Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

L'entusiasme per a un jocs d'hivern al Pirineu es guanya dia a dia

la Molina,copa d\'europa
L'entusiasme per a un jocs d'hivern al Pirineu es guanya dia a dia Autor/a: Diaridelaneu.cat
Ja han passat gairebé dos mesos i mig des que la darrera estació de la Cerdanya va acomiadar la temporada. Una temporada que, tot sigui dit, tothom s'ha encarregat de repetir per activa i per passiva que ha estat històrica, per gruixos de neu i per afluència d'esquiadors a pistes. Això és, en síntesi, el que n'ha quedat.

Fa uns dies llegia que les candidates austríaques de Graz i Schladming per acollir uns jocs d'hivern s'afegien a la suïssa Sion i renunciaran a presentar candidatura per al 2026. Segur que tindran els seus motius.

Sembla que el COI està rebaixant les exigències per a les candidatures i està canviant alguns requisits que fan més assumible, en l'àmbit organitzatiu i econòmic, el fet d'acollir uns jocs al Pirineu. Potser encara són mesures insuficients, veient les contínues renúncies de candidates del tot solvents.

Per contra, la possibilitat de veure uns jocs d'hivern al Pirineu, i en el cas concret de la Cerdanya amb les estacions de La Molina i Masella com a possibles seus d'algunes proves olímpiques, torna a ser una possibilitat real per al 2030.

Sobre el fet d'organitzar uns jocs d'hivern a la Cerdanya hi ha gent a favor i gent en contra. Quan se'n parla, que de fet no és massa sovint.

Entre les raons pel no hi ha arguments de tota mena: "que si no tenim prou neu", "que si els jocs olímpics s'han convertit en un negoci lleig" o "que no volen veure un Pirineu massificat".

Entre els arguments pel sí: "hi ha l'oportunitat de posar al dia infraestructures de tota mena al Pirineu" o "projectar les comarques del Pirineu cap a una economia més pròspera" gràcies al fet de posicionar el Pirineu dins els esports d'hivern a tot el món.

Sovint penso que, sobre estar d'acord o en contra, molts ciutadans actuem amb cert egoisme. Donar suport o no a uns jocs d'hivern a Barcelona i el Pirineu es fa gairebé sempre des del punt de vista dels interessos personals de cadascú.

Si el qui opina és esquiador, s'hi dóna suport més fàcilment, però si no és esquiador, aleshores ja no es veu amb tanta gràcia.

Si el qui opina té una segona residència a la Cerdanya o a la Val d'Aran, en el seu moment a la recerca de paisatges i tranquil·litat, possiblement no es desitgen uns jocs.

Però si el qui opina viu i treballa al Pirineu tot l'any, i la seva feina o negoci depenen del turisme de la neu, possiblement sí que els volen. Si a més, el seu fill juga a hoquei gel, encara ho veu amb més simpatia que no si juga a futbol. I així un llarg etcètera d'arguments "interessats" pel sí i pel no.

Potser el problema de la manca de més suports i conviccions per acollir uns jocs ve motivat perquè encara no està valorada ni contrastada seriosament la transcendència de cadascuna de les temporades dels esports d'hivern, i de l'esquí en concret, per a l'economia de la Cerdanya. O la Val d'Aran. I en això els mitjans de comunicació i les institucions hi tenen força responsabilitat. També el teixit econòmic de les comarques del Pirineu hi té molt a dir, i el cert és que no es fa sentir gaire.

Sense anar més lluny, i relligant amb les línies amb les quals obria aquest article, la temporada 2017-18, la "històrica" per gruixos i clients, resulta que també havia estat històrica per tres aniversaris especialment remarcables a la Cerdanya: Guils-Fontanera complia 25 anys, Masella en complia 50 i La Molina 75. Però, quantes associacions d'hostaleria i comerç, quantes institucions i quants mitjans ens ho van recordar i ens ho van posar en context per entendre'n la importància en l'economia de la Cerdanya d'aquests 3 aniversaris?

Estic segur que si s'expliqués més i millor els beneficis d'uns jocs d'hivern al Pirineu, o la importància de consolidar el turisme d'hivern a les comarques de muntanya, els suports serien més nombrosos i més convincents.

Veient la renúncia de candidates solvents per acollir uns jocs a Àustria o Suïssa, on les infraestructures estan força més al dia que a casa nostra i el nivell de vida és més elevat, i per tant poden prescindir perfectament d'organitzar uns jocs, em fa pensar que la conjuntura per preparar una candidatura guanyadora del Pirineu per als jocs d'hivern de 2030 podria esdevenir immillorable.

Tot i això tinc la impressió que falta suport i convicció des de més sectors. És com si s'hagués posat de moda estar en contra dels grans esdeveniments només que darrere hi hagi un sol polític o una sola empresa. Una sola sospita d'interès massa crematístic i tot se'n va en orris. Perquè el cert és que els arguments del no en aquest tipus d'esdeveniments han entrat en un terreny i una audiència propícia, en part gràcies als desenganys d'una part -no tota per descomptat- del món polític i d'unes empreses -sovint multinacionals- sense cap valor que no sigui el de fer calaix.

La temporada 2018-19 ja és en el compte enrere, o sigui, a 4 mesos de començar. Quan acabi tornarem a recordar-la bàsicament per si ha estat bona o no. Potser tothom coincidirà en qualificar-la amb un adjectiu, com hem fet aquest any amb "històrica". O potser la podem recordar com la del compte enrere per presentar definitivament una candidatura Barcelona-Pirineus.

Per part meva no cal que us digui que desitjaria que la candidatura Barcelona-Pirineus de veritat avancés i fos una realitat, que ho fes amb més suports i amb més conviccions dins els territoris receptius, perquè al capdavall els qui ho estan impulsant i preparant (Taula de Treball Permanent per una Candidatura Olímpica d’Hivern Pirineus-Barcelona) ho fan amb seriositat, amb ganes, amb entusiasme i, encara que a alguns els costi de creure, ho faran més pensant en les comarques del Pirineu que no pas, fins i tot, en Barcelona.

Això sí, la capital catalana aportarà el nom, la marca, la credibilitat i la garantia d'èxit. Però molt em temo que si els qui donen suport a la candidatura des del Pirineu no fan més soroll, tot podria tornar a quedar en no res. Així que, què us sembla, comencem tots plegats, els que vivim al Pirineu els primers, a empentar en la candidatura per al 2030?
Publicitat
Publicitat

Entrevista

Publicitat

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat