Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Una esquiada de retrobament per Pal i Arinsal

Pal,Arinsal,teleferic
Gaudint de les panoràmiques de Pal des del retorn del telefèric que uneix les dues estacions Autor/a: Diaridelaneu.cat
Hi ha estacions que no saps ben bé per quin motiu no les poses gairebé mai com a primera opció. Em refereixo a quan tens diverses destinacions per escollir i entre aquestes et trobes, si fa no fa, que tot i que hi ha més o menys la mateixa distància per arribar-hi, a què si fa no fa ofereixen el mateix preu en el forfet, o a què ofereixen prou quilòmetres de pistes per no ser massa repetitius a l'hora d'esquiar, les acabes deixant en la reserva. O per a un altre dia.

No sabria dir-vos el perquè, i el cert és que en el moment de començar a escriure aquest article m'he pensat dues vegades el perquè de l'afirmació que acabo d'escriure. Potser ho fa que la meva primera experiència o visita a "tal o qual" estació no va ser prou satisfactòria. Ni la segona. Ni la tercera. I penso que això és el que m'ha passat amb Pal, una de les dues estacions de La Massana. L'altra veïna, Arinsal, és per a mi una afectuosa coneguda per diversos motius.

Fent memòria, a Pal no hi hauré esquiat en més de 4 o 5 ocasions. I totes les recordo o a inicis de temporada amb poca neu i dura o a finals amb neu primavera. Sí que recordo en una ocasió una visita acompanyada per una nevada molt generosa i amb escassa visibilitat. En definitiva, no massa sort. I abans de continuar deixeu-me que faci un matís que ja he fet en alguna altra ocasió. Que consti que puc ser igual de feliç esquiant en un dia de cel blau, sol i neu pols en una mega-estació, com en un dia de boira i neu en una estació petita. Això sí, en aquest darrer cas deixeu-me que ho faci en bona companyia.

Dilluns vaig tenir l'oportunitat d'esquiar a Pal i Arinsal. La meva darrera visita crec que deu ser de fa 3 temporades. Ho vaig fer amb molt bona companyia, amb un sol radiant, amb temperatures molt fredes, amb neu pols i amb tot obert. En la millor conjuntura possible, vaja. I possiblement perquè anava a esquiar relaxat, per lleure i no pas per feina, vaig gaudir intensament de les dues estacions.

A Pal hi vaig descobrir pistes que no recordava i que em van encantar, com l'Eslàlom o la seva bessona Corpablanca, dos traçats curts i intensos amb molt bona neu per posar a prova la tècnica.
Vaig redescobrir l'estadi Joan Carchat o el nou edifici del Coll de la Botella, inaugurat aquest hivern. Vaig tenir temps d'escoltar les converses dels nombrosos escolars andorrans que cada dia pugen a pistes per practicar l'esport nacional d'Andorra. I també vaig veure com al capdamunt de cada remuntador hi lluïa una bandera andorrana.

El cas és que escoltar els escolars andorrans parlar en català i veure la bandera andorrana em va fer adonar que sí, que estava esquiant a Andorra i no pas en una destinació de fora del Pirineu. Escric això perquè a vegades, les estacions andorranes, de tan internacionalitzades, en clients, treballadors i gastronomia, acaben diluint la seva identitat com a destinacions autèntiques.

I d'Arinsal? Doncs dir-vos que sempre n'he guardat un bon record, ja que és el primer lloc on vaig donar classes d'esquí en aquell llunyà hivern de la temporada 1990-91. Per a mi va ser una alegria veure-la vestida de blanc intens i poder lliscar amb una neu pols de qualitat excel·lent, de les que jo anomeno d'escàndol. Arinsal es va mostrar dilluns com un racó acollidor, amb ambient i sense aglomeracions, ideal per gaudir de bones esquiades.

Ara sí, ja puc dir que, per fi, Pal i Arinsal passen a ser per a mi una opció més a tenir present sense cap complex. Pal, Arinsal... que bo i que necessari que és donar segones, terceres, quartes o cinquenes oportunitats. Fins aviat!




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial