Oriol Cornet

Oriol Cornet

Monitor a l'Escola d'Esquí Alta Vall del ter

Opinió

Entre la 'titulitis' i els col·laboradors

vallter,professor,monitor,debutants
Professor d'esquí a Vallter 2000 Autor/a: Diaridelaneu.cat
Ja fa un parell d'anys, ben bé, que volia escriure sobre el tema, però em faltava trobar una peça que m'ajudés a fer encaixar el puzle per ajudar-me explicar-ho millor.

Fa uns dies en un programa de ràdio van fer petita reflexió en la qual es parlava sobre feina i ofici. Se'm va encendre la bombeta sobre tot allò que volia escriure i ho explicaria pivotant sobre la paraula: ofici. Avui m'agradaria posar el dit a la llaga al sistema i per això parlar de la salut de l'ofici de professor d'esquí.

Des de fa ja algunes temporades aquest ofici s'ha vist afectat per la febre de la "titulitis" que ens envolta. Ara com ara, i per portar a terme aquest ofici, el professional ha de posseir una titulació, la qual és expedida pel departament d'educació i posteriorment registrada al Registre de Professionals de l'Esport a Catalunya.

monitor-professor-escola-esqui-vallter

Per expedir i disposar d'aquest títol els interessats necessiten temps i recursos econòmics. No seré jo qui posi en dubte l'efectivitat d'aquestes titulacions, perquè de fet, cada professor que obté un dels títols acaba experimentant, en gairebé tots els casos, un salt qualitatiu en el nivell d'esquí i en la manera d'ensenyar. A més, aporten noves metodologies a les seves escoles, fet molt important pel creixement de tots els professionals.

Aquest fet no és obstacle perquè quan s'està preparant una nova temporada, sobretot al llarg del mes de setembre, es comencen a veure per xarxes socials, sigui en forma de posts o d'anuncis, i de forma comuna a quasi totes les escoles d'esquí i Snowboard, aquest missatge: busquem professors.

Les escoles, i qui diu escoles també clubs, preveuen no tenir una plantilla prou completa per a cobrir les seves necessitats durant la temporada. El cas és que ara com ara cada any més professionals de l'ofici abandonen la feina que no pas nous graduats de TD1 entren al sistema.

esqui-vallter-professorProfessora d'esquí a Vallter (Foto: O. Cornet).

Per tant, ja fa anys que el balanç de professionals a les nostres pistes és negatiu. Hi ha molts factors que contribueixen aquest descens d'efectius. Per començar, tots tenim el cap el que dura l'hivern a casa nostra. Si a això hi afegim el que anuncien del canvi climàtic, encara es reforça més el fet que estem parlant de 4 mesos de feina i que aquesta és temporal.

La temporalitat a la feina s'allunya força de l'estabilitat econòmica que requereix un ésser humà a mesura que passen els anys. Molta gent ha trobat l'estabilitat encadenant feines de temporades, sigui en un mateix territori o fent el canvi d'hemisferi, allò de viure a l'etern hivern. Però a molts, en aquesta vida, el pas del temps ens porta noves responsabilitats que ens fa difícil suportar una inestabilitat econòmica i en conseqüència el salt de continents es fa impossible.

Si fem un rastreig a les xarxes i mirem fotografies de les plantilles de les escoles, aquestes deixen entreveure moltes similituds. Per exemple, la composició de franges d'edat de les plantilles. A la pràctica el prototip de professor mitjà que pot suposar entre un 50-60% de la plantilla és una dona/home de 18 a 30 anys. Una edat en la qual molt possiblement destinaran els diners que guanyin en les seves classes d'esquí a subvencionar els seus estudis. Molts d'ells estudiaran una carrera que acabaran entre els
23/24 anys.

El següent grup d'edat va dels 30 als 45 anys. Suposaran un 30% del total de l'escola o club. I finalment un 10%, més o menys, és el personal de +45 anys.

Aquesta fórmula o realitat provoca que el dèficit de professors vagi a més any rere any. I encara més a les estacions petites o familiars, on trobar personal cada vegada és més complicat.

Que consti que en cap moment estic dient que els professors no han d'estar qualificats, al contrari, com més millor, però s'ha de trobar un sistema per atraure nous professionals. Perquè títol a banda, tot ofici s'aprèn treballant, i evidentment comptant amb el suport acadèmic. El resultat és que ens trobem en un moment en el qual no hi ha prou professionals per fer front a la demanda de les escoles.

bandera-argentina-cerro-bayo-1Fer la doble temporada entre l'hemisferi nord i el sud, una de les possibilitats que tenen els professors d'esquí per treballar 10 mesos a l'any (Foto: arxiu).

Ara, posant-nos a pensar, es fa un curs de 3 dies més examen impartit per la Federació. Crec que es podria eliminar la prova d'accés i habilitar els futurs professionals mentre es formen. Evidentment amb els condicionants que es vulguin, amb una validesa d'aquesta habilitació per 3 anys, i durant aquest període haurà d'estar tutoritzat per un professor amb titulació superior.

Un avantatge d'aquesta fórmula és que això, a la pràctica, seria recuperar la figura del col·laborador, una figura que anys enrere era molt habitual a totes les escoles. Des del meu humil punt de vista aquesta figura pot ser bàsica per afrontar i garantir el futur de les escoles i dels esports d'hivern a les nostres muntanyes.

És només una opinió que volia compartir i que volia transmetre al sector de l'ensenyament de l'esquí. Ja sabeu que m'agrada el meu ofici i vull que estigui lliure d'intrusisme. Però també li desitjo llarga vida i tota la salut del món. I per això cal atraure nous col·laboradors per formar els nous esquiadors.

Bon inici de temporada a tothom.

Salut i neu!




Entrevista



Edició en paper


Editorial