Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

El flygskam, el tagskryt i uns jocs d'hivern al Pirineu

cremallera,vall de nuria
Cremallera de Vall de Núria, en connexió amb la línia Rodalies 3 entre Barcelona i la Tor de Querol. Autor/a: Ivan Sanz
Molt possiblement l'estiu de 2019 serà recordat per la calor, però també per una nova tendència que comença a estendre's a tot el món: el flygskam. I ben mirat les dues van molt lligades. Per a alguns dels lectors aquesta paraula potser encara és desconeguda, però per a altres estic segur que, especialment si sou viatgers, ja l'haureu començat a llegir en alguns articles o bé l'heu escoltat en converses entre amics.

Pels qui ho llegiu per primera vegada dir-vos que el flygskam és, en síntesi, una tendència que consisteix a deixar de volar per viatjar i en el seu lloc fer ús del tren. El motiu i l'objectiu d'aquesta tendència és clara: en una societat que comença a estar espantada per l'increment de les temperatures i les successives onades de calor, i davant el canvi climàtic accelerat per les emissions generades per l'home, tots prenem consciència que cal reduir les emissions de CO₂ en els nostres desplaçaments. Però sense renunciar-hi. I els avions són els emissors d'entre un 7 i un 9 % del CO₂ que generen els mitjans de transport a tot el món, així que cal començar a pensar a prescindir-ne del seu ús.

La nova tendència va néixer a Suècia fa tres anys, i tot i que encara és força minoritària, el cert és que va sumant practicants a tot el món. Per cert, que l'esquiador suec Bjorn Ferry, campió olímpic i mundial de biatló, és un dels màxims impulsors del flygskam a Suècia. Ara els suecs, precursors d'aquesta tendència eco responsable, comencen a difondre el terme tagskryt, que vol dir orgull de viatjar en tren.

A casa nostra el tagskryt comença a veure's amb simpatia i a tenir els seus practicants. Hi ha consciència, però molt important, eines i maneres per posar-lo en pràctica. Al capdavall tenim una xarxa de comunicacions via tren prou bona per sortir o arribar al país, i un cop dins, i des de dins, també per gaudir-ne.

Pel que fa al sector de la neu hem d'admetre que, en el supòsit que el tagskryt anés a més i esdevingués un corrent massiu, hi ha algunes estacions d'esquí del Pirineu que queden molt ben posicionades. Seria el cas de Vall de Núria, que connecta l'estació d'esquí amb el tren (Rodalies 3) gràcies al Cremallera de Núria, i La Molina, que des de fa anys disposa d'una estació, també a Rodalies 3, a la cota 1.450.

estacio-tren-la-molina

Una altra estació del Pirineu que també estarien ben posicionada seria Ax-Bonascre, amb estació de tren situada ben a prop del telecabina que puja els esquiadors a pistes. No estaria de menys que en el cas de La Molina comencessin a prendre's seriosament la possibilitat d'avançar com més aviat millor la recuperació de la connexió per remuntadors entre el tren i l'estació d'esquí (veure enllaç).

Altres estacions d'esquí, com l'andorrana Pas de la Casa, ha estat motiu de notícia en més d'una ocasió per plantejar la possibilitat de connectar el nucli urbà, i per tat l'estació d'esquí, amb un cremallera o un metro que connectaria amb la línia de tren internacional de Tolosa-Tor de Querol-Puigcerdà. La hipotètica connexió es faria per Porta (metro) o bé per L'Ospitalet (cremallera).

Fa un parell de setmanes Ricard Font, president de FGC, va fer una xerrada a Puigcerdà -organitzada pels Amics de la Cerdanya- per explicar el model de connexió ferroviària que permetria connectar el Pirineu amb la resta del món d'una forma ràpida, sostenible i que a la vegada funcionés veritablement com una alternativa a la carretera.

