Opinió
Un 7,5 a falta de tres setmanes per enllestir la temporada
Una temporada més l'hora d'abaixar la persiana s'acosta. Està sent una temporada atípica, una muntanya russa. Tot i que encara queden unes setmanes per finalitzar la temporada, em costa molt fer una valoració. Potser tiraré de tòpic si dic que cada temporada és diferent, que no n'hi ha mai dues d'iguals, però aquesta és la més diferent de totes les que jo recordo.
Tot començava pels volts de finals d'octubre quan un front va fer abrigar el país, mentre es commemorava el primer aniversari dels fets d'octubre. Les tertúlies debatien si Dembelé s'havia de traspassar perquè no s'adaptava i preparàvem els panellets. Les muntanyes se'ns van quedar blanques i durant 15 dies les precipitacions no van cessar. I van deixar gruixos èpics.
Masella va ser la primera estació de l'estat Espanyol a obrir les seves portes, donant així, el tret de sortida a la temporada 18/19. Va ser una obertura molt celebrada a la Cerdanya. L'estació s'apuntava el record històric d'obertura de tot el país. Un parell de setmanes més tard, totes les estacions ja estarien en ple rendiment.
Ja ho veieu, tot apuntava que la temporada 2018/2019 fos excel·lent. Però tot es va aturar allà. Des d'aleshores precipitacions anecdòtiques fins a arribar a Nadal. Allà va començar una altra temporada, la neu es va anar fonent i encara sort de les baixes temperatures.
El dia de reis, la quantitat i la qualitat de neu a la pista era òptima, però les muntanyes els gruixos minvaven per moments. Amb unes temperatures baixes però no gaire pròpies del pur hivern es va arribar a principis de febrer. Era el moment de veure l'ombra de la Marmota Phil, eren dies de veure si la Candalera riuria o ploraria i finalment van caure uns centímetres que convidaven a somiar amb els dos mesos i escati que quedaven per concloure la temporada. Però tampoc, un miratge, un oasi al desert, com el doblet de Coutinho contra el Sevilla a la copa del rei.
Després d'allò pura primavera, funambulisme d'alt nivell per mantenir la pista esquiable fins el dia d'avui on moltes pistes cedeixen la poca neu que tenen a les seves limítrofs per intentar mantenir l'estació oberta en aquest sprint final.
Em costa moltíssim posar-li una nota aquesta temporada, però val a dir també, que des de la perspectiva d'una família que han volgut triar un cap de setmana pervenir per tirar amb trineu, o bé perquè el més menut de la casa faci un bateig d'esquí, la probabilitat d'encertar un bon dia d'esquí amb aquests quasi 130- 145 dies ha estat insuperable.
Des del meu punt de vista de professor, malgrat aquesta temporada mal batejada com a rara, s'ha treballat. Si poso tots els ímputs dins la batedora on faig la "papilla" del meu fill cada dia, la meva nota global, sense intentar posar totes les cartes a sobre la taula (encara queden un parell o tres de setmanes de temporada!), és un 7,5!
Tot començava pels volts de finals d'octubre quan un front va fer abrigar el país, mentre es commemorava el primer aniversari dels fets d'octubre. Les tertúlies debatien si Dembelé s'havia de traspassar perquè no s'adaptava i preparàvem els panellets. Les muntanyes se'ns van quedar blanques i durant 15 dies les precipitacions no van cessar. I van deixar gruixos èpics.
Masella va ser la primera estació de l'estat Espanyol a obrir les seves portes, donant així, el tret de sortida a la temporada 18/19. Va ser una obertura molt celebrada a la Cerdanya. L'estació s'apuntava el record històric d'obertura de tot el país. Un parell de setmanes més tard, totes les estacions ja estarien en ple rendiment.
Ja ho veieu, tot apuntava que la temporada 2018/2019 fos excel·lent. Però tot es va aturar allà. Des d'aleshores precipitacions anecdòtiques fins a arribar a Nadal. Allà va començar una altra temporada, la neu es va anar fonent i encara sort de les baixes temperatures.
El dia de reis, la quantitat i la qualitat de neu a la pista era òptima, però les muntanyes els gruixos minvaven per moments. Amb unes temperatures baixes però no gaire pròpies del pur hivern es va arribar a principis de febrer. Era el moment de veure l'ombra de la Marmota Phil, eren dies de veure si la Candalera riuria o ploraria i finalment van caure uns centímetres que convidaven a somiar amb els dos mesos i escati que quedaven per concloure la temporada. Però tampoc, un miratge, un oasi al desert, com el doblet de Coutinho contra el Sevilla a la copa del rei.
Després d'allò pura primavera, funambulisme d'alt nivell per mantenir la pista esquiable fins el dia d'avui on moltes pistes cedeixen la poca neu que tenen a les seves limítrofs per intentar mantenir l'estació oberta en aquest sprint final.
Em costa moltíssim posar-li una nota aquesta temporada, però val a dir també, que des de la perspectiva d'una família que han volgut triar un cap de setmana pervenir per tirar amb trineu, o bé perquè el més menut de la casa faci un bateig d'esquí, la probabilitat d'encertar un bon dia d'esquí amb aquests quasi 130- 145 dies ha estat insuperable.
Des del meu punt de vista de professor, malgrat aquesta temporada mal batejada com a rara, s'ha treballat. Si poso tots els ímputs dins la batedora on faig la "papilla" del meu fill cada dia, la meva nota global, sense intentar posar totes les cartes a sobre la taula (encara queden un parell o tres de setmanes de temporada!), és un 7,5!
