Ivan Sanz Tusell
Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu". Més sobre mi a Qui som. Twitter: @ivansanztusell
Opinió
Records del Sàhara en un Dilluns de Pasqua
Sense gairebé nens, ben poquets esquiadors adults a pistes i un estrany silenci a les zones de debutants, a les terrasses dels restaurants i als telecadires: així és l'ambient un Dilluns de Pasqua a les estacions d'esquí.
Una situació gairebé idèntica al que succeeix el dia de Reis, el 6 de gener. Ja no us explico si a sobre es tracta d'un dia de cel encapotat o amb boira a pistes. O amb la neu tenyida d'ocre, com ha estat el cas d'avui 22 d'abril.
Doncs sí, així són els dos dies més apagats de la temporada en qualsevol estació d'esquí i tant li fa que les condicions de neu a pistes siguin bones o que el sol llueix radiant. L'ambient, sense escoltar la cridòria de fons dels nens a pistes, esdevé apagat. I personalment no només hi trobo a faltar els nens a pistes.
Molts esquiadors ja feien ahir a la vesprada les maletes per marxar a la mateixa nit o per marxar avui al matí a primera hora. Normal. Ningú vol ser el protagonista de les famoses notícies "operació retorn" que cada any formen part de la portada del Telenotícies migdia o vespre. La Mona de Pasqua continua sent un compromís familiar i una tradició arrelada. I millor que sigui així.
Però avui, 22 d'abril de 2019, la situació a pistes encara ha estat més apagada que altres anys. I ho ha estat per culpa de la pols sahariana que ha cobert bona part dels cims del Pirineu. La llevantada de neu i pluja que tant ahir diumenge com avui dilluns ha afectat les estacions d'esquí venia carregada de pols. I les conseqüències han estat un paisatge cromatitzat de neus ocres i grogues.
De fet, ha estat la primera, l'única, i potser la darrera llevantada de la temporada en què ha vingut acompanyada de pols. I encara sort que ho ha fet tard, ja que en altres ocasions la pols ens ha tenyit els cims del Pirineu des del mes de desembre.
La pols arrossegada des del gran desert africà, i ara dipositada a cims i valls del Pirineu, és un element que no ajudarà a la bona conservació de la neu. Ni a la seva qualitat en els pròxims dies. En tot cas serà una situació que només afectarà els usuaris de Masella, que té previst obrir fins a l'1 de maig. També als qui a practiquem esquí de muntanya. I és que amb la neu tenyida de groc l'absorció dels raigs solars s'intensifica i la fosa de neu s'accelera. Veurem si alguna nova nevada pura torna a tenyir de blanc les muntanyes i ens allarga la temporada d'skimo fins a mitjans de maig.
En qualsevol cas avui, Dilluns de Pasqua, la pràctica totalitat de les estacions d'esquí han acomiadat la temporada. No tardarem a rebre els respectius comunicats de premsa en les hores o dies vinents valorant els resultats.
Els esperarem amb ganes, com sempre, però de moment sí que podem avançar que, amb l'excepció d'aquest mes d'abril marcat per nevades intermitents, continuades i més o menys generalitzades, la campanya 2018-19 vindrà marcada, ben segur, per un rècord de dies d'esquí solejats, de setmanes anticiclòniques, de dies amb el vent gairebé en calma i de baixa humitat ambiental.
I malgrat sembli una paradoxa, ens mostraran uns resultats econòmics que possiblement no estaran tant lluny dels que es van enregistrar fa una i dues temporades. I la resposta d'aquests resultats deurà estar, més que mai, en aquest sol radiant que enguany ha lluït al Pirineu amb no tanta diferència ni distància del que deu haver irradiat en aquest desert del Sàhara que avui ens ha enviat un "record".
Una situació gairebé idèntica al que succeeix el dia de Reis, el 6 de gener. Ja no us explico si a sobre es tracta d'un dia de cel encapotat o amb boira a pistes. O amb la neu tenyida d'ocre, com ha estat el cas d'avui 22 d'abril.
Doncs sí, així són els dos dies més apagats de la temporada en qualsevol estació d'esquí i tant li fa que les condicions de neu a pistes siguin bones o que el sol llueix radiant. L'ambient, sense escoltar la cridòria de fons dels nens a pistes, esdevé apagat. I personalment no només hi trobo a faltar els nens a pistes.
Molts esquiadors ja feien ahir a la vesprada les maletes per marxar a la mateixa nit o per marxar avui al matí a primera hora. Normal. Ningú vol ser el protagonista de les famoses notícies "operació retorn" que cada any formen part de la portada del Telenotícies migdia o vespre. La Mona de Pasqua continua sent un compromís familiar i una tradició arrelada. I millor que sigui així.
Però avui, 22 d'abril de 2019, la situació a pistes encara ha estat més apagada que altres anys. I ho ha estat per culpa de la pols sahariana que ha cobert bona part dels cims del Pirineu. La llevantada de neu i pluja que tant ahir diumenge com avui dilluns ha afectat les estacions d'esquí venia carregada de pols. I les conseqüències han estat un paisatge cromatitzat de neus ocres i grogues.
De fet, ha estat la primera, l'única, i potser la darrera llevantada de la temporada en què ha vingut acompanyada de pols. I encara sort que ho ha fet tard, ja que en altres ocasions la pols ens ha tenyit els cims del Pirineu des del mes de desembre.
La pols arrossegada des del gran desert africà, i ara dipositada a cims i valls del Pirineu, és un element que no ajudarà a la bona conservació de la neu. Ni a la seva qualitat en els pròxims dies. En tot cas serà una situació que només afectarà els usuaris de Masella, que té previst obrir fins a l'1 de maig. També als qui a practiquem esquí de muntanya. I és que amb la neu tenyida de groc l'absorció dels raigs solars s'intensifica i la fosa de neu s'accelera. Veurem si alguna nova nevada pura torna a tenyir de blanc les muntanyes i ens allarga la temporada d'skimo fins a mitjans de maig.
En qualsevol cas avui, Dilluns de Pasqua, la pràctica totalitat de les estacions d'esquí han acomiadat la temporada. No tardarem a rebre els respectius comunicats de premsa en les hores o dies vinents valorant els resultats.
Els esperarem amb ganes, com sempre, però de moment sí que podem avançar que, amb l'excepció d'aquest mes d'abril marcat per nevades intermitents, continuades i més o menys generalitzades, la campanya 2018-19 vindrà marcada, ben segur, per un rècord de dies d'esquí solejats, de setmanes anticiclòniques, de dies amb el vent gairebé en calma i de baixa humitat ambiental.
I malgrat sembli una paradoxa, ens mostraran uns resultats econòmics que possiblement no estaran tant lluny dels que es van enregistrar fa una i dues temporades. I la resposta d'aquests resultats deurà estar, més que mai, en aquest sol radiant que enguany ha lluït al Pirineu amb no tanta diferència ni distància del que deu haver irradiat en aquest desert del Sàhara que avui ens ha enviat un "record".
