Ivan Sanz Tusell
Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell
Opinió
Setmana Santa a la neu o a la platja?
Diumenge passat, 14 d'abril, primer cap de setmana de la Setmana Santa 2019, el telenotícies migdia de TV3 informava de l'alta ocupació a la Costa daurada. I una dada: més de 60 hotels ja oberts dels 75 que té la ciutat.
La crònica dels periodistes explicava sobre les raons i motius de la presència de nombrosos turistes aquests dies a Salou. Així Navarresos, aragonesos i bascos, principal client de la Costa Daurada, hi eren presents fos per visitar Port Aventura o per gaudir de les bones temperatures que, cal suposar, farà aquests dies a Tarragona. (Aquí enllaç de la notícia completa).
També hi havia dos turistes suïssos a qui van entrevistar, un en màniga curta i l'altre ben abrigat. Explicaven que acompanyaven els seus fills a un Mundialet de futbol infantil que aquests dies s'organitza a la Salou.
D'entre les imatges que van sobreposar a estones a la crònica es va poder veure la platja de Salou gairebé buida. Alguns turistes es miraven la platja tranquil·lament asseguts en un banc, amb la mirada orientada a la sorra i l'aigua. En una altra imatge es veia com uns nens jugaven a la sorra amb samarreta o també com unes turistes es feien fotos a la platja, però el detall: ho feien en biquini i samarreta. Ningú a l'aigua.
Així doncs, per Setmana Santa any rere any la Costa no s'omple al 100% de turistes però poc li falta, sobretot si s'escau en mitjans d'abril com ha passat enguany. El mateix passa a les valls del Pirineu: amb neu o sense neu, les places hoteleres, el turisme rural o les segones residències tenen índex d'ocupació per sobre el 70 o el 80%.
Aquests dies les estacions d'esquí del Pirineu han entrat a la recta final de la temporada. Només cal donar una ullada a les webcams de les estacions per veure que sí, que hi ha gent, però es pot veure com a pistes la densitat d'esquiadors és "normaleta" o tirant a baixa, i difícilment es veuen cues als accessos als remuntadors. Res a veure amb les setmanes Santes dels anys 80 i mitjans dels 90.
Desconec ara mateix quin serà el balanç de la Setmana Santa a les estacions d'esquí. Tot just estem a l'equador i encara falten dies perquè acabi bé o malament en funció de la meteorologia. Sí que puc dir, però, que en qualsevol cas aquesta és una setmana Santa excepcional per diferents motius.
Primer perquè ha estat gairebé un miracle que, després de l'hivern més sec en precipitacions, hàgim pogut arribar a la Setmana Santa en les condicions òptimes amb què ho hem fet. S'esquia bé, en condicions de neu primavera, que és el que toca.
Segon, perquè enguany la Setmana Santa ha caigut tard en el calendari de l'esquiador. Que la Setmana Santa s'escaigui a la segona quinzena d'abril no és una bona notícia per al sector. La gran majoria d'esquiadors són practicants molt acotats al "calendari no oficial de l'esquiador mediterrani". Això és començar a esquiar per la Puríssima i acabar el primer cap de setmana de març. Després es fa el que es diu el canvi de xip i ja vol canviar esquí per altres esports, canvia el concepte neu pel de sol, i canvia el xip de muntanya per platja.
I tercer, perquè enguany una de les temporades amb menys neu de la història és també una de les més llargues dels darrers anys. Recordem que Masella va començar l'1 de novembre i que la resta van començar, majoritàriament, els dies 22 o 24 de novembre. O sigui, portem ja avui més de 5 mesos de temporada.
Imatge d'avui dimecres matí a Masella (Foto: IST).
En definitiva, la Setmana Santa 2019 pot acabar resultant un èxit tant a la platja com a la neu i jo me n'alegro molt. I me n'alegro molt per a l'economia del país sigui de la costa, de l'interior i del Pirineu.
Això sí, pels qui encara dubteu a on passar els 5 dies vinents, l'ocupació encara no és màxima i possiblement podreu escollir, però aprofitaré per donar-vos unes raons per escombrar cap a casa.
Tot i que desconec quina és la previsió meteorològica més fiable per als propers dies he de dir que, si no ha de fer bon temps (pluja, boires, vent...), i per raons que seria llarg d'explicar, la muntanya sempre acaba sent més alegre que la costa. Insisteixo, en el supòsit que hagi de fer mal temps.
Si escolliu neu, aprofito per dir-vos que aquesta aguanta prou bé, que a pistes s'esquia amb la tranquil·litat pròpia de final de temporada (poqueta gent), que ja no fa fred, que el sol aquests dies és radiant o que dinar un arròs de muntanya a peu de pistes té aquests dies més sentit que mai. I sabeu perquè?
Doncs perquè aturar-se a la una de la tarda en una d’aquestes terrasses a 2000 metres, o a peu de pista, per fer un entrepà, una cervesa, un aperitiu en companyia de la vostra parella, família, amics, o sols, mentre deixem reposar les cames després d'haver-les posat a prova en neu primavera fent aquells girs amples de carving que a l'hivern no hem pogut fer perquè les pistes eren massa plenes, no té preu.
Si a sobre tot això ho fem gaudint del paisatge, amb el sol intens propi de la primavera i amb la tranquil·litat i la complicitat dels incondicionals que encara pugem a pistes, fa que l'experiència d'esquiar per Setmana Santa sigui la millor manera d'anar preparant-nos per a un estiu que aviat serà a la cantonada.
La platja, pels qui som esquiadors, encara pot esperar, i es que l'estiu sempre s'acaba fent molt llarg.
Imatge d'avui dimecres matí a Masella (Foto: IST).
La crònica dels periodistes explicava sobre les raons i motius de la presència de nombrosos turistes aquests dies a Salou. Així Navarresos, aragonesos i bascos, principal client de la Costa Daurada, hi eren presents fos per visitar Port Aventura o per gaudir de les bones temperatures que, cal suposar, farà aquests dies a Tarragona. (Aquí enllaç de la notícia completa).
També hi havia dos turistes suïssos a qui van entrevistar, un en màniga curta i l'altre ben abrigat. Explicaven que acompanyaven els seus fills a un Mundialet de futbol infantil que aquests dies s'organitza a la Salou.
D'entre les imatges que van sobreposar a estones a la crònica es va poder veure la platja de Salou gairebé buida. Alguns turistes es miraven la platja tranquil·lament asseguts en un banc, amb la mirada orientada a la sorra i l'aigua. En una altra imatge es veia com uns nens jugaven a la sorra amb samarreta o també com unes turistes es feien fotos a la platja, però el detall: ho feien en biquini i samarreta. Ningú a l'aigua.
Així doncs, per Setmana Santa any rere any la Costa no s'omple al 100% de turistes però poc li falta, sobretot si s'escau en mitjans d'abril com ha passat enguany. El mateix passa a les valls del Pirineu: amb neu o sense neu, les places hoteleres, el turisme rural o les segones residències tenen índex d'ocupació per sobre el 70 o el 80%.
Aquests dies les estacions d'esquí del Pirineu han entrat a la recta final de la temporada. Només cal donar una ullada a les webcams de les estacions per veure que sí, que hi ha gent, però es pot veure com a pistes la densitat d'esquiadors és "normaleta" o tirant a baixa, i difícilment es veuen cues als accessos als remuntadors. Res a veure amb les setmanes Santes dels anys 80 i mitjans dels 90.
Desconec ara mateix quin serà el balanç de la Setmana Santa a les estacions d'esquí. Tot just estem a l'equador i encara falten dies perquè acabi bé o malament en funció de la meteorologia. Sí que puc dir, però, que en qualsevol cas aquesta és una setmana Santa excepcional per diferents motius.
Primer perquè ha estat gairebé un miracle que, després de l'hivern més sec en precipitacions, hàgim pogut arribar a la Setmana Santa en les condicions òptimes amb què ho hem fet. S'esquia bé, en condicions de neu primavera, que és el que toca.
Segon, perquè enguany la Setmana Santa ha caigut tard en el calendari de l'esquiador. Que la Setmana Santa s'escaigui a la segona quinzena d'abril no és una bona notícia per al sector. La gran majoria d'esquiadors són practicants molt acotats al "calendari no oficial de l'esquiador mediterrani". Això és començar a esquiar per la Puríssima i acabar el primer cap de setmana de març. Després es fa el que es diu el canvi de xip i ja vol canviar esquí per altres esports, canvia el concepte neu pel de sol, i canvia el xip de muntanya per platja.
I tercer, perquè enguany una de les temporades amb menys neu de la història és també una de les més llargues dels darrers anys. Recordem que Masella va començar l'1 de novembre i que la resta van començar, majoritàriament, els dies 22 o 24 de novembre. O sigui, portem ja avui més de 5 mesos de temporada.
Imatge d'avui dimecres matí a Masella (Foto: IST).
En definitiva, la Setmana Santa 2019 pot acabar resultant un èxit tant a la platja com a la neu i jo me n'alegro molt. I me n'alegro molt per a l'economia del país sigui de la costa, de l'interior i del Pirineu.
Això sí, pels qui encara dubteu a on passar els 5 dies vinents, l'ocupació encara no és màxima i possiblement podreu escollir, però aprofitaré per donar-vos unes raons per escombrar cap a casa.
Tot i que desconec quina és la previsió meteorològica més fiable per als propers dies he de dir que, si no ha de fer bon temps (pluja, boires, vent...), i per raons que seria llarg d'explicar, la muntanya sempre acaba sent més alegre que la costa. Insisteixo, en el supòsit que hagi de fer mal temps.
Si escolliu neu, aprofito per dir-vos que aquesta aguanta prou bé, que a pistes s'esquia amb la tranquil·litat pròpia de final de temporada (poqueta gent), que ja no fa fred, que el sol aquests dies és radiant o que dinar un arròs de muntanya a peu de pistes té aquests dies més sentit que mai. I sabeu perquè?
Doncs perquè aturar-se a la una de la tarda en una d’aquestes terrasses a 2000 metres, o a peu de pista, per fer un entrepà, una cervesa, un aperitiu en companyia de la vostra parella, família, amics, o sols, mentre deixem reposar les cames després d'haver-les posat a prova en neu primavera fent aquells girs amples de carving que a l'hivern no hem pogut fer perquè les pistes eren massa plenes, no té preu.
Si a sobre tot això ho fem gaudint del paisatge, amb el sol intens propi de la primavera i amb la tranquil·litat i la complicitat dels incondicionals que encara pugem a pistes, fa que l'experiència d'esquiar per Setmana Santa sigui la millor manera d'anar preparant-nos per a un estiu que aviat serà a la cantonada.
La platja, pels qui som esquiadors, encara pot esperar, i es que l'estiu sempre s'acaba fent molt llarg.
Imatge d'avui dimecres matí a Masella (Foto: IST).