Font va dibuixar i explicar molt gràficament, i de forma amena, quin és el model ideal de tren que ha de tenir i pot tenir Catalunya i, més en concret, com hauria de funcionar la línia R3 que connecta la Cerdanya amb Barcelona. Una connexió que continua amb la resta del món ja sigui a través del seu port, l'aeroport, el nus de carreteres i autopistes o amb la resta de línies de tren del país.

ricard-font-fgc-puigcerda
Ricard Font, president del Grup FGC, la setmana passada al Museu Cerdà de Puigcerdà (Foto: Diaridelaneu.cat)
 
El president del Grup FGC va admetre que, de moment, no hi ha un calendari possible ni viable, com a mínim a curt termini, per posar al dia la línia Rodalies 3. Una línia de tren que, recordem-ho, l'Estat espanyol n'és el propietari i per tan el responsable del manteniment i les inversions. I un matís important: d'aquesta línia l'empresa pública FGC gestiona la planificació horària, la coordinació i la inspecció dels serveis i poc més. El president dels Ferrocarrils catalans va recordar que des d'institucions catalanes, com ara la Generalitat, i des dels alcaldes dels Ajuntaments involucrats en el pas de la línia, s'ha insistit en la necessitat de posar al dia la línia. També s'ha sol·licitat el seu traspàs total, però de moment tot segueix igual. Sense èxit.

En la conferència va avançar quines serien les poques obres que caldria fer, i que es podia intuir que no serien massa cares, per renovar, consolidar i renovar la línia. Obres per fer-la competitiva i de veritat alternativa a la carretera. L'esperança en veure algun dia inversions serioses en la línia estan posades, gairebé en exclusiva, en la hipotètica candidatura dels jocs d'hivern Pirineus-Barcelona 2030. O sigui, per d'aquí a deu anys si tot surt bé.

Per sort nostra, i com que tot en aquest món es mou molt ràpid, la segona esperança en disposar d'unes línies de tren dignes del país i del Pirineu potser ens vindran gràcies a fenòmens com el flygskam i el tagskryt. Si els practicants cada vegada més nombrosos del tagskryt del nord d'Europa, i també els de casa nostra és clar, descobreixen que tenim algunes estacions d'esquí del Pirineu a tres hores de Barcelona, no seria d'estranyar que aviat comencéssim a sentir parlar suec a la Vall de Núria o a La Molina.

Tal com va suggerir Ricard Font en la seva conferència el passat dia 31 al Museu Cerdà de Puigcerdà, si en lloc de fer el trajecte en les tres hores actuals, ho féssim en menys de dues hores i que,, a més, pràcticament poguéssim sortir del centre de Barcelona, (o d'un hotel del centre de Puigcerdà), amb les botes d'esquí posades per enfilar-nos a una mena de tren llançadora fins a La Molina, i estar esquiant en pocs minuts a 2500 m, i a la tarda tornar a la platja... quantes altres destinacions mundials de la categoria de Barcelona i el Pirineu podrien oferir aquest tipus d'esquí?

Que poc ens costaria acabar de fer del Pirineu el millor lloc del món per esquiar, per viure-hi i per treballar, fer-ne un territori amb qualitat de vida i ben connectat, i sabent que el turisme, la sostenibilitat del planeta i la connectivitat amb tot el món no tenen perquè estar renyides. De totes maneres.. que passarà quan arribi a les orelles dels tagskryt del nord d'Europa que, al Pirineu, tot i que lent i amb avaries, es pot pujar en tren a esquiar? Qui sap si amb la seva ajuda fan més viable el tren de La Molina, el posen de moda i, de rebot, animen als seus propietaris a posar al dia aquesta línia.

ricard-font-fgc-puigcerda%281%29
Moment de la conferència "Connectar el Pirineu amb el món" celebrada el 31 de juliol al Museu Cerdà de Puigcerdà (Foto: Diaridelaneu.cat).




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Edició en paper


Editorial