Oriol Cornet

Oriol Cornet

Monitor a l'Escola d'Esquí Alta Vall del ter

Opinió

Uns jocs d'hivern que fan per casa

Uns jocs d'hivern que fan per casa
Uns jocs d'hivern que fan per casa Autor/a: Diaridelaneu.cat
Fa uns dies que la possibilitat de presentar una candidatura Pirineus-Barcelona per als jocs d'hivern torna a ser motiu d'actualitat. I aquesta probabilitat sembla que va guanyant pes i opcions cada dia que avancem en el calendari.

Sobre aquesta possibilitat crec necessari afegir que és cert que no es poden comparar uns jocs olímpics d'estiu amb uns d'hivern, però només el fet de tancar els ulls per uns moments i situar-nos a Lausana a l'Octubre del 1986, i recordar aquelles imatges de quan Joan Antoni Samaranch pronunciava aquella frase que passarà per sempre a la història que deia: "A la Ville de... Barcelona", em vénen ganes de tornar-la a escoltar trenta anys més tard per, en aquesta ocasió, afegir-hi Pirineus al davant de Barcelona.

Va ser un moment únic, un esclat d'alegria. A les cases catalanes la gent s'abraçava, s'obrien botelles de cava. S'apropaven temps de canvis. Arran d'allò la ciutat i el país, l'endemà al matí, ben d'hora, ben d'hora, com acabaria dient el poeta i filòsof 32 anys després, tothom es va posar a treballar a contrarellotge fins aquell 24 de juliol de 1992, un dia en el qual tot el món va estar cridat a contemplar, des del seu sofà de casa, la feina ben feta.

Durant aquells quasi 6 anys de treball, de sol a sol, va comportar la millora d'infraestructures de tot tipus. Es van reconvertir i posar al dia la ciutat de Barcelona i les poblacions o ciutats que van esdevenir subseus. Es va situar Catalunya i la seva capital al mapa mundial, entre moltes altres coses.

Malgrat no tenir edat per ser crític, arran de la reactivació de la candidatura Pirineus-Barcelona 2026 o 2030, i la recent visita de Gilbert Felli per conèixer les estacions catalanes, m'he posat a revisar vídeos i reportatges sobre les Olimpíades de Barcelona 92.

Que gran seria tornar a acollir un esdeveniment d'aquella magnitud, respirar de nou l'esperit olímpic a casa nostra, aquell esperit que tants valors transmet i que és una cosa que m'apassiona de pensar.

És cert que des del COI proposen a la candidatura, Pirineus-Barcelona, presentar un projecte de baix cost. Estic segur que també serà un èxit, només cal que tots remem en la mateixa direcció i si Pirineus-Barcelona surt escollit, tornaran temps de canvis i progrés, temps de mà d'obra, temps de créixer i fer-nos grans.

Segur que seran anys de molta feina i de fer-la ben feta, per assolir amb quatre duros i una pala uns jocs d'hivern que esdevindran els més grans de tots els temps. Perquè no ho dubto, perquè amb pocs recursos però moltes ganes i amb il·lusió aconseguirem fer els millors jocs d'hivern de la història, com ja ho vam demostrar del que érem capaços l'any 1992.

Doncs res, toca pensar en positiu. Queda encara recorregut, feina per fer, hem de tocar de peus a terra i a la vegada ser ambiciosos, perquè només així els Jocs d'hivern aterraran a casa nostra. I des d'aquí als dirigents de la candidatura, tot el meu suport. Som-hi, fins a la victòria!

Endavant!
Publicitat
Publicitat

Entrevista


Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat