Diari de la neu és un mitjà digital dedicat al món dels esports de neu, amb una doble intenció: informar de l’actualitat de l'esquí del Pirineu català i dels seus protagonistes, i oferir una sèrie de continguts en format d'entrevistes, fotografies, articles d'opinió, editorials i enquestes que relacionin els professionals del sector amb els aficionats.

Promocionar les estacions d'esquí catalanes i que aquest mitjà pugui servir de suport i referent als seus clients és un objectiu d'aquesta publicació. L'objectiu doncs és clar: fer créixer els esports de neu al nostre país des d'un mitjà que pugui integrar a tots els actors interessats.

Orígens

El Diari de la neu és un mitjà de comunicació nascut el febrer de 2013.

Els nostres objectius

Segons dades de les estacions d'esquí a Catalunya, el nostre país té ni més ni menys que 700.000 esquiadors per any, entenent-se que s'hi inclouen els que només hi aniran un dia o els que procuraran fer-ho cada cap de setmana, festius de Nadal, de Setmana Santa o els qui aprofitaran totes les oportunitats. En definitiva, un ampli ventall de practicants d'esports d'hivern que demostren que Catalunya és un país de neu que estima els esports que s'hi practiquen, en especial l'esquí alpí, i que sovint "exporta" esquiadors cap a altres destinacions germanes com poden ser Andorra, la Catalunya del Nord o cap als Alps.

Hi ha forces canals d'informació vinculats a la neu, en català o castellà, i tots s'han especialitzat ens algun tema o sector. En trobem en paper, per televisió, per internet, programes de ràdio, etc. És en aquest panorama tant obert i ric que el Diari de la neu busca el seu segment de lectors, amb un enfocament diferenciador i des d'una perspectiva, si ens permeteu, singular i complementària. Per què el Diari de la neu neix amb un esperit que busca sobretot difondre els esports de neu i donar suport a les activitats que generen les estacions d'esquí catalanes, les de casa. I ho volem fer per què som un país de neu que té unes magnífiques instal·lacions d'esquí, que aspira algun dia a organitzar uns jocs olímpics d'hivern, però que curiosament no disposa d'un mitjà informatiu i d'opinió que aglutini tot el sector des d'una perspectiva integral i amb un interès general per fer-lo créixer. Un creixement que permeti al sector anar de la consolidació actual a la projecció i sostenibilitat futura, sobretot en un context econòmic i climàtic que requerirà molts esforços.

En aquest diari digital de la neu centrarem l'atenció en cadascuna de les estacions d'esquí del Pirineu central i oriental, totes diferents i amb la seva personalitat, en els professionals i experts del sector, però sobretot ho volem fer comptant amb la participació activa dels practicants, clubs i aficionats als esports de neu, que en són el motor econòmic. Ho volem fer per un compromís amb el nostre país, per què ens apassiona l'esquí, la neu, i per què creiem que el sector ho necessita.

1 d'abril de 2013


Ivan Sanz, a Nevados de Chillan, Andes de Xile

Qui és Ivan Sanz?

La meva vinculació amb el món de la neu va començar força aviat. Vaig néixer al febrer de 1971 i les meves primeres esquiades amb 5 anys van ser a Font Romeu. La veritat és que en aquesta estació no vaig haver esquiar més d'un any. Devia ser l'any 1977 quan els meus pares em van portar a esquiar a Vallter. Per sort meva els va agradara tant que van decidir comprar una apartament a Llanars. Crec que veure néixer i evolucionar aquesta estació i créixer al costat d'ella, hivern rere hivern, cap de setmana després de cap de setmana, fins fa relativament pocs anys, em va marcar per sempre l'interès per la neu des de gairebé totes les seves perspectives. Si, per descomptat que també he esquiat a altres destinacions.
 

El cas és que amb els anys he vist una evolució de la neu i l'esquí des d'una perspectiva una mica personal. A vegades des d'una posició còmoda, com un client despreocupat més. Altres vegades com un proveïdor del sector que s'interessa per entendre com serà el futur de el sector de la neu i l'esquí com a negoci.
 

Amb el pas dels anys aquesta implicació s'ha acabat convertint en una passió gairebé desmesurada, però en el fons molt agraïda. A principis de 2013 vaig començar a impulsar un mitjà de comunicació del sector de la neu, d'àmbit territorial i especialitzat: el diaridelaneu.cat. Pretenia ser un mitjà de comunicació complementari dins el sector. Actualment també sóc el responsable dels continguts de neu al diari L'Esportiu i col·laboro en altres mitjans i empreses del món de la neu.

Editor de Diaridelaneu.cat. Editor pàgina de neu a L’Esportiu. Redactor a Pànxing Cerdanya, Pànxing Pirineus i Lugaresdenieve.com i col·laborador del blog Skitude.com i Blog Esquiaryviajar.com


Gemma Arché, pels boscos de l'Albera.

Qui és Gemma Arché?

La meva passió per l'esport s'ha convertit en un estil de vida. Vaig començar a esquiar relativament tard, quan tenia 9 o 10 anys, però el primer dia que em vaig posar els esquís ja ho baixava pràcticament tot. Sense cap mena de por i impulsada per una il·lusió que amb el pas del temps ha anat creixent tant com ho he fet jo. I d'aleshores ençà ja no he parat.

M'agrada voltar i descobrir pistes noves, i sempre que puc m'escapo a una estació o altra. Perquè malgrat que a l'estiu adoro el mar, la muntanya és el meu hàbitat natural; i passejar-hi cada dia és una necessitat gairebé vital.

Durant la temporada, combino l'esquí amb una altra de les meves grans passions: l'hoquei patins. Hi jugo des dels 10 anys i, després d'una etapa com a àrbitre, actualment també entreno equips de base. A més, sempre trobo algun moment per esbargir-me amb altres esports, com per exemple la BTT, l'equitació o el trial.

Periodista a Setmanari Hora Nova de l’Alt Empordà, Diari digital Infojonquera.cat i Diari digital Diaridelaneu.cat. Col·laboradora del blog Skitude.com i blog Esquiaryviajar.com