Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Una societat esportivament idiotitzada

la Molina,copa d\'europa
Arribada prova de la Copa d'Europa d'esquí alpí femení a La Molina el 9 de març passat Autor/a: Diaridelaneu.cat
Aquesta setmana i la passada he tingut l'oportunitat de viure en directe la Copa d'Europa d'esquí alpí. Els dies 8 i 9 de març vaig presenciar en directe una prova de la Copa d'Europa d'esquí alpí femení a La Molina. I aquesta setmana ho he viscut en directe a Soldeu-El Tarter, amb les finals femenina i masculina de la mateixa Copa d'Europa.
Ah, i més esdeveniments viscuts en directe: fa dues setmanes també vaig poder gaudir de les finals de la Copa del Món de snowboard Cross (SBX) als Alabaus de La Molina.

Tres proves d'alta competició i de nivell internacional que han ofert un bon espectacle de velocitat, tècnica, adrenalina i emoció. Tot en un entorn especialment preciós, amb muntanyes, cims i valls ben nevats i, en general, amb bon temps. Hi han participat homes i dones, així que l'espectacle era vàlid per a tots els públics, edats i condicions. Qualsevol aficionat de veritat als esports penso que ho hauria gaudit.

Cada vegada més, a cada hivern que avanço en el meu calendari particular, m'adono del poc seguiment o interès que generen els esdeveniments competitius d'esports de neu de primer nivell. Sovint, com ha estat el cas aquests dies a La Molina i a Soldeu-El Tarter, el públic al peu de pistes, o als laterals de la competició, escasseja. I molt. Per descomptat que hi ha més personal d'organització i corredors en pistes que públic. Així és la realitat.

La setmana passada a La Molina, amb la Copa d'Europa d'esquí femení, no hi havia pas més de 20 persones, organització o mitjans a banda, a la línia d'arribada. Abans d'ahir a Soldeu, finals copa d'Europa, com a molt i sent generós, hi devia haver una trentena de persones, també descomptant mitjans i organització. I fa 15 dies a La Molina, amb la Copa del Món de SBX, no en devia comptar més de 15. En aquest darrer cas he de dir que la cadena Eurosport va està retransmetent en directe, potser per això els aficionats declarats als esports d'hivern ens vam quedar a casa.

Bé, broma a banda, el resultat no m'ha sorprès en absolut perquè, de fet, ja fa temps que això no és nou i tots els qui més o menys seguim els esports d'hivern sabem que aquesta és una realitat incontestable des de fa temps. Només la Copa del Món d'esquí alpí és capaç d'elevar la xifra de públic en un peu de pistes. I curiosament si és femenina aconsegueix fer pujar la xifra, i és que les dones en els esports d'hivern han aconseguit ser més mediàtiques i molt més seguides que els homes.

No em correspon a mi explicar les motivacions del perquè les competicions d'esports d'hivern de primer nivell a casa nostra desperten tan poc interès per seduir tenint un mínim de públic en directe. Això si, la comparació amb el futbol és inevitable, ja sigui un partit de futbol de primera divisió o un partit d'infantils de qualsevol població de Catalunya.

Curiosament, quan parlem d'esquí o surf de neu, he de dir que una cursa interclubs o una prova de la lliga catalana infantil, reuneix més pares i mares al Roc Blanc de La Molina que públic en una Copa del Món de surf de neu als Alabaus. I ho puc arribar a entendre, que consti.

Però, i això perquè ens passa? Doncs molt senzill: com va comentar fa un parell de dies un periodista en una trobada sectorial de mitjans de neu la resposta és molt clara: vivim en una societat esportivament idiotitzada en la qual només sabem venerar, reconèixer i valorar ídols amb nom i cognom i resultats. I jo hi afegiria: i mediatitzada fins a extrems malaltissos pels grans mitjans de comunicació que ja pràcticament només saben mostrar, parlar, opinar i venerar el futbol, pel futbol i des del futbol. I als altres que els donin pel sac, encara que els altres, en aquest cas, siguem nosaltres, consumidors incondicionals dels grans mitjans de comunicació. Jo també.
Publicitat
Publicitat

Entrevista

Publicitat

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat