Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

Com han de conviure l'esquí alpí i l'skimo en un mateix espai?

skimo,cano
Foquejant per una pista d'esquí alpí Autor/a: Diaridelaneu.cat
No ens podem queixar. La temporada d'esquí alpí ha començat ben d'hora. Estacions d'esquí com Masella porten oberts des de mitjans novembre, el dia 13, però és que només dos dies més tard s'hi afegien La Molina o Portè Puymorens. Aquestes tres estacions van aconseguir preparar unes quantes pistes per a l'esquí alpí gràcies a la neu natural i, per descomptat, gràcies al reforç de la neu de canó. Però això, també té altres conseqüències. M'explico.

El fet que des de mitjans novembre ja es pugui esquiar en la modalitat d'alpí no implica que també es pugui fer en esquí de muntanya. O com es diu ara skimo, tot i que també hi ha que l'anomena esquí de travessa.

A mitjans de novembre les muntanyes del Pirineu oriental encara no tenien un gruix de neu prou important per a practicar-hi l'esquí de muntanya. Faltava neu, no gaire, però en faltava. Però ja se sap, els que estem neguitosos de lliscar avall o foquejar amunt, ens conformem amb poca cosa. No importa que siguem aprenents, esquiadors de nivell mitjà o esquiadors experts. Tant li fa: a principi de temporada el que hi ha és ganes d'esquiar. Moltes ganes.

Des de principi de temporada els practicants més novells de l'esquí de muntanya també s'han volgut apuntar a la festa de la neu i gaudir-ne. Ben normal. Però com explicava més amunt, si no hi ha prou neu a la muntanya però si suficient a les pistes d'alpí, a on aniran a practicar? Doncs la resposta és fàcil: a les pistes d'esquí alpí. Així ens hem trobat que aquests dies, en estacions com Masella, la presència d'esquiadors de muntanya, també anomenats esquiadors de pistanya pels més crítics amb aquesta pràctica en pistes d'alpí, ha estat elevadíssima. M'atreviria a dir que aquest any hi ha hagut una veritable eclosió de practicants. En un dissabte de desembre vaig calcular que remuntant per les pistes de Masella hi van foquejar, tranquil·lament, un centenar d'esquiadors. O pocs en van faltar.

Ara que ha nevat, i que les muntanyes de tot el Pirineu ofereixen gruixos de neu natural suficients per a la pràctica de l'esquí de muntanya, el nombre de practicants d'skimo en pistes d'alpí començarà a baixar. Més neu a tot arreu és sinònim de més repartiment d'esquiadors. No falla.

skimo-vallter

Feta aquesta primera observació, he de dir que ambdues modalitats, esquí alpí i esquí de muntanya en pistes d'alpí, conviuen des de fa anys gràcies al sentit comú. Però també és cert que el nombre de practicants d'esquí de muntanya creix any rere any. I aquest creixement ja no agrada tant a molts dels esquiadors d'alpí. Comença a percebre's certa resignació que deriva en reacció. Els motius? Els arguments poden ser diversos. Els més escoltats en una conversa de telecadira o llegits en xarxes socials són: perquè "no esquien en la mateixa direcció", perquè "la possibilitat d'un accident és qüestió de temps", perquè "pugen en grup" o perquè "travessen la pista sense tenir present els que baixem de pressa" o "perquè s'aprofiten de la neu de canó".

Vagi per endavant que sóc dels que considero que el gran atractiu de l'esquí de muntanya és precisament practicar-lo fora de les estacions d'esquí. Però també entenc que per als nous esquiadors de muntanya, els novells, les estacions d'esquí ofereixen en els inicis de la temporada una garantia de neu que a les muntanyes no sempre troben, una ruta ben marcada i un entorn segur tant pel que fa a les allaus  o pel que fa a la possibilitat d'un accident.

Vull recordar que per tal d'ajudar en la convivència entre les dues modalitats germanes, de manera conjunta entre la FEEC i les estacions del Grup FGC, es va publicar fa quatre anys una normativa conjunta per regular-ne la pràctica i per afavorir-ne la convivència. Però el seu seguiment no és obligatori, només és recomanable, i això ha acabat esdevenint motiu de controvèrsia.

Per la seva banda, els esquiadors d'alpí segueixen la normativa de la Federació Internacional d'Esquí (FIS), però aquesta tampoc és prou clara en algunes situacions concretes, com ara com interactuar amb un esquiador que puja "en contra direcció". Així doncs, tot i que la convivència hi és ben present gràcies al sentit comú de totes les parts, això no impedeix que la possibilitat de conflicte real vagi creixent.

Per evitar aquest possible conflicte aquí incipient, a Andorra la pràctica de l'esquí alpí està regulada per una Llei. I pel que fa a la pràctica de l'skimo, dins les estacions d'alpí, aquesta està molt ben acotada en horaris o en itineraris.

Penso, doncs, que estaria bé que a casa nostra, un país que aspira a organitzar l'any 2030 uns jocs d'hivern entre Barcelona i el Pirineu, hauria d'adoptar alguna iniciativa com l'andorrana per concretar millor com han de conviure en un mateix espai les dues modalitats. Més encara si tenim present que, precisament l'esquí de muntanya serà olímpic i que, en aquesta modalitat, som un referent mundial gràcies a esquiadors com Marc Pinsach, Kilian Jornet, Clàudia Galícia o Mireia Miró.

Des de l'administració pública (Ajuntaments amb estacions dins els seus termes municipals i la Direcció General de l'Esport), a més d'organismes com la FCEH i la FEEC, i per descomptat les estacions d'esquí, associacions i clubs d'esquí, s'haurien de començar a posar les bases d'una normativa d'obligat compliment, o millor encara una llei de l'esquí com té Andorra posada al dia, que clarifiqués com han de conviure les dues modalitats.

No en tinc cap dubte que tots hi sortirem guanyant.

 




Entrevista



Edició en paper


Editorial