Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

El Pirineu reclama a crits uns Jocs d'Hivern

grada,soldeu,copa del mon
Imatge d'avui a la grada peu de pista de l'Avet Autor/a: Diaridelaneu.cat
Dissabte 16 de març de 2019. Quan estic acabant de redactar aquest article són ja les 2 de la tarda. He arribat a Soldeu a les 8 del matí. Des de bon principi tenia clar que el que avui veuria, i viuria, seria molt gran. 

Veure al costat de casa unes finals de la Copa del Món d'esquí alpí és un d'aquells esdeveniments que qualsevol aficionat al món de la neu, i l'esquí en concret, ha de veure. I evidentment vull dir que ho ha de veure en directe, respirant-ne l'ambient com a mínim un cop a la vida.

Avui tocava veure les finals de l'Eslàlom de dones i l'eslàlom gegant d'homes. I us intentaré explicar amb paraules el que he vist i he viscut, tot i que em serà difícil reflectir-ho correctament.

Però ho intentaré, així que, com diem els esquiadors de la meva terra, som-hi!

Des que he deixat el cotxe davant l'hotel només he vist que organització i espectacle. Bé, matisem-ho: la millor organització i el millor espectacle.

Des que he entrat a Soldeu i al peu de pista de l'Avet només puc tenir paraules d'elogi per tot el que està envoltant aquestes finals de la Copa del Món a Grandvalira.

Feia dies que m'estava amarant de l'ambient, però ho feia a distància. M'arribaven comunicats de premsa, fotografies i vídeos. Bé, matisem-ho: informació precisa, fotografies espectaculars i vídeos que transmetien emoció.

Des que he entrat a la sala de premsa habilitada perquè els periodistes puguin fer la feina amb les millors condicions, només puc dir que he vist professionalitat i implicació. Bé, matisem-ho: passió per transmetre i emoció per fer-ho bé i amb rapidesa.

Des que he trepitjat el peu de pista de l'Avet he vist una afició incondicional i entregada a l'espectacle. Entrenadors, nens de clubs, professors d'esquí, polítics andorrans, famílies, periodistes, voluntaris, coneguts o  amics. Bé, matisem-ho: moltíssima gent, tanta com 5.000 persones entre grada, peu de pista i les terrasses de bars, cafeteries i edificis.

I com us podeu imaginar, molts idiomes entre les converses de peu de pista: en català, en castellà, en francès, en anglès o en llengües eslaves que no he sabut esbrinar de quin país provenien. I més.

En definitiva, crec que he vist a Soldeu un gest que provenia de moltíssima gent diferent, des de diferents perspectives, responsabilitats i fins i tot del turista o observador menys entès en esquí que demanen i criden, sense saber-ho i sense ser-ne del tot conscients, que volem i podem organitzar uns jocs d'hivern al Pirineu.

Ah, i per cert. Demà més. Perquè demà veurem les finals de l'Eslàlom d'homes i l'eslàlom gegant de dones. I no tinc cap dubte que el crit tornarà a ser el mateix.

Volem i podem organitzar uns jocs d'hivern al Pirineu.

 




Entrevista



Edició en paper


Editorial