Estem a un mes i pocs dies del tret de sortida de la temporada 18/19. Em venen molts temes a comentar, però n'hi ha un que treu el cap per sobre la resta. 

Desconec si és per formació professional. Suposo que sí. Els que em coneixeu i em seguiu sabeu que sóc un habitual a les xarxes socials, twitter, Instagram i Facebook. Sóc seguidor de molts perfils de neu, però en especial d'escoles, de centres de formació i de clubs, tot relacionat amb els esports d'hivern. I quan arriba aquesta època quasi tots els perfils ens anuncien el mateix: falten monitors! Busquem professors d'esquí!

En la darrera dècada la baixada de professors titulats i la dificultat de les escoles per trobar-ne quadra perfectament amb l'aparició dels tècnics esportius. De fet sempre han existit, però la diferència és que ara el títol és expedit pel Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Per treballar com professor d'esquí es necessita el que en diem el TD1, format per un bloc comú, un bloc específic i un bloc complementari. Pel primer nivell, de tres que n'hi ha, aquest és la meitat d'un curs escolar, tot i que el repartiment d'hores cada centre ho concentra com creu oportú per així facilitar-ho o combinar-ho amb altres estudis o feines.

Des d'aquest petit espai que tinc per "parlar de lo meu", com diu aquell, voldria deixar la reflexió del perquè els joves catalans d'avui no volen ser professors d'esquí o de surf de neu. La realitat és que se'n busquen per totes les estacions de Catalunya i també les d'arreu de la geografia de l'estat Espanyol. 

Aquest estiu, des d'una altra perspectiva, ja que no hi tinc cap vinculació, he notat el mateix amb els socorristes aquàtics. Piscines i platges del nostre país a la caça d'un socorrista qualificat. Tot això em fa pensar que les feines de temporada ja no criden l'atenció dels nostres joves, tot i que són feines ben pagades que busquen temporers any rere any sense faltar a la seva cita. Sembla una contradicció en si mateixa, sobretot si tenim present l'alt l'índex d'atur entre els joves de 18 a 25 anys i la demanda de segons quines feines de temporada.

Està clar que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa, i que durant el procés la qüestió farà pujada i s'hauran de fer colzes, però és una feina quasi segura la que els espera al final. A Catalunya tenim grans centres educatius en els quals formar-se i treballen per formar grans professionals. El nostre país necessita temporers preparats, feines que, si més no, des de temps immemorials s'han pogut compaginar amb altres professions, les quals també han servit per finançar-se estudis superiors.

Porto moltíssims anys a la professió, excercint caps de setmana i festius. He treballat i continuo treballant amb molta gent de diferents edats, amb situacions totalment antagòniques, amb gent del Barça i del Madrid, de dretes i d'esquerres, gent que posa pinya a la pizza i gent que la detesta. De tots em quedo amb alguna cosa, perquè tots acaben aportant alguna cosa interessant.

Per això, un cop s'acaba el quart d'ESO, i ho dic especialment pensant amb aquells alumnes que tenen la seva residència pròxima a una estació d'esquí, estaria bé comentar-los que per autofinançar-se els estudis superiors, o perquè no com a feina de futur, existeix aquesta sortida laboral.Així que tingueu-ho present, perquè ens interessa i ens beneficia a tots. 

Bé, no em voldria allargar més. Abans d'acabar i tornant al que us deia a l'encapçalament de l'article, només recordar-vos que en un mes i uns pocs dies ja estem esquiant per les muntanyes tenyides de blanc. Però compte, que veure-les blanques sembla que, pel que ens està arribant per diferents canals, això ja serà en breu!

Salut i neu.

Uri
instagram.com/cornet_9/