Ivan Sanz Tusell
Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell
Opinió
Pas de la Casa a l'estiu: deixeu-lo descansar
Des de fa uns dies el Pas de la Casa és motiu de debat al Principat d'Andorra. Un debat que gira entorn de l'activitat econòmica a l'estiu, en declivi, tot i que ben mirat aquest debat també es podria eixamplar fins a l'hivern, cosa que de fet també passa però amb menys intensitat.
Aquest és un article d'opinió totalment personal i subjectiu, que no vol jutjar si el que és pretén fer per dinamitzar-lo és correcte o no. El que m'ha motivat a escriure'l és el fet que no aconsegueixo entendre el perquè de la tendència, cada vegada més estesa, d'imitar altres models de dinamització d'una estació d'esquí a l'estiu.
Deu anys enrere visitar el Pas de la Casa a l'estiu era un bullici d'activitat, però començaven els primers senyals de declivi. Després d'anys de creixement econòmic sostingut a cada estiu, el 2008 s'iniciava el primer retrocés en nombre de visitants. O potser de tipologia de visitants i turistes.
Segons les hemeroteques, aquell estiu va ser el primer en què s'activava l'alarma. La notícia va saltar fronteres i fins i tot TV3, Televisió de Catalunya, ho publicava com a notícia el 18 d'agost de 2008. El titular era clar: El Pas de la Casa registra una afluència de turistes inferior a la del 2007 en el que portem d'estiu. I si el titular era clar, el diagnòstic del perquè també ho era. S'argumentava que "l'activitat minva a causa de la crisi general" però també per "la manca d'oferta lúdica al municipi".
Passats aquests 10 anys és evident que el primer motiu pot haver canviat, perquè la crisi de 2008 ha canviat i evolucionat cap a millor, però en el segon cas, el d'activitats lúdiques continua sent, si fa no fa, igual o en tot cas millor. Avui, divendres 17 d'agost de 2018, exactament deu anys més tard, possiblement el titular seria aquest: "Deu anys de declivi continuat al Pas".
Això no treu que, en aquest deu anys, el Pas ha continuat sent una destinació bulliciosa a l'estiu. Potser menys dies, potser amb menys vendes, potser amb menys clients que fa deu anys, però igualment bulliciosa.
Des de mitjans de juliol, especialment a partir del 14 de juliol, quan el gruix dels francesos inicien les vacances d'estiu, l'afluència de turistes al Pas de la Casa provinents sobretot de l'Arieja i departaments veïns, cada estiu i molts dies genera cues de vehicles des de la cruïlla de la Rn320 amb la Rn22 fins al Pas. De fet, he arribat a la conclusió que entrar a Andorra pel Pas, especialment a l'agost i en hores punta, és millor evitar-ho. Qui ho vulgui comprovar ni tan sols s'ha de desplaçar a la zona, ho pot fer "guaitant" algunes webcams andorranes que capten imatges de la carretera d'accés.
Ara bé, també he de dir que en les meves visites a Andorra aquest estiu m'he fixat en la tipologia de vehicles i els seus ocupants que entren per aquest pas fronterer. I diria que el tipus de client-turista que hi arriba ho fa, únicament, per comprar tabac, alcohol i alguna cosa més.
M'atreviria a confirmar sense embuts que per la forma de vestir, pel tipus de vehicles amb què viatgen i per l'edat i l'actitud amb què hi arriben no cal un estudi de mercat per veure clarament que cap d'ells visita aquest racó d'Andorra per anar d'excursió o per iniciar una travessa pels bonics cims, valls i llacs que voregen la zona. Alguna excepció hi haurà, és clar.
Just avui, divendres 17 d'agost, tots els mitjans de comunicació d'Andorra publiquen la informació generada per l'Agència de Notícies Andorrana (i diaridelaneu.cat també - veure enllaç), segons la qual, i a petició de comerciants del nucli fronterer i de dirigents polítics del Comú d'Encamp i del Govern del país, caldria dinamitzar turísticament i comercialment el Pas de la Casa per frenar la "suposada decadència" del model econòmic vigent. I que, a més, això caldria fer-ho amb l'ajuda de l'estació d'esquí, propietat de Saetde.
El motiu pel qual vindiquen dinamitzar el Pas és degut al fet que el model de negoci comercial perd atractius estiu rere estiu, fins i tot hivern rere hivern. Segurament no hi ajuda el model de turista esquiador low-cost que a l'hivern visita i pernocta en aquest sector de Grandvalira per uns quants dies i que, a l'estiu, es canvia per un turista comprador low-cost, un turista de pas que puja i baixa en un mateix dia des de la Vall de l'Arieja.
Tots els agents implicats coincideixen en què caldria programar activitats lúdiques a l'estació d'esquí, com ara posar en marxa algun altre remuntador, telecabina dels Pioners a banda, i començar a marcar circuits de BTT per atraure els practicants de la bicicleta de muntanya en alguna de les modalitats. Creuen, segons s'intueix per les declaracions recollides, que si a això s'hi poguessin afegir l'obertura de més hotels i la dinamització del kàrting Gené -que s'ha traslladat de l'aparcament del Tarter al circuit del Cap del Port - i amb més implicació per part de Saetde a generar activitats d'estiu a l'estació d'esquí, es podria revertir la situació. O sigui, que el Pas deixaria de perdre visitants.
No sé vosaltres, però a mi em sembla que cap d'aquestes accions proposades els acabarà de servir per revertir la situació. Bàsicament perquè d'atractius que convidin a visitar el Pas a l'estiu n'hi ha pocs i no són, com dirien els experts en màrqueting, prou competitius ni diferenciadors en el mercat actual. Intentaré, al meu criteri, desgranar-los una mica i comentar el perquè.
1 • D'entrada la temperatura. Fins i tot en ple estiu, al Pas de la Casa, hi ha poques hores en què un s'hi pugui passejar en màniga curta i gaudir realment del bon temps estiuenc. L'aire fresc del matí es pot convertir en aire fred en poca estona. O només que el sol s'amagui rere un núvol la temperatura baixa en picat. I això no agrada al turista low-cost.
2 • Boires i núvols molt presents. Sovint, a partir del migdia i en especial al mes d'agost, les boires i nuvolades s'enganxen als cims i resten l'efecte crida a visitar-los. De fet, més aviat conviden a baixar cap a la vall buscant més caliu i ambient.
3 • Els excursionistes o senderistes fugen de les massificacions, la cridòria i l'estrès, així que difícilment escolliran el Pas de la Casa i els seus hotels com a centre logístic o campament base per a diversos dies des d'on iniciar rutes o travesses de muntanya.
4 • Per als practicants de la bicicleta de muntanya, en especial els qui practiquen descens (DH), el paisatge del Pas no té prou varietat. A diferència de l'hivern on el que prima és la qualitat de la neu pel davant del paisatge, i en això el Pas és un racó paradís, en canvi, a l'estiu, en un hipotètic bike-park, totes les pistes serien descobertes de vegetació. Per contra la combinació d'alta muntanya i boscos que ofereixen estacions com Pal, La Molina o Els Angles, així com les panoràmiques de l'entorn i les temperatures més suaus, els fan més atractius per passar-hi un matí amb una bicicleta. I ben mirat, tampoc hi ha tants practicants per a tanta oferta. Tinc els meus dubtes que un bike-park al Pas fos del tot atractiu en aquest sentit.
5 • L'oferta de les botigues del Pas és repetitiva. Alcohols, tabacs, perfums, farmàcies, algun reclam de tecnologia i supermercats amb estanteries que, si fa no fa, ofereixen el que trobem a tot arreu però a preus una mica més baixos. Una mica més baixos, però no molt més. Realment, no compensa desplaçar-se al Pas només per comprar, ja que avui dia als turistes ens agrada combinar compres amb gastronomia i algun altre reclam complementari que al final del dia o matí ens generi una sensació de visita profitosa.
6 • I finalment l'ambient. La gent crida gent, però també és cert que no tothom es troba a gust en determinades destinacions turístiques. És a dir, si l'ambient que predomina al Pas és el de determinada tipologia de turista molt concret i del tot dominant, pel vestir, pel tipus de productes que compren i fins i tot per l'actitud o educació, altres tipus de turistes és ben segur que no s'hi trobaran a gust i el que faran serà baixar del cotxe, comprar i marxar a la poca estona.
Bé, dit això, i perquè no sigui dit que el Pas de la Casa no té solució per fer-se més atractiu en els mesos de calor, també m'atreveixo a proposar que es valorin altres propostes per fer més atractiu el peu de pistes i l'estació d'esquí a l'estiu.
D'entrada els diria que potser cal apostar per models de negoci que fugin de la massificació i apostin per models més selectius. Perquè, de fet, cada vegada són/som més els turistes que comencen/comencem a buscar destinacions menys conegudes, menys massificades però que ofereixen experiències més autèntiques i genuïnes.
Dir-los també que, potser, no cal que necessàriament s'hagi d'optar per models que sí que funcionen en un altre estació, perquè entre el model original i el d'imitació, els turistes sempre optem per l'original, a no sé què l'imitador que arriba més tard ens ofereixi exactament el mateix però millorat , com a mínim, en un o més aspectes.
I finalment els diria que de veritat siguin atrevits i innovadors, i això passa per, potser, apostar per uns horaris del tot diferents, qui sap si fins i tot nocturns i apostant per la visió dels cels estrellats i nets de contaminació que ben segur deu oferir per altura el Pas de la Casa, sobretot al retorn dels remuntadors més alts de l'estació.
O qui sap si potser rutes nocturnes guiades i combinades amb gastronomia en altura. Però per a tot això, és clar, ja hi ha empreses que es dediquen professionalment a estudiar i assessorar quines són les teves virtuts com a destinació turística per saber amb què et diferencies, què pots oferir i amb què ets millor per competir en el mercat del turisme actual.
O potser no cal donar-hi tantes voltes i el que realment necessita el Pas a l'estiu és deixar descansar la muntanya, deixar-la reposar de la cridòria i l'activitat intensa que ha viscut a l'hivern i que, quan arribi l'estiu, també tingui les seves merescudes vacances.
Perquè al capdavall les muntanyes són ecosistemes i com a tals estan vives, i encara que no ho vulguem veure, potser el millor que podem fer és deixar-les respirar i recuperar una mica de tranquil·litat. I pel que fa als negocis, ja se sap, els temps canvien, els hàbits de compra de la societat canvien, els vicis també poden canviar, els preus tendeixen a harmonitzar-se a tot arreu i contra això l'únic que hi podem fer és adaptar-nos-hi.
Cal saber veure que potser ha arribat el moment, veure noves oportunitats i finalment canviar. Ben mirat els canvis són sempre una oportunitat per millorar i, com diuen els gurús, sortir per força d'aquella zona de confort que per comoditat i mandra ens ha impedit canviar i progressar.
Aquest és un article d'opinió totalment personal i subjectiu, que no vol jutjar si el que és pretén fer per dinamitzar-lo és correcte o no. El que m'ha motivat a escriure'l és el fet que no aconsegueixo entendre el perquè de la tendència, cada vegada més estesa, d'imitar altres models de dinamització d'una estació d'esquí a l'estiu.
Deu anys enrere visitar el Pas de la Casa a l'estiu era un bullici d'activitat, però començaven els primers senyals de declivi. Després d'anys de creixement econòmic sostingut a cada estiu, el 2008 s'iniciava el primer retrocés en nombre de visitants. O potser de tipologia de visitants i turistes.
Segons les hemeroteques, aquell estiu va ser el primer en què s'activava l'alarma. La notícia va saltar fronteres i fins i tot TV3, Televisió de Catalunya, ho publicava com a notícia el 18 d'agost de 2008. El titular era clar: El Pas de la Casa registra una afluència de turistes inferior a la del 2007 en el que portem d'estiu. I si el titular era clar, el diagnòstic del perquè també ho era. S'argumentava que "l'activitat minva a causa de la crisi general" però també per "la manca d'oferta lúdica al municipi".
Passats aquests 10 anys és evident que el primer motiu pot haver canviat, perquè la crisi de 2008 ha canviat i evolucionat cap a millor, però en el segon cas, el d'activitats lúdiques continua sent, si fa no fa, igual o en tot cas millor. Avui, divendres 17 d'agost de 2018, exactament deu anys més tard, possiblement el titular seria aquest: "Deu anys de declivi continuat al Pas".
Això no treu que, en aquest deu anys, el Pas ha continuat sent una destinació bulliciosa a l'estiu. Potser menys dies, potser amb menys vendes, potser amb menys clients que fa deu anys, però igualment bulliciosa.
Des de mitjans de juliol, especialment a partir del 14 de juliol, quan el gruix dels francesos inicien les vacances d'estiu, l'afluència de turistes al Pas de la Casa provinents sobretot de l'Arieja i departaments veïns, cada estiu i molts dies genera cues de vehicles des de la cruïlla de la Rn320 amb la Rn22 fins al Pas. De fet, he arribat a la conclusió que entrar a Andorra pel Pas, especialment a l'agost i en hores punta, és millor evitar-ho. Qui ho vulgui comprovar ni tan sols s'ha de desplaçar a la zona, ho pot fer "guaitant" algunes webcams andorranes que capten imatges de la carretera d'accés.
Ara bé, també he de dir que en les meves visites a Andorra aquest estiu m'he fixat en la tipologia de vehicles i els seus ocupants que entren per aquest pas fronterer. I diria que el tipus de client-turista que hi arriba ho fa, únicament, per comprar tabac, alcohol i alguna cosa més.
M'atreviria a confirmar sense embuts que per la forma de vestir, pel tipus de vehicles amb què viatgen i per l'edat i l'actitud amb què hi arriben no cal un estudi de mercat per veure clarament que cap d'ells visita aquest racó d'Andorra per anar d'excursió o per iniciar una travessa pels bonics cims, valls i llacs que voregen la zona. Alguna excepció hi haurà, és clar.
Just avui, divendres 17 d'agost, tots els mitjans de comunicació d'Andorra publiquen la informació generada per l'Agència de Notícies Andorrana (i diaridelaneu.cat també - veure enllaç), segons la qual, i a petició de comerciants del nucli fronterer i de dirigents polítics del Comú d'Encamp i del Govern del país, caldria dinamitzar turísticament i comercialment el Pas de la Casa per frenar la "suposada decadència" del model econòmic vigent. I que, a més, això caldria fer-ho amb l'ajuda de l'estació d'esquí, propietat de Saetde.
El motiu pel qual vindiquen dinamitzar el Pas és degut al fet que el model de negoci comercial perd atractius estiu rere estiu, fins i tot hivern rere hivern. Segurament no hi ajuda el model de turista esquiador low-cost que a l'hivern visita i pernocta en aquest sector de Grandvalira per uns quants dies i que, a l'estiu, es canvia per un turista comprador low-cost, un turista de pas que puja i baixa en un mateix dia des de la Vall de l'Arieja.
Tots els agents implicats coincideixen en què caldria programar activitats lúdiques a l'estació d'esquí, com ara posar en marxa algun altre remuntador, telecabina dels Pioners a banda, i començar a marcar circuits de BTT per atraure els practicants de la bicicleta de muntanya en alguna de les modalitats. Creuen, segons s'intueix per les declaracions recollides, que si a això s'hi poguessin afegir l'obertura de més hotels i la dinamització del kàrting Gené -que s'ha traslladat de l'aparcament del Tarter al circuit del Cap del Port - i amb més implicació per part de Saetde a generar activitats d'estiu a l'estació d'esquí, es podria revertir la situació. O sigui, que el Pas deixaria de perdre visitants.
No sé vosaltres, però a mi em sembla que cap d'aquestes accions proposades els acabarà de servir per revertir la situació. Bàsicament perquè d'atractius que convidin a visitar el Pas a l'estiu n'hi ha pocs i no són, com dirien els experts en màrqueting, prou competitius ni diferenciadors en el mercat actual. Intentaré, al meu criteri, desgranar-los una mica i comentar el perquè.
1 • D'entrada la temperatura. Fins i tot en ple estiu, al Pas de la Casa, hi ha poques hores en què un s'hi pugui passejar en màniga curta i gaudir realment del bon temps estiuenc. L'aire fresc del matí es pot convertir en aire fred en poca estona. O només que el sol s'amagui rere un núvol la temperatura baixa en picat. I això no agrada al turista low-cost.
2 • Boires i núvols molt presents. Sovint, a partir del migdia i en especial al mes d'agost, les boires i nuvolades s'enganxen als cims i resten l'efecte crida a visitar-los. De fet, més aviat conviden a baixar cap a la vall buscant més caliu i ambient.
3 • Els excursionistes o senderistes fugen de les massificacions, la cridòria i l'estrès, així que difícilment escolliran el Pas de la Casa i els seus hotels com a centre logístic o campament base per a diversos dies des d'on iniciar rutes o travesses de muntanya.
4 • Per als practicants de la bicicleta de muntanya, en especial els qui practiquen descens (DH), el paisatge del Pas no té prou varietat. A diferència de l'hivern on el que prima és la qualitat de la neu pel davant del paisatge, i en això el Pas és un racó paradís, en canvi, a l'estiu, en un hipotètic bike-park, totes les pistes serien descobertes de vegetació. Per contra la combinació d'alta muntanya i boscos que ofereixen estacions com Pal, La Molina o Els Angles, així com les panoràmiques de l'entorn i les temperatures més suaus, els fan més atractius per passar-hi un matí amb una bicicleta. I ben mirat, tampoc hi ha tants practicants per a tanta oferta. Tinc els meus dubtes que un bike-park al Pas fos del tot atractiu en aquest sentit.
5 • L'oferta de les botigues del Pas és repetitiva. Alcohols, tabacs, perfums, farmàcies, algun reclam de tecnologia i supermercats amb estanteries que, si fa no fa, ofereixen el que trobem a tot arreu però a preus una mica més baixos. Una mica més baixos, però no molt més. Realment, no compensa desplaçar-se al Pas només per comprar, ja que avui dia als turistes ens agrada combinar compres amb gastronomia i algun altre reclam complementari que al final del dia o matí ens generi una sensació de visita profitosa.
6 • I finalment l'ambient. La gent crida gent, però també és cert que no tothom es troba a gust en determinades destinacions turístiques. És a dir, si l'ambient que predomina al Pas és el de determinada tipologia de turista molt concret i del tot dominant, pel vestir, pel tipus de productes que compren i fins i tot per l'actitud o educació, altres tipus de turistes és ben segur que no s'hi trobaran a gust i el que faran serà baixar del cotxe, comprar i marxar a la poca estona.
Bé, dit això, i perquè no sigui dit que el Pas de la Casa no té solució per fer-se més atractiu en els mesos de calor, també m'atreveixo a proposar que es valorin altres propostes per fer més atractiu el peu de pistes i l'estació d'esquí a l'estiu.
D'entrada els diria que potser cal apostar per models de negoci que fugin de la massificació i apostin per models més selectius. Perquè, de fet, cada vegada són/som més els turistes que comencen/comencem a buscar destinacions menys conegudes, menys massificades però que ofereixen experiències més autèntiques i genuïnes.
Dir-los també que, potser, no cal que necessàriament s'hagi d'optar per models que sí que funcionen en un altre estació, perquè entre el model original i el d'imitació, els turistes sempre optem per l'original, a no sé què l'imitador que arriba més tard ens ofereixi exactament el mateix però millorat , com a mínim, en un o més aspectes.
I finalment els diria que de veritat siguin atrevits i innovadors, i això passa per, potser, apostar per uns horaris del tot diferents, qui sap si fins i tot nocturns i apostant per la visió dels cels estrellats i nets de contaminació que ben segur deu oferir per altura el Pas de la Casa, sobretot al retorn dels remuntadors més alts de l'estació.
O qui sap si potser rutes nocturnes guiades i combinades amb gastronomia en altura. Però per a tot això, és clar, ja hi ha empreses que es dediquen professionalment a estudiar i assessorar quines són les teves virtuts com a destinació turística per saber amb què et diferencies, què pots oferir i amb què ets millor per competir en el mercat del turisme actual.
O potser no cal donar-hi tantes voltes i el que realment necessita el Pas a l'estiu és deixar descansar la muntanya, deixar-la reposar de la cridòria i l'activitat intensa que ha viscut a l'hivern i que, quan arribi l'estiu, també tingui les seves merescudes vacances.
Perquè al capdavall les muntanyes són ecosistemes i com a tals estan vives, i encara que no ho vulguem veure, potser el millor que podem fer és deixar-les respirar i recuperar una mica de tranquil·litat. I pel que fa als negocis, ja se sap, els temps canvien, els hàbits de compra de la societat canvien, els vicis també poden canviar, els preus tendeixen a harmonitzar-se a tot arreu i contra això l'únic que hi podem fer és adaptar-nos-hi.
Cal saber veure que potser ha arribat el moment, veure noves oportunitats i finalment canviar. Ben mirat els canvis són sempre una oportunitat per millorar i, com diuen els gurús, sortir per força d'aquella zona de confort que per comoditat i mandra ens ha impedit canviar i progressar.
