cursa, és una festa

HEAD,12H,Masella
El grup d'equips "Single" a les 12 Hores HEAD a Masella. Dotze hores sense sortir de pista! Autor/a: Masella

Aquest dissabte vaig tenir l'oportunitat de participar en la meva primera cursa de resistència. Es tractava de la 12 Hores Head Masella, que explicada molt breument consistia en intentar fer el màxim de baixades per la pista Davallada en el termini de 12 hores.

Per a mi, que mai he estat de curses d'esquí més enllà de la que devia fer a les setmanes blanques fa 30 anys, participar en aquest esdeveniment era més una festa que una competició. Així que quan m'ho van proposar, els "jordis" de Masella, ho vaig tenir clar: sí, al meu aire i sense presses. I així ho he viscut: com una festa. I en una festa, perquè surti bé, cal que tots els ingredients necessaris hi encaixin. Aquí els teniu, un a un, i entendreu perquè la festa va resultar ser perfecta.

1 - La sala de festes

L'entorn era l'idoni per plantejar-hi la festa: Masella, amb el seu bosc com a decorat més proper i un horitzó de muntanyes nevades encerclant la Cerdanya sota un cel blau intens. I tot això amb un sol i una temperatura de primavera. I de nit? Doncs una màgia especial gràcies a una lluna tímida però fluorescent que volia treure el cap darrere el bosc de La Pia.

2 - Els companys per sortir de festa

Si has de passar 12 hores, o més, en un box, un village, una pista de 2 km. de llargada i un telecadira pel qual, per normativa de la "festa", sempre has de pujar sol, ja que cal que et busqui's bona companyia per les estones amb què coincideixis. I així va ser: els Jordis de Masella (Blocs de Nevasport Ski The East i It's a powder day), en Miquel Soto, l'Àlvaro Urzaiz (El blog de Urzaiz), en Juli Sala, en Joan Pasanau, tots ells autèntics "malalts de neu" com jo, van ser els meus companys de festa. I segur que els altres assistents a la festa devien ser tant malats de neu com nosaltres, perquè el bon feeling va estar sempre present en aquella atmosfera que a mi em va resultar màgica.

3 - Els organitzadors de la festa

Un deu del primer a l'últim. La direcció de l'estació, el personal de HEAD, els estands del Village, els controladors de cursa, sense els quals la solitud en alguns moments s'hauria fet notar, els fotògrafs, el personal del telecadira (segur que em deixo algú), però és que tots, absolutament tots, em van fer sentir com si estigués en família.

4 - Enganxats al mòbil

No hi ha acte de vida social ni festa sense mòbil a les mans. I així va ser. Els viatges en telecadira servien per xatejar pel whatsapp amb el grup de "Singles HEAD12Masella". Quines converses, consells, conclusions, estratègies, observacions i altres revelacions del tot surrealistes. Més de 600 missatges i reflexions!

5 -  Bon menjar i beure

Importantíssim i encertadíssim. Unes quantes visites, 4 o 5, als estands "gastronòmics" del village de les 12 hores Head Masella, eren la solució ideal per recuperar forces.

6 - Els protagonistes de la festa

No hi ha festa sense música en directe o espectacle a l'escenari. I l'espectacle hi era a cada viatge en telecadira, ja fos amb l'ull posat a la Davallada per on baixaven autèntics coets, o als curiosos que pujaven a la cadira i que no paraven de preguntar sobre el funcionament de la cursa. Gràcies a tots els que vàreu compartir trajecte amb mi pels ànims! I com algú va dir pel whatsapp, cap al tard i amb l'arribada de la foscor, l'espectacle dels The Skiing-Walking Dead! baixant sols i deixats anar pel millor escenari possible: una Davallada perfectament enllumenada.

7 - Música

No hi ha festa sense música ni ball. La música la generaven els esquís derrapant sobre la neu dura de bon matí. I a la tarda, els mateixos esquís aixecant pel centre pista unes onades altes, sorolloses i escumoses d'aiguaneu.

8 - I el ball?

De vals i reggaeton. Un vals, sí, perquè allò era una armonia de girs de gegant a dreta i esquerra per l'ample de la Davallada. I un reggaeton, també, perquè el tram final de la Davallada, a punt de passar per la Porta de Meta, va acabar esdevenint un suplici vibracions continuades i repetitives que posaven a prova unes cames estressades i unes fixacions a prova d'impacte. Allà, velocitat al màxim, i a resar, especialment quan va arribar la nit.

9 - Tothom hi és benvingut

Una bona festa és aquella en la que tothom s'hi troba benvingut, tothom es respecta i ningú hi és exclòs. Doncs això, a les 12 Hores de Head a Masella, hi podia participar tothom que tingués un nivell mínim d'esquí. Menors d'edat? També, amb autorització dels pares.

10 - Les ganes de festa

I finalment, perquè una festa comenci i acabi bé, res millor que tothom hi assisteixi amb ganes de passar-ho bé. I això és el que va passar exactament ahir a Masella, Tothom tenia les seves motivacions: alguns posar-se a prova, altres per l'al·licient dels premis i reptar-se entre amics, altres pel fet de voler passar-ho bé en companyia d'altres persones amb qui comparteixes afició, alguns per passar un dia a pistes diferent, altres perquè volien competir en una cursa molt singular, innovadora i atrevida... i aneu a saber quantes motivacions més.

Ara bé per a mi, l'objectiu i les motivacions han acabat esdevenint divertidament racionals: volia participar, volia passar-m'ho bé i volia resistir. Ara ja sé que vull: vull repetir.


Entrevista





Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


34%


7%


59%

58 vots