Ivan Sanz Tusell

Ivan Sanz Tusell

Vaig començar a esquiar a Font Romeu, però allà on realment en vaig aprendre i estimar la neu va ser a Vallter 2000. Alguna cosa deuen tenir aquestes dues estacions perquè m'hagi convertit en un veritable "malalt de neu".

Twitter: @ivansanztusell 
 

Opinió

L’Snow Club Gourmet, un encert més en l’aposta gastronòmica a les estacions d’esquí

snow-club-gourmet
Primera sessió de l'Snow Club Gourmet celebrada en aquesta temporada Autor/a: Ivan Sanz
snow-club-gourmet-jean-leon-fotos-IST
Interior del restaurant Wine & Meat Bar by Jean Leon (Foto: Ivan Sanz).

El passat 18 de gener vaig tenir la sort d'assistir a la primera de les sis sessions de l'Snow Club Gourmet previstes per aquest 2020. Des d'aleshores ja se n'han fet dues i el 15 de de febrer hi haurà la tercera.

Per als qui no sapigueu exactament de què va això de l'Snow Club Gourmet explicar-vos molt breument que es tracta d'unes sessions gastronòmiques que, des de fa quatre anys, s'organitzen al sector de Soldeu El Tarter de Grandvalira.

Actualmemt el Club Snow Gourmet té associats uns 150 esquiadors, i no esquiadors, que hi poden assistir prèvia reserva a alguna de les sessions que s'organitzen al llarg de la temporada. Per cert, no cal ser soci del club per assistir-hi. El preu oscil·la entre els 100 euros pels socis i els 120 pels no socis.

La filosofia del Snow Club Gourmet consisteix a reunir entorn d'una taula un reduït grup de comensals amants de la bona teca per fer un sopar gastronòmic en algun dels restaurants de l'estació d'esquí. Un sopar en el qual degustaran un menú sibarita cuinat per les mans d'algun dels xefs de casa nostra més reconeguts.

Per exemple, en la meva visita el xef va ser David Rustarazo 'Rusti, del restaurant Nairod de Barcelona. L'acompanyava, per a la selecció i proveïment dels ingredients del mateix sopar, Francesc Collell, del Colmado Singular de Barcelona.

No cal que us digui que el sopar va ser excel·lent des de tots els punts de vista a valorar. Un menú encertat en la tria de vins, contrastos i combinacions de sabors, en l'ordre en la desfilada de plats, ingredients de qualitat, molt bona companyia a taula, i tantes altres qüestions que sabria explicar millor que no pas jo qualsevol bon crític gastronòmic del moment. On vam sopar? Doncs al nou restaurant Wine & Meat Bar by Jean Leon, situat a la cota 2.250 metres del sector Soldeu. Tot va resultar perfecte, com pràcticament tot el que surt del "forn" de Grandvalira.

Crec que ara us avorriria si comencés a descriure el llistat de plats i ingredients que van anar desfilant per davant els nostres ulls. Però per si algú hi té interès, us deixo aquí la crònica de la sessió a la qual vaig assistir, només heu de clicar en aquest enllaç.

calamarata-benedetto-cavalieri-llebre-royale-foto-IST
Calamarata de Benedetto Cavalieri amb llebre "a la royale" (Foto: Ivan Sanz).

Ara bé, si escric aquest article és perquè m'agradaria valorar aquesta experiència d'haver participat en l'Snow Club Gourmet des del punt de vista d'un fanàtic de la cuina més tradicional que fem a casa nostra.

En aquest sentit penso que estaria bé que des de les estacions d'esquí del Pirineu, en general, s'apostés més pels plats i productes locals. Sí, ja sé que em diran que en aquest cas, el de Soldeu El Tarter, és un club gourmet i que com a tal la seva diferenciació és precisament aquesta, ja que es tracta d'una filosofia de gastronomia que busca certa exclusivitat, exquisidesa i que va més enllà del que ja existeix. Sí, també estic al cas que la cuina tradicional o renovada ja s'està fent en altres restaurants amb certa filosofia de cuina de muntanya.

Bé, ho entenc i en aquest sentit ho comparteixo, però vaja, crec que es podria fer des d'un punt de vista complementari al que ja s'està fent ara. Simplement, no oblidem mai que una estació d'esquí es deu a un territori, a unes muntanyes i a una tradició "culinària" que ens han precedit amb una cultura gastronòmica de productes, ingredients i fórmules sense la qual, sense haver passat abans per ella, no estaríem en el nivell en el qual ens trobem ara. Admeto que és una opinió i visió molt personal i que qualsevol crític gastronòmic professional trobaria arguments per posar en qüestió aquesta visió. De fet, no és la primera vegada que escric sobre aquesta qüestió en aquest apartat d'opinió del diari.

I una segona i darrera qüestió. Avui dia les estacions d'esquí s'estan convertint en veritables parcs temàtics amb els esports d'hivern com a "fil conductor", a partir del qual podem combinar lleure, gastronomia i relaxació. O si ho preferiu canvieu relaxació per desconnexió. Tot això mentre practiquem un esport que ens permet socialitzar des de molts punts de vista.

La tendència és general, sigui a Grandvalira o en altres estacions d'esquí del Pirineu. Quan anem a esquiar ho fem perquè tenim clar que anem a passar-ho bé i molt millor si és amb una bona meteorologia, i prova d'això és que les estacions quan fan més caixa és en els dies anticiclònics amb neu potser una mica justa a pistes i no sempre de la millor qualitat. Serà que la cobejada neu pols potser ha estat sobrevalorada i ja sabem viure sense ella? Ja arribarà el dia que tocarà escriure sobre aquesta qüestió.

Penso que la proposta de l'Snow Club Gourmet, nascuda ara fa quatre anys, no només és en bona part innovadora dins l'àmbit del món de l'esquí i el Pirineu, sinó que caldria englobar-la en aquesta tendència creixent de fer de les estacions d'esquí una mena de destinacions del lleure en les quals, a mitjà termini, s'hi acabarà fent algun tipus d'activitat gairebé els 365 dies de l'any i durant 12 de les 24 hores del dia.

La iniciativa és un encert que ajuda una mica més en l'estabilització del turisme de muntanya, desestacionalitza l'activitat econòmica i permet dinamitzar i complementar el lleure i les funcions d'una estació d'esquí. Permet que famílies senceres, grups d'amics, parelles o singles puguin arribar a un destí de neu i que cadascú hi trobi el seu espai i racó de lleure a mida.

Anem per la bona pista i que per moltes més temporades continuï així.




Entrevista

"Recordo la sensació de llibertat absoluta i la connexió total amb la muntanya"
Rosa Maria Carcasona Agent de viatges - Ambaixadora de Diaridelaneu

entrevista


Edició en paper


Editorial